OBITUARI

Mor Salvador Gabarró, l’impulsor de Gas Natural al món

Va deixar la presidència de la companyia al setembre, després de 12 anys, per donar pas a Isidre Fainé

L’expresident de Gas Natural Salvador Gabarró va morir ahir a la matinada a Barcelona, als 81 anys, a causa d’una ràpida malaltia, acompanyat de la seva família. La cerimònia fúnebre tindrà lloc avui, a les 10.30 h, al Tanatori de Sant Gervasi. Gabarró va ser president de la gasista des de l’octubre del 2004 fins al setembre passat, quan va passar el relleu de la presidència a l’expresident de CaixaBank Isidre Fainé. Gabarró era president d’honor de l’empresa gasista i presidia la Fundació Gas Natural Fenosa. El seu traspàs ha truncat la seva intenció de dedicar el temps, un cop jubilat, a la seva esposa, María Fernanda Prevosti, la seva filla i la seva neta.

L’apòstol del creixement dos cops jubilat 

Darrere seu deixa un llegat com a directiu que va saber adaptar-se als sectors i les situacions i, sobretot, va pilotar Gas Natural fins a convertir-la en una companyia energètica multinacional i integrada. Natural de Sant Guim de Freixenet, a la Segarra, on va néixer el 12 d’octubre del 1935, va estudiar el batxillerat a La Salle Bonanova. Doctor enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va perfeccionar els estudis directius a l’Iese. La seva carrera professional la va iniciar a Perfumería Parera, per entrar després a Roca Radiadores, on va passar per diferents càrrecs fins a arribar a director general de producció el 1969 i gerent a partir del 1974, càrrec que exercia quan es va jubilar el 2000, amb 65 anys. Una etapa en què va haver d’enfrontar-se a una de les vagues més llargues i dures de la Transició, els 95 dies d’aturada a Roca el 1977, paradigma de la lluita obrera del Baix Llobregat.

L’any 2000 es va jubilar. Però Gabarró, que sempre havia mantingut presència de perfil baix en institucions i la societat civil, va tornar a saltar a l’escena pública. Primer l’exministre del PP Josep Piqué el va fitxar com a vicepresident del Cercle d’Economia, que va acabar presidint entre el 1999 i el 2002. Després Josep Vilarasau el va impulsar el 2003 per al consell d’administració de La Caixa, del qual va ser vicepresident primer. Quan el 2004 Antoni Brufau va deixar Gas Natural per anar a Repsol, Gabarró va ser l’escollit per La Caixa per ser president de la gasista.

La seva gestió a Gas Natural ve marcada pel creixement i internacionalització de la companyia. Va intentar augmentar-ne la dimensió amb l’opa -fracassada per motius polítics- sobre Endesa. Però el 2009 culminava la gran operació corporativa: la fusió amb Unión Fenosa, que va donar lloc a Gas Natural Fenosa, l’empresa energètica espanyola amb més integració de gas i electricitat i una de les primeres multinacionals del sector.

La Generalitat va atorgar a Salvador Gabarró la Creu de Sant Jordi el 2010, i el 2007 se li va concedir la medalla d’honor de la Cambra de Comerç de Barcelona. Abans, el 2006, va rebre la Clau de Barcelona.

Capital humà i creixement

Salvador Gabarró era un directiu d’idees clares. Sabia que la seva presidència de Gas Natural depenia de La Caixa i s’acabaria, com així va ser, quan l’entitat bancària ho decidís. Però també era molt conscient que “l’actiu més important d’una empresa és el capital humà” i que per retenir-lo s’ha de créixer. “Si no hi ha creixement, la gent se’n va”, explicava. La màxima la va aplicar a Gas Natural clarament. Quan hi va arribar, la companyia tenia 6.600 empleats, i ara en té gairebé 20.000. I per retenir el talent va créixer. El 2004 guanyava 642 milions d’euros a l’any, ara supera els 1.300 milions. I d’estar en 10 països va passar a més de 30.

L’empresa a la qual va dedicar els últims anys de la seva vida va expressar ahir el seu condol a la vídua i familiars. L’ara president de Gas Natural, Isidre Fainé, va destacar que Gabarró va ser “l’ànima del creixement i la consolidació internacional” de la companyia, i va qualificar d’orgull haver pogut treballar amb ell i ser-ne un amic personal.

Les mostres de condol es va succeir ahir durant tot el dia. Des del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va destacar la seva “brillant trajectòria”, fins al president del govern espanyol, Mariano Rajoy; l’expresident de la Generalitat Artur Mas; l’actual president de CaixaBank, Jordi Gual, que en va destacar la seva vàlua humana; competidors com els presidents d’Iberdrola i Endesa, Ignacio Sánchez Galán i Borja Prado, respectivament; el president de la patronal elèctrica Unesa, Eduardo Montes; el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà; el president de la Cambra de Comerç d’Espanya, Josep Lluís Bonet, i el president d’Abertis, Salvador Alemany, entre molts d’altres.