Núria Basi: “El gran perill per al petit comerç és internet i no els horaris d’obertura”

BarcelonaEl taller que més tard va donar origen a la firma de moda Armand Basi es remunta als anys 40, però Núria Basi, l’actual presidenta de Basi, que compta amb tres societats diferents, hi va arribar després de dedicar 20 anys a la biologia i la recerca farmacèutica. Ara, però, ja en fa gairebé 20 més que està vinculada a l’empresa fundada per la seva àvia, que s’ha reconvertit després de patir la crisi i ha deixat de fabricar per passar només a la distribució a través d’un model de llicències.

Després d’un expedient de regulació d’ocupació de 130 treballadors i la caiguda de les vendes, què ha sostingut el negoci?

Tenim moltes botigues en zones turístiques que han aguantat durant la crisi. Fins a aquest any un 55% dels nostres compradors eren turistes, una dada que controlem a les botigues pròpies. Recentment, però, amb la recuperació del consum intern, aquest percentatge s’ha capgirat i els compradors nacionals han crescut un 6%.

¿És per aquesta situació que es va optar pel canvi de model de fabricants a únicament distribuïdors?

A part de la innegable caiguda de les vendes que va patir tothom, ja feia cinc anys que estava prevista aquesta transformació. Principalment per dos motius. D’una banda, el nostre proveïdor tintorer i acabador va desaparèixer. Com que en els últims trenta anys tothom ha anat a fabricar fora d’Espanya, ens hem quedat sense teixit industrial propi al sector. Abans ja havien desaparegut els filadors. De l’altra, el tancament de l’aixeta del crèdit va provocar que molts proveïdors no trobessin finançament bancari i érem nosaltres els que els havíem de finançar per aconseguir les comandes. No podíem assumir aquests riscos. Ara estem aprenent a ser botiguers, cosa que també requereix molts esforços.

¿Ara que sou botiguers, doncs, preferiu la llei d’horaris comercials catalana o l’espanyola?

Com més flexibilitat es permeti en les obertures de les botigues millor. Nosaltres filem molt prim. En ciutats com Vigo, per exemple, obrim en funció de les arribades dels creueristes. És qüestió d’adaptar-se als clients i al lloc on està ubicada la botiga. Seria perfecte tenir un horari molt limitat, però no és així i ens hem de poder adaptar. En molts llocs surt a compte obrir els diumenges i en d’altres no.

Llavors per què es preocupen els comerciants catalans?

El gran perill del petit comerç és internet, no els horaris. Les marques acostumen a enviar més informació de comerç en línia els caps de setmana, perquè és quan el consumidor té temps lliure, quan els altres comerços estan tancats i si tens ganes de comprar no pots anar-hi. Tampoc es tracta d’obrir les 24 hores, hi ha moltes opcions. Pel que fa a la conciliació familiar, la gent s’adapta, és qüestió de ser flexibles. Més possibilitats d’obertura també implica més contractació, encara que sigui a mitja jornada o de caps de setmana. Hi ha gent que vol treballar a mitja jornada o només els caps de setmana, com els estudiants. A més, per als que no tenen feina, són millors 20 hores que cap.

Però aquest tipus de contractació no és la més desitjable.

És indiferent si una feina és de quatre o de vuit hores. És feina. Si fomentem que hi hagi més opcions, també hi haurà més ocupats.

És l’única dona membre del consell de Fira de Barcelona. Per què hi ha poques dones al sector?

En la majoria de casos és perquè les dones som força invisibles. No busquem la notorietat i, sovint, és perquè no tenim temps. Encara que la situació millora, bona part de la culpa la té el fet que encara avui la càrrega familiar recau en la dona. El que jo predico entre les joves empresàries és que s’han de fer visibles, que s’han de posar a l’agenda dels actes. També és cert que hauran de demostrar més. Jo m’he hagut de sentir sovint allò de “Aquesta és llesta i tot”, però l’única manera d’aconseguir-ho és sent-hi. Com a empresària, està preocupada pel procés?

Em preocupa la incertesa, no el procés. Les empreses ens adaptem a tot. El que és cert és que la situació que Catalunya viu ara mateix és molt difícil i, per tant, qualsevol canvi cap a millor és benvingut. Estic a favor de la independència si això ens ha de portar a una situació millor, que és el que sembla que ens ha de portar. Les empreses tenim capacitat d’adaptació per a qualsevol projecte que impliqui una millora per al país.