MACROECONOMIA

Itàlia desafia Europa i inquieta els mercats

El país triplicarà el seu objectiu de dèficit l’any vinent i es planteja fins i tot reduir l’edat de jubilació

Poc abans de la mitjanit de dijous el govern italià va decidir desafiar les institucions europees i el seu propi ministre d’Economia i aprovar un objectiu de dèficit del 2,4% per a l’any vinent, el triple del que s’havia pactat amb Brussel·les. El ministre, l’independent Giovanni Tria, va amenaçar amb la seva pròpia dimissió, en un últim intent de mantenir un ajust més gran en els comptes públics, en línia amb els compromisos acordats amb la Unió Europea.

A la resta del govern l’ambient era radicalment diferent: “Avui és un dia històric, avui ha canviat Itàlia”, va celebrar Luigi di Maio, líder del Moviment 5 Estrelles i vicepresident del govern, després que el consell de ministres donés llum verda a la decisió d’augmentar el dèficit, recollida en un document de projeccions per als pròxims tres anys.

L’increment dels objectius de dèficit està molt per sobre del 0,8% al qual es va comprometre l’anterior govern italià, de centre-esquerra. La reducció del dèficit era un pas important per rebaixar l’abrupte deute públic del país: actualment supera el 130% del PIB, el segon més gran de la UE després del de Grècia. El document no serà publicat fins que sigui aprovat pel Parlament italià, però el tràmit ja es dona per fet: els dos partits que governen en coalició, el Moviment 5 Estrelles i la Lliga, compten amb la majoria parlamentària.

Tot i que no es coneixen els detalls de l’acord, els líders de les dues formacions han avançat que el pacte permetrà una dràstica retallada d’impostos, una rebaixa de l’edat de jubilació, una congelació de la pujada de l’IVA prevista per al pròxim any i preveu una partida d’uns 1.500 milions per indemnitzar les víctimes del sector bancari, a més de 10.000 milions per combatre la pobresa i la desocupació.

Però, sobretot, amb aquest augment del dèficit l’executiu vol tenir els recursos suficients per fer front a les generoses promeses electorals dels partits que formen el govern. El Moviment 5 Estrelles va convertir l’anomenada renda a la ciutadania (una mena de subsidi per a joves i desocupats) en el seu cavall de batalla durant les passades eleccions, mentre que la Lliga es va comprometre a la flat tax, un impost amb el mateix tipus per a tothom (entre el 15 i el 20%) tant en IRPF com en l’impost de societats. Aquestes propostes, segons Carlo Cottarelli, exdirector del Fons Monetari Internacional i actual director de l’Observatori sobre els Comptes Públics de la Universitat Catòlica de Milà, costarien a les arques públiques al voltant de 75.000 milions anuals.

L’aprovació del document s’havia convertit en una qüestió fonamental per a l’estabilitat del govern. El ministre d’Economia, Giovanni Tria, considerat un moderat, havia assegurat que no estava disposat a sobrepassar un dèficit de l’1,6% del PIB per al 2019. Però la defensa del seu compromís amb la UE es va enfrontar amb Di Maio, que exigia un dèficit del 2,4%, i amb Salvini, que des d’una posició més cauta apostava per un objectiu entorn del 2%. El pols dels dos vicepresidents amb el seu titular d’Economia va arribar a posar en dubte la continuïtat del ministre. “No plantegem demanar cap dimissió, però no retrocedirem ni un mil·límetre”, va dir Di Maio poc abans que el Consell de Ministres s’assegués a debatre. Per la seva banda, Tria ja havia advertit el dia anterior durant una trobada amb empresaris italians que ell faria el millor per al país. Segons mitjans locals, només la intervenció in extremis del president de la república, Sergio Mattarella, va evitar que Tria presentés la seva dimissió.

“Per primera vegada, l’estat està al costat dels ciutadans; per primera vegada no pren, sinó que dona”, va dir eufòric Di Maio després de l’aprovació. “Els últims són finalment els primers perquè hem sacrificat els privilegis i els interessos dels poderosos”, va afegir.

Malgrat tot, l’eufòria va durar tan sols unes hores. Els mercats van acollir aquest divendres amb certa inquietud els nous objectius de dèficit italians. La borsa de Milà va deixar-se un 3,7%, arrossegant els principals parquets europeus i elevant la prima de risc (el diferencial entre el bo italià i l’alemany) fins als 267 punts bàsics després d’assolir els 280 punts durant l’última sessió.

La UE arrufa les celles

L’acord és una molt mala notícia per a la Comissió Europea, que va instar Itàlia a introduir reformes que permetin reduir l’elevat deute públic. El comissari europeu d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, va assenyalar que el pressupost italià podria incomplir les normes i va anunciar la seva intenció de negociar amb el govern de Roma per evitar sancions i una crisi entre les dues parts. Per la seva banda, els dos vicepresidents de l’executiu italià van assegurar que estaven disposats a dialogar amb la UE, però van advertir que no farien ni un pas enrere. “Que els mercaders es resignin”, va sentenciar desafiant Salvini. Segons els analistes, el 2,4% de dèficit per al pròxim any suposarà un empitjorament de les finances públiques d’Itàlia, ja que el país podria trobar dificultats per reduir la seva relació entre el deute i el PIB, especialment en el cas que es produeixi una possible desacceleració econòmica.

LES CLAUS

1. ¿Què va decidir ahir el govern italià?

Incomplir els objectius de dèficit previstos per a l’any vinent. L’anterior executiu italià (abans de l’arribada del Moviment 5 Estrelles i la Lliga Nord) havia pactat amb Brussel·les un dèficit del 0,8% per a l’any vinent, però el nou govern de Roma ha decidit que el seu objectiu sigui del 2,4%, el triple del previst inicialment.

2. ¿Realment això és tan greu?

Depèn de com es miri. L’any passat el dèficit d’Itàlia era del 2,3%, una xifra que no dista gaire del dèficit previst per a l’any vinent. En qualsevol cas, serà un dèficit inferior al 3%, que és el nivell que Brussel·les considera excessiu. En aquest sentit, no sembla que sigui tan greu. Però hi ha dues coses que sí que sembla que preocupen els mercats: la primera, que la decisió d’ahir significa saltar-se unilateralment els acords amb Brussel·les i podria ser l’avantsala d’altres desafiaments a la Comissió Europea. El segon, que el dèficit italià és un dels més alts del món (està en el 132% del PIB) i si no es modera aquest deute seguirà creixent i, a la llarga, Itàlia pot tenir problemes per pagar-lo.

3. El nou govern espanyol també va dir que incompliria el dèficit pactat per Rajoy, no?

Una de les primeres coses que va fer la nova ministra d’Economia, Nadia Calviño, va ser anar a Brussel·les i comunicar que Espanya tindria més dèficit del pactat. Ara bé, tot i que no ho va pactar oficialment amb la CE, sembla bastant clar que Calviño ho va dir després d’arribar a un acord de sotamà amb el comissari d’Economia europeu, Pierre Moscovici.

4. El govern italià insinua que vol sortir de l’euro. És una possibilitat real?

S’haurà de veure què passa en els pròxims mesos, però el nombre d’italians que creuen que l’eurozona té més beneficis que desavantatges és més elevat que els que pensen el contrari (44% contra 41%, segons l’última enquesta publicada per l’Eurobaròmetre).

Més continguts de