SERVEIS

Tota l’aigua pendent del Suprem

Agbar no reconeix les factures d’ATLL i Antifrau veu irregularitats en aquesta companyia

El sistema de subministrament d’aigua a Barcelona i l’àrea metropolitana depèn enterament a hores d’ara del Tribunal Suprem, que ha de dirimir en paral·lel dos litigis independents. D’una banda ha d’establir si la privatització d’ATLL per part de la Generalitat va ser legal o no. De l’altra ha de decidir si s’ajusta a dret o no la constitució d’una empresa publicoprivada -de la qual Agbar és la principal accionista- per subministrar aigua a les llars de Barcelona i 22 municipis més de l’àrea metropolitana. En tots dos casos el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha dit que el procés es va fer malament.

ATLL -adjudicada a un grup liderat per Acciona- i Agbar -propietat del grup francès Suez- han sigut els promotors principals d’aquests litigis, però la guerra judicial entre totes dues companyies no queda circumscrita a aquests dos casos. Cada moviment, fins i tot gairebé cada factura, acaba sent objecte d’un plet als jutjats.

Per entendre bé el conflicte cal conèixer com funciona el negoci de l’aigua. ATLL té la concessió de l’aigua en alta; és a dir, és la companyia que capta l’aigua dels rius, la depura i la serveix als municipis perquè la portin fins a les llars. La tasca dels municipis, que compren l’aigua en alta i la porten fins als abonats, rep el nom de negoci de l’aigua en baixa. El subministrament el poden fer directament, amb societats d’economia mixta o amb concessions. En el cas de Barcelona i el seu cinturó, ho fa la societat mixta formada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (15%), Criteria Caixa (15%) i Agbar (70%).

Litigis creuats

L’inici del contenciós se situa a finals del 2012, quan el Govern, presidit per Artur Mas, necessitava el màxim de recursos per complir els límits de dèficit. A més de les retallades va decidir privatitzar ATLL. Al concurs hi va haver dues ofertes, una presentada per Acciona i l’altra per Agbar. La concessió al final se la va endur Acciona a canvi de quasi 1.000 milions. Agbar va presentar un recurs davant l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), que li va donar la raó, cosa que va portar al primer enfrontament als tribunals. El juny del 2015 el TSJC va anul·lar el procediment, i ara falta el pronunciament del Suprem.

D’altra banda, el 2012 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va crear l’empresa mixta amb Agbar per a l’abastament d’aigua en baixa als municipis metropolitans, empresa a la qual es va sumar després Criteria. Fa poc més d’una setmana el TSJC decidia anul·lar també aquest procés. Agbar ja ha anunciat que presentarà recurs al Suprem, cosa que encara no ha fet però que farà, segons fonts de la companyia, en els pròxims dies.

Paral·lelament a aquests dos grans litigis hi ha hagut, i encara hi ha, tot un reguitzell d’iniciatives, des de la petició de mesures cautelars i de l’execució de les diverses sentències fins a multitud de contenciosos. També s’ha sumat al procés l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) que, arran de diverses investigacions i d’una denúncia del sindicat CGT, va fer un informe en què indicava que havia detectat irregularitats en la facturació d’ATLL, irregularitats de les quals es podien derivar responsabilitats fiscals i fins i tot penals.

Factures no pagades

Però els litigis han continuat per les factures que ATLL, com a subministradora en alta, passa a la societat mixta i a altres empreses del grup Agbar. Fonts d’ATLL asseguren que Agbar no paga les factures en el termini de 60 dies que té per fer-ho sinó que les impugna davant del departament de Territori i Sostenibilitat. Quan el departament desestima les impugnacions i, de nou segons ATLL, Agbar i les seves filials esperen el procediment de constrenyiment, en l’últim moment Agbar i les filials dipositen els diners al departament d’Economia. Fonts d’Agbar reconeixen que no es paguen la majoria de les factures d’ATLL a la companyia perquè l’empresa que presideix Àngel Simón entén que, després de la sentència del TSJC, el seu competidor està deslegitimat com a concessionari, però asseguren que dipositen els diners a la Generalitat.

Segons fonts d’ATLL, aquest conflicte comporta que les factures que giren a Agbar i les seves participades les acabin cobrant en un termini de 135 dies de mitjana, tot i que la subministradora cobra puntualment dels ciutadans. No és poca cosa: ATLL factura mensualment a Agbar i les seves participades uns 11,6 milions. Així, segons les mateixes fonts, els diners són en poder d’Agbar més temps del que tocaria i, si s’hi aplica l’interès legal, generen un interès de 190.000 euros mensuals. I el que és pitjor, pràcticament cada factura s’acaba convertint en un nou litigi, administratiu primer i després als jutjats -n’hi ha 107-, amb el cost que tot plegat comporta en advocats i taxes judicials.

LES CLAUS

1. ¿Per què arriba el cas als tribunals?

L’aigua està afectada per una abundant legislació perquè és un bé públic. Però des del punt de vista empresarial les concessions poden ser un bon negoci, i sobretot segur. Per això les empreses defensen els seus interessos als tribunals, i si convé arriben fins al Suprem.

2. ¿Com afecta aquesta batalla al subministrament?

De moment no l’afecta. Tant ATLL en el subministrament en alta com Agbar en baixa han assegurat que continuaran fent arribar l’aigua als clients, independentment de les sentències en contra que puguin haver rebut. Quan el Suprem decideixi s’haurà de veure si poden continuar o no amb el negoci, però el servei no està en risc ara per ara.

3. ¿Quin paper juguen els polítics en el conflicte?

Tots aquests litigis entre empreses han fet ressorgir un moviment en favor de retornar el servei a mans públiques. El Parlament va decidir tramitar una proposta per debatre la reconversió en pública d’ATLL, mentre la tinent d’alcalde de Barcelona i vicepresidenta de l’AMB, Janet Sanz, ha dit que la sentència sobre la societat mixta no s’ha de recórrer i obre la porta a un nou model de gestió.

Més continguts de