Jordi Gual (CaixaBank) avisa que la crisi "pot ser més adversa del que esperàvem"

El banquer creu que "hem d'estar preparats per si la situació s'allarga 12, 18 o 24 mesos"

La crisi econòmica del covid-19 podria no ser tan curta com indiquen actualment les previsions oficials. Així ho ha advertit Jordi Gual, president de CaixaBank. El xoc que viu l'economia "pot ser més advers del que esperàvem", motiu pel qual ha recomanat "estar preparats per una situació que s'allargui 12, 18 o 24 mesos".

Gual, que abans de ser president del banc era responsable del seu servei d'estudis, ha fet aquesta reflexió durant la seva participació a una jornada organitzada pel Cercle d'Economia. 

El banquer català ha opinat que "a menys que hi hagi una novetat sanitària molt important, la caiguda [de l'economia] es podria prolongar en el temps", fet que implicaria que la recuperació "sigui més dèbil".

En part, aquesta debilitat de la recuperació podria estar causada pel fet que les mesures que s'han anunciat fins ara per sostenir l'economia "no hagin estat suficientment contundents, especialment a Europa". I hi ha un altre motiu que explica les dificultats amb què sobretot alguns països es poden trobar per sortir del forat: la situació en la qual es trobaven quan va començar la crisi. "No tots els països tenen la mateixa posició de sortida", ha dit Gual, possiblement en referència a Espanya, que l'any passat va augmentar el seu dèficit tot i el creixement econòmic i va quedar com el segon país amb un desequilibri pressupostari més gran de tota l'eurozona, tan sols per darrere de França.

Des que va començar la pandèmia del covid-19 hi ha una pregunta recurrent: quant durarà la crisi econòmica? Gual ha reconegut que "no ho sabem" i ha apuntat que dependrà de "quant temps estigui l'economia al congelador i quina confiança hi hagi" entre ciutadans i empreses quan reobri.

En el cas d'Espanya, molt probablement hem de retrocedir fins a la Guerra Civil per trobar una davallada igual de profunda en l'economia. I això si es compleixen les previsions oficials, que algunes veus ja consideren que es podrien quedar curtes. 

El president de CaixaBank ha explicat que la magnitud de la crisi és inèdita, però al mateix temps ha raonat que comparar aquesta crisi amb d'altres "no té gaire sentit", ja que mai ens havíem trobat amb una caiguda com aquesta derivada d'una situació sanitària i que, per tant, no sigui producte de desequilibris econòmics.

Els reptes que planteja el Cercle

La jornada del Cercle s'ha estrenat, com és habitual, amb una intervenció del seu president, Javier Faus, que ha demanat que la reobertura de l’economia es faci de forma ben planificada. “El desig és legítim, però s’ha de basar amb dades i fets”, ha dit abans de reclamar al govern “més claredat i previsibilitat”.
Faus ha exigit que a curt termini es “reforcin les polítiques ja adoptades fins ara” però que a llarg termini hi hagi reformes profundes que incloguin un pacte d’estat.

En un calculat discurs, el president del Cercle ha aplaudit que el sector públic tingui “un rol més important” però també ha demanat que fos “més eficient”. I tot seguit ha afegit que “sense inversió pública no ens en sortirem, però només amb inversió pública tampoc”.

Faus també ha estat autocrític amb l’empresariat, del qual en forma part. “L’empresari també ha de reformar-se”, ha proclamat. “Calen empreses més capitalitzades, més digitalitzades, de més dimensió i amb menys precarietat... la productivitat és això”. I ha conclòs:“L’empresa es deu als stakeholders [parts interessades], i entre ells a la comunitat. No és només el retorn a l’accionista el que compta”.