Villaseca esgota el seu crèdit a Gas Natural

La primera empresa catalana treballa per rellevar el seu conseller delegat a finals d'any

Rafael Villaseca és el conseller delegat de Gas Natural des del 2005.
ALBERT MARTÍN / XAVIER GRAU / ÀLEX FONT MANTÉ

A les sis empreses catalanes que formen part de l’ Íbex-35 (Gas Natural, CaixaBank, Banc Sabadell, Abertis, Grifols i Cellnex) no hi ha cap directiu que cobri igual que Rafael Villaseca, que és conseller delegat de Gas Natural des del 2005. En concret, va cobrar 3,37 milions el 2016, en el que podria ser el seu penúltim any al capdavant de la primera empresa catalana per volum de vendes.

Segons han explicat a l’ARA diferents fonts del sector, l’arribada d’Isidre Fainé a la presidència de la gasística ha canviat les perspectives de futur de Villaseca, que serà rellevat del càrrec a mitjà termini. De fet, no es tracta d’una decisió imminent, i el tema no es tocarà en la pròxima junta d’accionistes, que s’ha de celebrar a l’abril. Segons les persones consultades, l’adeu de l’actual conseller delegat de Gas Natural es produirà cap a finals d’any. Es tancarà així una etapa de 12 anys de Villaseca al capdavant d’una empresa que el 2005 facturava 8.500 milions i que ara gairebé triplica aquesta xifra –va superar els 23.000 milions l’any passat–. La internacionalització de l’empresa és part del llegat que deixarà el tàndem Rafael Villaseca-Salvador Gabarró, president fins l’any passat i recentment traspassat.

Però al costat d’aquests èxits, al sector apunten que l’escenari que s’ha trobat Isidre Fainé, president de la primera empresa catalana des del setembre passat, també té aspectes millorables. I aquests problemes són atribuïts a Villaseca. “La impressió és que feia la part fàcil i deixava la difícil”, diu una font pròxima a la companyia catalana. ¿Quins són aquests conflictes oberts?

Colòmbia, Egipte, Andalusia

El més obvi és el que s’ha produït a Colòmbia, amb l’ordre del govern d’intervenir i liquidar Electricaribe, la filial de Gas Natural al país. El conflicte neix de la suposada falta d’inversions d’Electricaribe, que provocava constants talls en el subministrament. Gas Natural ha argumentat que no podia fer inversions a causa dels impagaments dels clients –la majoria de subministrament obligatori–, que provocaven “fortes tensions de tresoreria”, i de l’elevat frau de connexions sense contracte a la xarxa. Electricaribe va ser intervinguda al novembre per l’estat colombià i recentment se n’ha anunciat la liquidació.

A la desesperada, Fainé ha intentat obrir vies de diàleg amb el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, per mirar de capgirar la situació o obtenir una indemnització, com ja va fer el 2013 amb el govern argentí davant l’expropiació d’YPF. Gas Natural prepara, en paral·lel, una demanda d’arbitratge al Ciadi –l’organisme d’arbitratge del Banc Mundial– per reclamar uns 1.000 milions d’indemnització. El cert, però, és que la crisi s’arrossegava des de fa molts anys i que l’empresa va haver de provisionar 475 milions per fer front a les possibles pèrdues d’aquest conflicte només tres mesos després de l’arribada del nou president.

Si bé aquest és el problema més conegut, no és l’única situació enquistada que té l’empresa. Gas Natural té una 'joint venture' al 50% a Egipte amb la italiana ENI, la planta de gas Damietta. Aquesta inversió és heretada de Fenosa, comprada per Gas Natural el 2008. Arran del canvi de titularitat espanyola, la part italiana es va negar a cedir la gestió compartida del negoci. El 2016 aquest projecte va costar noves provisions de 147 milions i en total ja pugen a 1.262 milions, en un cas que fa molt que s’arrossega.

Els conflictes d’índole institucional que s’ha trobat el nou president no acaben aquí. Gas Natural està impulsant a la zona de Doñana un dipòsit de gas i 72 quilòmetres de gasoducte a la zona pròxima al parc natural. Ho va fer amb la llum verda del govern central i amb una inversió de 200 milions, però es troba ara que el govern andalús no hi dona l’autorització que necessita. Les organitzacions ecologistes han criticat durament el projecte, en un nou cas que haurà d’afrontar Fainé.

A més, els primers mesos del nou president de Gas Natural a l’empresa també van estar marcats per la mort en un incendi d’una anciana a Reus, en un cas especialment tràgic. La companyia li havia tallat la llum pels impagaments i el foc es va originar per les espelmes que feia servir la dona a casa per suplir la falta de subministrament. Segons es va saber després, la víctima era una persona en risc d’exclusió i, per tant, mai no se li hauria d’haver tallat l’accés a la llum. Les intervencions públiques que va fer Villaseca per explicar el cas van ser molt qüestionades, tant dins com fora de l’empresa.

Canvi de contracte

Una portaveu de la companyia amb qui va contactar aquest diari no va voler fer cap valoració sobre aquesta informació. Les fonts consultades per l’ARA, però, donen per fet que el seu relleu està sobre la taula.

A més, hi ha un altre factor decisiu: l’entrada recent de GIP a l’accionariat de Gas Natural, sumada a la fi del pacte entre els dos primers accionistes (CaixaBank i Repsol), ha provocat un canvi en el contracte de Villaseca. Fins al canvi, que es va anunciar a la CNMV a principis de mes, el contracte del conseller delegat de l’empresa era indefinit i podia deixar la companyia en un mes (cobrant el sou de tres anys complets) si hi havia un canvi rellevant en l’accionariat o el control de la companyia. Aquesta clàusula ha canviat i ara la durada del contracte està vinculada a la finalització del seu mandat com a conseller, que s’acaba el 2018. En cas de marxar, sigui per decisió pròpia, de la companyia o per finalització del contracte, cobraria el sou íntegre de tres anys, tot i que si vol marxar haurà d’avisar amb sis mesos d’antelació. És a dir, Villaseca ha passat de tenir un contracte indefinit a tenir un contracte que s’acaba l’any vinent.

Villaseca, enginyer industrial de formació, ha tingut una trajectòria destacada i sovint vinculada al poder socialista. Abans d’entrar a Gas Natural va ser conseller director general de Panrico i conseller de la siderúrgica Nueva Montaña Quijano, i president de diferents empreses públiques, com ara Tabasa, Túnel del Cadí, Gisa o Inisel (avui Indra). També és vocal del consell consultiu de Foment del Treball i membre de l’exclusiu Club de Roma.

Si es confirma aquest relleu, Fainé haurà de buscar una nova figura clau a l’entramat del grup La Caixa com ja va fer fa uns mesos quan va haver de triar el seu successor a la presidència de CaixaBank. En aquell moment va apostar per una persona de la seva absoluta confiança com és Jordi Gual, en un procés en què es va especular amb directius com Antoni Massanell i Francisco Reynés, nom amb el qual fonts del sector torn en a especular ara.

Més continguts de