Què suposa per a l'economia mundial la decisió de la Reserva Federal?

La històrica rebaixa dels tipus d'interès té implicacions més enllà dels Estats Units

La reducció dels tipus d'interès per part de la Reserva Federal, tot i ser molt petita –només un quart de punt–, suposa un gir històric després de més d'una dècada de pujades. Les implicacions de la decisió van més enllà de les fronteres dels Estats Units, ja que afecten tota l'economia mundial.

1.Què implica per a la resta del món que la Fed redueixi els tipus d’interès?

La influència de la Reserva Federal va més enllà dels Estats Units, ja que el dòlar és la principal moneda refugi del món. A més, l’economia nord-americana és la més gran del planeta. La rebaixa dels tipus vol dir que la Fed constata dificultats actuals i en el futur pròxim per als Estats Units, en línia amb l’alentiment generalitzat de les principals economies del món, com la UE –sobretot Alemanya–, la Xina i altres mercats emergents. Quan els EUA pateixen, l’economia de tot el món se’n ressent, ja que són un gran importador de béns i serveis.

2. Per què ara?

En principi, quan l’economia creix i es crea ocupació –com és el cas als EUA avui–, l’ortodòxia recomana augments de tipus, que és el que ha estat fent la Reserva Federal des de l’inici de la recuperació el 2014. No obstant, les perspectives de desacceleració han obligat la Fed a canviar el rumb.

3. Ha abaixat els tipus per les pressions de Trump?

En principi la Fed és una entitat independent, que ha d’actuar de manera independent respecte al govern. Trump fa molts mesos que insisteix que cal reduir els tipus per ajudar l’economia nord-americana, però, fins avui, Powell havia ignorat totalment les peticions més o menys explícites fetes pel president nord-americà.

4. A qui beneficia i a qui perjudica la rebaixa?

La caiguda dels tipus reduirà, en principi, els marges de benefici dels bancs nord-americans, però alhora facilitarà l’accés al crèdit a ciutadans i empreses. Els inversors que vulguin comprar deute nord-americà tindran menys incentius per fer-ho, però això pot ajudar les empreses a trobar inversors i tot plegat pot impulsar les borses del país. També afectarà positivament tots els nord-americans que hagin de retornar préstecs i hipoteques, ja que se'ls reduiran els interessos.

5. El Banc Central Europeu també abaixarà els tipus?

No, per una raó molt senzilla: no ho pot fer. En els últims anys la Reserva Federal ha aprofitat els anys de recuperació per anar apujant gradualment els tipus, de manera que, ara que l'economia mundial es debilita, té una arma més per combatre la mala marxa de l'economia. El BCE, en canvi, va deixar els tipus al 0% el març del 2016 i no els ha tocat des de llavors, per la qual cosa ja no els pot reduir més.

6. Per què la Fed els va apujar i el BCE no?

Una de les raons és que, un cop passada la crisi financera, que va començar als EUA, l'economia nord-americana va repuntar abans gràcies a l'expansiva política monetària de la Fed, acompanyada d'una despesa governamental més alta que al Vell Continent. L'economia europea, en canvi, va recaure en la recessió quan el BCE –llavors presidit pel francès Jean-Claude Trichet– va apujar els tipus massa aviat, el 2011, en plena crisi del deute als països de la perifèria, mentre el conjunt de països de la zona euro aplicaven programes d'austeritat. Amb el futur de l'euro en entredit, no va ser fins que el nou president del BCE, Mario Draghi, va prometre fer "tot el que calgui" per salvar la moneda única, que l'economia europea va tornar a repuntar. En part perquè el Banc Central va retallar els tipus fins al 0%, però també va engegar un conjunt de mesures per inundar l'economia amb liquiditat, similars a les que havia dut a terme la Reserva Federal pocs anys enrere.