Agbar, primera gran empresa que torna a establir la seu a Catalunya
Afirma que “l’estabilitat econòmica” ha propiciat el canvi d’opinió
BarcelonaAgbar, companyia d’aigües controlada per la francesa Suez, s’ha convertit en la primera gran empresa entre les que van traslladar la seu fora de Catalunya després de l’1-O que ha decidit tornar. L’empresa que presideix Àngel Simon va emetre ahir un breu comunicat en què explica que va traslladar el domicili social a Madrid en una mesura “de caràcter temporal amb l’objectiu de preservar la seguretat jurídica dels inversors i proveïdors”.
Segons l’empresa, l’“estabilitat econòmica” de Catalunya és la raó per la qual el consell d’administració ha canviat d’opinió i ha tornat a portar la seu social d’Agbar a les seves oficines centrals de Barcelona, al passeig de la Zona Franca. Així doncs, la companyia insisteix que el canvi “no ha tingut cap afectació en el servei” que dona als seus clients ni en les inversions previstes.
El 7 d’octubre de l’any passat el consell d’administració d’Agbar va aprovar traslladar la seu social a Madrid després que ho fessin altres gegants de l’economia catalana com el Sabadell, CaixaBank, Criteria, la Fundació La Caixa o Gas Natural. Malgrat que no hi ha xifres exactes, es calcula que fins a 4.000 empreses van traslladar-se fora de Catalunya. El retorn d’Agbar no afecta la seu matriu, Suez España, que manté el domicili a Madrid, on el va traslladar des de Barcelona el novembre del 2015.
Malgrat que és una de les primeres empreses que va marxar, Agbar té la major part del negoci a Catalunya, a través de la societat mixta Aigües de Barcelona –participada en un 70% per Agbar, un 15% per Àrea Metropolitana de Barcelona i un 15% per Criteria Caixa–, que abasteix uns tres milions de persones de tota l’àrea metropolitana. Fora de Catalunya Agbar té una petita part del negoci a Castelló (a través de la seva participada Sorea), a més d’un 28% de la xilena Aguas Andinas. Agbar és una participada de Suez, el gegant francès de l’aigua, que té com a segon accionista precisament Criteria Caixa, amb quasi un 6%.
D’ençà que Agbar va deixar de cotitzar i va passar a ser controlada al 100% per Suez, no publica els seus resultats segregats, però el cert és que els seus registres no han millorat els últims anys, segons es desprèn de la memòria anual de Suez, que indica que l’aportació neta de la catalana va passar de 34,3 milions el 2015 a 21,4 milions el 2016 i 15,9 milions el 2017. De fet, en la presentació de resultats del 2017 el grup va atribuir una part de la caiguda dels seus beneficis el 2017 a la situació política a Catalunya. Pocs mesos després, però, ha decidit tornar.
15 milions d’impacte
El 2017 Suez va guanyar uns 302 milions, un 28% menys que l’any anterior. El descens va ser provocat per la política de baixes voluntàries, l’adquisició de les aigües industrials de General Electric i altres factors. Llavors la companyia va afirmar, en boca del conseller delegat Jean-Louis Chaussade, que la situació d’incertesa política a Catalunya els havia costat 15 milions d’euros.
Però, a més, la societat mixta participada per Agbar ha vist com es rebaixava la tarifa de l’aigua a Barcelona i la seva àrea tant l’any 2016 (un 2,39%) com el 2018 (un 1,65%), amb el corresponent impacte en els ingressos.
Pendents del que dictamini el Suprem
Agbar està pendent del Suprem, que ha de dictaminar sobre la seva concessió a Barcelona després que el 2016 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés la concessió per gestionar l’aigua en baixa –la que arriba a les cases– a la societat mixta controlada per Agbar. El TSJC va anul·lar la concessió perquè no es va justificar que es fes sense concurs públic. A més, va considerar que Agbar no tenia “un títol concessional atorgat per l’administració competent” i que almenys fins al 1982 actuava com un concessionari tàcit. Ajuntament i Agbar discrepen també del valor dels actius que l’empresa va aportar a la mixta.
