El fiscal no rebaixa les peticions de penes de presó per a Blesa i Rato per les 'black'

Sí que veuen atenuada la condemna 18 acusats que van retornar els diners

Els expresidents de Bankia i Caja Madrid, Rodrigo Rato i Miguel Blesa, cotinuen havent d'afrontar la petició de  4 i 6 anys de presó respectivament per l'emissió de les targetes 'black', per part de Bankia i Caja Madrid, després que el fiscal anticorrupció, Alejandro Luzón, hagi  decidit no rebaixar la petició de condemna. Tot i això, sí que les ha rebaixat per a 18 acusats que van tornar els diners. Per a l'exdirector general de Caja Madrid, Ildefonso Sánchez Barcoj, eleva la sol·licitud a dos anys i mig de presó. 

Així, doncs, les penes més altes sol·licitades són per a Rato i Blesa, pels quals el fiscal demana 4,5 i 6 anys de presó. La resta de sol·licituds oscil·len entre 4 i un any de presó. 

"Un acte de pillatge i rapinya"

Després d'explicar aquestes modificacions, el fiscal Alejandro Luzón ha enumerat tota una sèrie de motius per rebatre l'argument de la majoria d'exdirectius i consellers que defensen que es tractava de targetes retributives, legals i sota la supervisió d'Hisenda. En aquest sentit, Luzón ha estat contundent: " El pagament d'un salari per mitjà d'una targeta és absolutament anormal i respon a una actitud gairebé depredadora ", una actitud que ha il·lustrat citant un correu de Sánchez Barcoj a Blesa: "Disfrutem per si algun dia arriben les vaques magres". 

Per què hauria de servir una targeta retributiva?, s'ha preguntat. "No per pagar armes, joguines, roba, sales de festa o magatzems comercials", ha etzibat abans d'acusar els directius que van continuar fent servir les targetes un cop fora de l'entitat d'actuar en un  sistema de "pillatge i rapinya". A més, ha reiterat que en cap comissió ni memòria de l'entitat s'havia mencionat l'existència d'aquestes targetes quan "tot allò que és retributiu hauria de ser plenament transparent". 

"Gaudim per si algun dia arriben les vaques magres"

Ildefonso Sánchez Barcoj  Exdirector financer de Caja Madrid

Aquest dilluns, uns 40 exdirectius del total de 65 acusats, esperaven que la Fiscalia rebaixés la condemna després d'haver entregat entre juliol i setembre les quantitats gastades. Concretament, fins a finals de juliol, l'Audiència Nacional havia recuperat 1,7 milions, lluny dels 15,25 que s'havien gastat. Però el fiscal anticorrupció, Alejandro Luzón, ha considerat que les proves que han presentat aquests dos exdirectius, que també van reintegrar les seves despeses, no són suficients per modificar a la baixa les seves peticions acusatòries i perquè els considera responsables de la gestió del sistema. Luzón sí que ha rebaixat la pena per a 18 acusats que han retornat els diners i per a alguns que han aconseguit provar que les seves targetes havien estat clonades i, per tant, havien estat utilitzades sense la seva autorització.

Aquesta és la 17a vista del judici per les targetes 'black' de Bankia i Caja Madrid a l'Audiència Nacional, que té els expresidents de les entitats, Rodrigo Rato i Miguel Blesa com a principals acusats d'una llista de 65 persones que conformaven els òrgans de direcció i consells de l'entitat. Segons els indicis del jutge i la Fiscalia Anticorrupció, entre tots es van gastar 15,25 milions d'euros entre el 1999 i 2012 a través d'unes targetes opaques que actuaven com a retribució il·legal no declarada a Hisenda. 

Aquest sistema de retribucions va ser ideat per Miquel Blesa l'any 1998 que, juntament amb la col·laboració del director general de l'entitat, Ildefonso Sánchez Barcoj, permetia als usuaris d'aquestes targetes fer "despeses de lliure distribució" que s'han anat destapant durant les successives compareixences. A més, en les últimes compareixences s'ha reiterat el fet que tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d'Espanya i Hisenda eren coneixedors de l'existència d'aquestes retribucions

Blesa sobre les 'black': "Ni el Banc d'Espanya ni Hisenda hi van posar cap impediment" 

L'acusació particular està constituïda per  Bankia i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i demana entre sis i deu anys per als principals responsables, Rato i Blesa.

Més continguts de