Espanya abaixarà l'IVA de la premsa i llibres digitals per equiparar-lo al dels impresos

Actualment els productes digitals tributen al 21%, mentre que els impresos ho fan al tipus superreduït del 4%

El ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, considera “lògic” que l’IVA de les revistes, diaris i llibres digitals, que actualment estan gravats amb un 21%, s’equipari amb els de paper, que té una taxa superreduïda del 4%. Així ho ha admès en una roda de premsa després de la reunió de ministres de finances de la UE, en una trobada en què també s'ha donat llum verda a l’extensió del conegut com a pla Juncker fins al 2020 amb l’objectiu de mobilitzar més de 500.000 milions d’euros. 

Març 2015: La justícia europea rebutja l’IVA reduït dels 'e-books'

La Comissió Europea va presentar la setmana passada una proposta que obre la porta a reduir l’IVA als 'e-books', diaris i revistes digitals i equipar-se als de paper. No és una mesura obligatòria, però el titular espanyol va avançar ahir que el govern està a favor de reduir-lo. “No existeix cap raó perquè hi hagi un gravamen diferenciat”, ha defensat de Guindos. A més ha explicat que es faria d’una sola vegada i no seria gradual. Els titulars de Finances han abordat la proposta i, en principi, s’ha rebut bé. La nova normativa encara ha de passar la supervisió del Parlament Europeu. 

Segons els càlculs comunitaris, amb la mesura s’evitaria la gran diferència que existeix en l’impost entre les publicacions electròniques i les impreses, que oscil·la entre els 10 i els 20 punts de mitjana a la UE. A més, considera que la quota de mercat dels llibres i premsa digital podria augmentar del 5% actual al 20%, gràcies a l’IVA reduït. 

Extensió del pla Juncker

No ha estat l’única decisió que s'ha pres aquest dimarts. Els ministre de Finances han donat també suport a la proposta d'ampliar el Pla Europeu d’Inversions, conegut com a pla Juncker, i han anunciat que estan preparats per iniciar les negociacions amb l’Eurocambra. Els titulars creuen que “els esforços” han de continuar i “s’ha de fer tot el possible” per atreure inversió privada. El pla Juncker, que es va presentar fa dos anys, tenia entre els seus objectius mobilitzar 315.000 milions d’euros, ara vol que el finançament superi els 500.000 milions d’euros. A més, la contribució del Banc Europeu d’Inversions que compta amb una inversió de 5.000 milions en l’actualitat arribi als 7.500 milions. 

Tot i que el pla ha tingut una acollida modesta, l’Executiu comunitari sovint ha defensat l’èxit del seu projecte, tot i que reconeix que cal un millor repartiment geogràfic dels fons i que arribi a més sectors. Segons les últimes dades, el finançament del pla Juncker és de de 27.500 milions d’euros i fins ara s’han mobilitzat 154.000 milions. En el cas d’Espanya, la inversió total és de 3.252 milions, el quart país que més ha rebut dels Vint-i-Set països que han estat beneficiaris de finançament, i s’han mobilitzat 27.500 milions.