EL FUTUR DE L’AEROPORT

OPINIÓ

Els aeroports, deu anys després de l’acte de l’Iese

Les connexions aèries són una font de riquesa per a les empreses i els ciutadans

Fa més de deu anys vam tenir un acte important a l’Iese sobre l’aeroport de Barcelona. Vaig poder entrevistar i convidar físicament o per pantalla els responsables d’alguns aeroports que havien crescut en importància de manera molt rellevant, com Munic, Xangai i Boston (tot segones o terceres ciutats de països importants). L’objectiu de la sessió era reflexionar sobre si tindria sentit que l’aeroport del Prat fos gestionat des de Barcelona per empreses o institucions interessades a optimitzar l’aportació de l’aeroport al desenvolupament de la ciutat i el seu entorn.

Un dels ponents clau va ser John Quelch, professor de la Harvard Business School. El professor Quelch va ser durant anys president de la Massachusetts Port Authority (Massport), una empresa estatal que tenia la propietat de l’aeroport i del port de Boston. Quelch coneixia bé Boston com a ciutat que tenia hospitals de primer nivell -com el Massachusetts General Hospital, el St. Elizabeth o el Beth Israel, entre d’altres-.

Però Boston i el seu entorn tenien també les millors universitats del món, com la Universitat de Harvard, el Massachusetts Institute of Technology (MIT), la Boston University i moltes més. La connexió entre excel·lents hospitals i universitats portava a un alt nivell d’investigació, que beneficiava la qualitat de l’ensenyament i també el tractament dels pacients.

Aquestes coses contribuïen a estimular un alt nivell de publicacions de qualitat i aportaven prestigi a universitats i hospitals. I aquestes universitats atreien els millors professors i metges del món, cosa que portava també a tota classe d’aliances i acords amb altres institucions a nivell nacional i internacional.

El que li faltava a Boston

Però Boston no tenia vols directes amb moltes ciutats dels Estats Units, ni tampoc de la resta del món. Quan va ser president de Massport, John Quelch es va fixar com a primer objectiu connectar bé Boston amb el món i va descobrir que la cosa no era gens fàcil. Si volia un vol directe amb Munic, per exemple, se n’anava a veure Lufthansa i els deia: “¿Com és que no tenim un vol directe entre Munic i Boston?” La resposta era: “Tenim diversos vols directes des de Nova York, i entre Nova York i Boston ja hi ha molts vols”.

Quan hi insistia, li deien: “Miri, si vostè ens garanteix un nombre de places ocupades, i en cas que no estiguin ocupades vostès ens abonen la tarifa d’aquelles places, li posarem el vol”. John Quelch, professor de màrqueting, insistia que els ajudarien a promocionar els vols directes. La realitat, comentava Quelch, és que aquella connexió directa va portar nous vols pràcticament plens i més relacions professionals i d’educació entre Boston i Munic. I va passar el mateix amb altres ciutats, de manera que es va aconseguir que aquesta creixent connexió facilités el creixement internacional de les universitats, hospitals i empreses de Boston.

L’estiu més internacional del Prat

Boston s’assembla molt a Barcelona. Barcelona també té bones universitats i institucions educatives, excel·lents hospitals, però a més molts anys d’història que es conserven en edificis i museus, i un clima mediterrani que facilita bones zones comercials amb tota classe de productes i serveis. El resultat és un gran atractiu per al turisme. Tot aquest moviment internacional, educatiu, professional, de serveis sanitaris i de turisme es facilita amb un bon aeroport i bones connexions internacionals. El nombre d’interessats internacionals en Barcelona no para de créixer, estimulat a més per la creixent millora d’àrees geogràfiques, com la Xina, l’Índia, l’Àfrica o Llatinoamèrica.

La bona connexió internacional és impossible sense un bon aeroport i, si el nombre de viatgers volant a Barcelona creix en milions cada any, és inevitable ampliar l’aeroport. Passa el mateix a Boston, per exemple. Però avui afegir una pista a un aeroport, en qualsevol país del món, topa amb la protesta dels ciutadans, als quals, encara que volin de tant en tant, no els agrada el soroll que fan els avions quan s’enlairen, ni el trànsit de vehicles que entren i surten de les instal·lacions, si viuen a prop de l’aeroport.

Als Estats Units, en el seu dia, el govern va estimular les protestes contra l’avió supersònic de passatgers, el Concorde, i es va prohibir als EUA per sorollós. Això va implicar la seva fi. La raó era que el Concorde es va crear a Europa i que als fabricants d’avions americans no els va acabar de sortir un avió supersònic de passatgers.

Sense consens

Ara sembla que podrem millorar l’aeroport de Barcelona. A veure si aconseguim tenir uns quants vols còmodes amb Boston. Segurament a molta gent no li agradarà que tinguem més aeroport, més avions i que, com a resultat, vinguin més turistes i més empreses internacionals s’estableixin aquí. Però per als nostres fills i nets tot això serà una font d’oportunitats. A més, si utilitzem més avions, els aniran renovant i seran cada cop més segurs i menys sorollosos.