Salvador Vendrell: “Els comerços ens hem d’aprofitar d’Amazon igual que ells fan amb nosaltres”

BarcelonaFotògraf de formació, Salva Vendrell té 43 anys i ja en fa més de deu que està vinculat a l’associació de comerciants Fundació Barcelona Comerç, que agrupa 16 dels 22 eixos comercials que hi ha a la ciutat de Barcelona. Després de provar-ho amb els estudis de fotografia, va tornar al negoci familiar: l’hostaleria, que el va portar a presidir l’eix comercial de Sarrià - Sant Gervasi. Després de cinc anys en aquest càrrec, Vendrell va ser escollit la setmana passada president de la Fundació Barcelona Comerç, en substitució de Vicenç Gasca.

Què suposa per a un comerciant estar associat?

És imprescindible. En temes que van des de la il·luminació de Nadal fins a la dinamització dels carrers o els punts polèmics com els horaris comercials és necessari fer força. Tot el que fem té uns costos i, malgrat que ajuntaments i Generalitat donin subvencions, no n’hi ha prou. També es fa feina des del punt de vista social: per exemple, el fet que els botiguers mantinguin els llums dels locals encesos tota la nit és un cost per a ells, però dóna seguretat als veïns del barri.

¿Amb 16 eixos a l’associació com es gestionen els conflictes interns? Barcelona té una multicentralitat espectacular, per això la principal diferència entre uns i altres és el turisme més que la proximitat al centre, i aquesta també és la principal font de conflicte. Evidentment, els diferents clients generen diferents interessos, però hem aconseguit arribar a acords.

Però els eixos més turístics són els que no formen part de la vostra associació.

Aquest és un dels meus objectius al capdavant de la Fundació. Centrar la política comercial en el turisme implica una controvèrsia directa amb els horaris comercials. A Sarrià, per exemple, ja costa prou obrir dissabte, i tots els comerciants estan d’acord a no obrir diumenge. Però entenem que en altres eixos comercials sí que té sentit, i per això mentre no canviem els hàbits dels barcelonins estem disposats a discutir qualsevol posicionament. Volem aconseguir que els comerciants que volen obrir diumenge se sentin còmodes a la fundació.

¿La suspensió de la llei catalana d’horaris comercials ha suposat, doncs, una oportunitat per a l’autoregulació del sector?

El sector va arribar a un acord en el seu dia pel qual es respectaria la llei catalana. Nosaltres estem sota la lleicatalana, encara que a la pràctica estigui suspesa. Això no vol dir que un comerciant que se sent representat per la normativa espanyola no pugui formar part de la fundació, però és un pacte respectat al sector.

És bo dependre tant del turisme?

No. Què passarà quan Barcelona passi de moda? Evidentment que sempre serà un destí turístic atractiu, però ara hi ha unboom que algun dia baixarà. ¿I aleshores què passarà amb tot el que s’ha creat al seu voltant? No és dolent tenir turistes, però és dolent dependre dels turistes. Els nostres clients són els veïns i veïnes, per això ens hem d’assegurar que no canviem els seus hàbits i continuem oferint el servei pensant no només en els turistes.

Com podrien canviar els seus hàbits?

Si s’obre de manera generalitzada cada diumenge, per exemple, els veïns que tenen menys temps entre setmana s’esperaran al cap de setmana per fer aquella despesa. El problema en aquest cas no només és la conciliació familiar dels mateixos comerciants. La ciutat també ha de descansar. Si s’activa el comerç també s’ha d’activar tot el que hi ha al seu voltant, serveis de transports, neteja...

¿I no han canviat ja els hàbits dels consumidors amb els descomptes permanents i el comerç en línia?

Sobretot els nous usuaris, els que tenen entre 20 i 30 anys, ja tenen una mentalitat completament diferent. Però tot i que no hi ha dubte que ens hem de posar les piles, el comerç online encara és un percentatge molt petit de les vendes globals. D’altra banda, el concepte de rebaixes ja no existeix, s’ha difuminat. Aquí la normativa catalana també ens afavoria més. No és bo estar en permanent promoció durant tot l’any, però ens hem de buscar la vida, perquè és molt difícil de controlar. Podem limitar fins a cert punt les promocions dels comerciants, però ni Amazon ni Privalia ni VentaPrivé les aturaran.

Què ha de fer el petit comerç davant d’aquesta situació?

Ens hem d’aprofitar d’Amazon, igual que ells fan amb nosaltres. És evident que la distinció entre vendes en línia i vendes al carrer cada vegada és més petita, però són dos models que poden conviure. De fet, els comerços que veuen que poden aprofitar-se de la capacitat logística d’aquestes grans multinacionals el que acaben oferint és un valor afegit. Hem d’anar fent aquest traspàs a poc a poc. És difícil evitar que un consumidor vingui a emprovar-se roba a la nostra botiga i després la busqui més barata a internet. Però existeixen noves fórmules, com ara el showrooming, directament enfocat a aquest públic. Tot això passarà i hem d’estar preparats, però encara hi ha molts comerciants a qui els costa acceptar-ho.