Llei de la segona oportunitat: o ara o mai

La crisi del covid-19 dispara les peticions per acollir-s’hi
Els jutjats catalans han aturat la seva activitat durant gairebé tres mesos. Fins a aquesta setmana no han reprès els tràmits que van quedar congelats / XAVIER BERTRAL

La pandèmia ha generat sotracs fins ara mai vistos, però tot apunta que aviat li podrem atribuir un mèrit: el de donar una segona vida a la llei de la segona oportunitat. Aquest procés administratiu destinat a cancel·lar els deutes d’empresaris, autònoms i particulars existeix a Espanya des del 2015, però no ha acabat mai de popularitzar-se.

El 2019 s’hi van acollir unes 6.200 persones (unes 2.300 a Catalunya), una xifra que triplica els processos del 2016 i suposa un 61% més de casos que l’any anterior, però situa Espanya lluny de les dades d’altres països de la Unió Europea: Alemanya en va registrar uns 82.500 el 2018, França gairebé 163.000 i el Regne Unit uns 230.500. Els experts consultats atribueixen la diferència al fet que aquí encara és una llei jove, a la cultura del país i al desconeixement general sobre l’existència del mecanisme. Però els bufets han detectat que arran d’un canvi legislatiu del juliol passat i dels avantatges que ha aportat al procediment un decret llei aprovat pel covid-19, l’interès ha repuntat. I preveuen que els problemes econòmics derivats d’aquest coronavirus consolidaran la tendència.

“Pimec preveu que un 20% de les empreses tanquin”, recorda José María Torres, empresari català molt involucrat en la campanya per portar la llei de la segona oportunitat a Espanya. “La majoria d’empreses espanyoles són pimes, i, d’aquestes, la major part són empreses de menys de 10 treballadors: molts d’aquests autònoms no podran sobreviure als crèdits demanats”, afegeix. A més, diu, la cadena d’avals amb què funciona el sistema fa que si a algú li va malament un negoci, això repercuteixi també en la seva família. La llei de la segona oportunitat neix com un intent d’evitar aquest escenari i, segons les estadístiques que Torres posa sobre la taula, al 98% de la gent que ha demanat acollir-s’hi aquí a Catalunya se li han acabat perdonant els deutes.

El problema amb els mediadors

I, efectivament, l’equip d’Adiós a Mis Deudas, que treballa amb la firma Aran Advocats, ha detectat que el nombre d’empreses que volen acollir-se a aquesta llei ha crescut un 130% els últims mesos: ha passat d’unes 100 sol·licituds diàries als despatxos de Barcelona i Sabadell a unes 300. Els bufets Roca Junyent i DWF-RCD no donen xifres, però sí que coincideixen en la percepció d’aquest increment en l’interès. Ara bé, fins ara tot queda en això, interès. En primer lloc -assenyalen Jordi Albiol i Cristian Valcárcel, soci i associat de DWF-RCD, respectivament- perquè els notaris professionals han estat fins al 25 de maig tramitant només actuacions d’urgència, i nomenar el mediador concursal necessari per començar el procés no té aquesta consideració. Després, indica en aquest cas Joan Antoni Borràs, advocat de Roca Junyent, perquè l’únic jutjat de Barcelona que es dedica a aquesta qüestió no ha començat a funcionar amb relativa normalitat fins a aquest dijous. Fins d’aquí uns mesos, doncs, no se sabrà del cert l’impacte.

Però encara hi ha un altre factor que explica que s’hi comenci a interessar més gent: arran de la pandèmia, el procediment per acollir-se a la llei de la segona oportunitat s’ha simplificat una mica. “Quan s’inicia un procés, el notari designa un mediador, i moltes vegades aquest mediador no accepta el càrrec”, explica Borràs. Les elevades possibilitats que no vegi la seva feina remunerada per la insolvència de la persona o perquè qui s’acabarà encarregant del procés és un procurador concursal fan que ho rebutgi i, consegüentment, que el període fins que es trobi algú amb qui començar l’operació s’allargui molt. Però ara el nou conjunt de mesures aprovades estableix que amb només dos intents es pot passar directament al concurs, que és on finalment s’exonerarà la persona del deute. “L’administrador concursal no pot rebutjar el càrrec, perquè se l’inhabilitaria, així que això accelera molt el procés”, afegeix l’advocat de Roca Junyent.

“El problema que tenim en aquest procediment és la fase extrajudicial”, diu també Jesús Sánchez, secretari de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Però més enllà d’això, defensa, “és una molt bona llei, probablement de les millors d’Europa”. Una llei, a més, que “tindrà importants modificacions aprofitant el reial decret 16/2020, que està en tràmit de convalidació al Congrés de Diputats i davant del qual s’estan presentant esmenes que la faran molt més efectiva”, explica. Esmenes com, per exemple, que també s’exonerin els deutes públics, que es pugui evitar el tràmit extrajudicial o que el procés no acabi amb la pèrdua de l’habitatge.