Oriol Juncosa: “Mentre la banca resol els seus conflictes hi ha una finestra de negoci”

BarcelonaPosar diners en projectes tecnològics de nova creació. Aquesta és bàsicament la feina d’Oriol Juncosa, un business angel català que després de ser director d’inversions del fons de capital risc Nauta Capital a Barcelona i a BNP Paribas a Londres, ha centrat el seu focus en les empreses tecnològiques i l’ecosistema emprenedor. A més d’assessorar grans empreses i multinacionals, es dedica a invertir i fer de mentor a acceleradores de start-ups a Catalunya, Londres i també Berlín.

Què és un business angel i per què se sent més ara aquest nom?

És més senzill del que sembla. Es tracta d’un inversor privat que, de manera més o menys professional i sistemàtica, intenta trobar oportunitats per invertir en empreses de tecnologia. Però, a més, un business angel és aquell que no només posa diners a l’empresa sinó que també aposta per l’equip, s’hi implica i l’ajuda a créixer.

¿No existia aquesta figura fins ara?

Al Regne Unit i als Estats Units fa dècades que hi ha aquest perfil. Però a Catalunya potser es va començar a sentir fa cinc anys i en fa dos amb més intensitat. Ara hi ha més emprenedors, més start-ups, més incubadores i acceleradores, per tant, l’ecosistema és més sòlid i hi ha més oportunitats d’invertir de manera organitzada. Hi ha un altre factor que dóna confiança i és que també es consoliden emprenedors tecnològics que han tingut èxit i que han fet diners. A més, ells mateixos es converteixen en inversors.

Per què hi ha més confiança ara que abans?

Hi ha molta gent que s’ha adonat que les inversions tradicionals, per exemple en el sector immobiliari o borsari, no donen el rendiment d’abans o, que tot i fer-ho, és més interessant i enriquidor invertir en projectes d’emprenedors joves que t’aporten alguna cosa més a nivell professional i personal que només diners. També és cert que hi ha més diners a l’economia i que és inevitable veure una exponencialitat altíssima després d’observar, per exemple, com evolucionen les xifres del consum per internet o la velocitat a què avança la tecnologia.

¿No hi ha por d’una bombolla emprenedora?

No. Ni a Barcelona ni a Europa. És cert que a nivell de sortides a borsa als Estats Units s’està donant que es valoren empreses amb un preu que després cau en l’oferta pública de venda (OPV). Hi ha una obsessió per arribar a ser una billion dollar company o un unicorn, però en el nostre àmbit, de poques inversions i modestes, crec que si els preus pugen és perquè hi ha més qualitat entre els emprenedors.

Parlant de por, ¿n’hi ha entre els inversors estrangers per venir a Catalunya, pel context polític?

Zero. Recentment s’han tancat rondes a Barcelona amb inversors únicament internacionals com ara la de Typeform, que va ser fa un mes i va aixecar 15 milions, o Kantox, on els inversors francesos van posar-hi encara més diners. No crec que hi hagi preocupació en cap sector però en el cas del tecnològic encara menys perquè s’enfoca directament al mercat internacional. De fet, entre els inversors de Londres amb qui jo he pogut tractar ni es parla de la independència.

Com decideix en què invertir i en què no invertir?

Em fixo principalment en el producte i en l’equip. Tinc en compte que hi hagi un grup mixt de professionals entre tecnologia i gent de negoci, que el producte sigui diferencial i que s’enfoqui a un gran mercat, amb una visió internacional, és a dir, que els permeti atacar un mercat global de manera ràpida, sense haver d’invertir 15 milions a obrir una oficina en un altre país. D’altra banda, diversificar no és un mite. Un business angel ha d’invertir en unes deu start-ups en un període d’entre 18 i 24 mesos, ha de pensar que això no és la seva pensió perquè la pot perdre tota i que el més segur és que fracassi en un 60% de les inversions i que no comenci a veure cap guany fins al cap d’uns cinc anys en la resta.

Està centrat en les empreses del sector fintech.

Possiblement els bancs són els que estan invertint més en tecnologia últimament. És el sector on em sento més còmode, hi ha empreses molt joves que estan venent a entitats com el BBVA o el Santander i els mateixos bancs hi inverteixen creant acceleradores o programes específics. Volen ser actors en la revolució del seu propi sector, perquè empreses com Kantox s’hi estan posant de ple.

¿Aquestes noves start-ups amenacen la banca?

Els bancs van en la bona línia, però no poden córrer gaire ràpid perquè són grans elefants, tenen milers de persones, un negoci d’oficines que saben que cada cop els aporta menys rendibilitat i molts conflictes interns d’interessos. Podrien fer ells mateixos qualsevol d’aquests negocis, però no ho faran fins que vegin aquests nous actors com una amenaça real. Això obre una finestra d’oportunitat per a totes aquestes start-ups, perquè en el període d’entre cinc i quinze anys que els bancs necessiten per gestionar aquests conflictes poden anar desenvolupant els seus negocis i, després, possiblement ser comprats per aquestes entitats, tancar-hi acords o, fins i tot, fer-ne desaparèixer.