Economia 18/07/2021

La resistència gal·la contra els gegants tecnològics dels EUA

França ha multat diverses vegades Google, entre altres multinacionals

4 min
L'empresari Jeff Bezos en una imatge d'arxiu

ParísEncara que als gegants tecnològics nord-americans gairebé no els faci ni pessigolles, França és un dels països europeus que més intenta, sobretot a través dels tribunals, evitar que abusin de la seva mida i situació dominant. L'últim a qui li ha tocat el rebre és a Google, que dimarts va ser multat per l'Autoritat de la Competència de França amb 500 milions per no negociar de bona fe la compensació econòmica que ha de pagar als mitjans de comunicació per l'ús de les seves notícies en les recerques. Aquesta sentència arriba la mateixa setmana que Brussel·les ha decidit aparcar la creació de la taxa Google –que ja estava instaurada a Espanya i a França– per les pressions dels EUA i després d'un principi d'acord del G-20 per fixar un import mínim a les multinacionals. "Espanya, Itàlia, Alemanya i molts estats europeus de tant en tant els multen, però França força més, sobretot perquè l'Autoritat de la Competència francesa és molt més intervencionista que en altres països", assegura la professora d'economia de la Universitat París Nanterre Andreea Cosnita Langlais.

Més enllà de la justícia, el govern francès també és un dels més bel·ligerants. "Cap empresa, per molt innovadora que sigui, està per sobre de les lleis", va dir sobre la sentència el secretari d'estat de Transició Digital i Telecomunicacions, Cédric O, en plena negociació sobre la compensació que les multinacionals tecnològiques pagaran a la premsa. A més, França va ser el primer país que va convertir en llei nacional la norma sobre els anomenats drets connexos –similars als drets d'autor– que la Unió Europea va adoptar el 2019. I, esclar, a l'agència de notícies France Presse i dues associacions de mitjans més els van faltar cames per denunciar a l'Autoritat de la Competència que Google, tal com marca la nova legislació, no mostra els continguts de pagament de la premsa, només els d'accés gratuït.

Abans d'aquesta última sentència, fa dues setmanes, l'Autoritat de la Competència també va multar Google amb 220 milions perquè –una altra vegada– des d'una posició "dominant" va tenir "un tracte preferencial" amb les seves empreses tecnològiques en el mercat de la publicitat en línia. "És una decisió històrica, és la primera vegada en el món que s'examina els processos algorítmics amb els quals funciona la publicitat gràfica", va remarcar a Twitter la presidenta de l'Autoritat de la Competència, Isabelle de Silva, lluny de dissimular la seva alegria. Entre altres sentències, a finals de l'any passat França també va multar amb 100 milions Google i amb 35 milions Amazon per inserir cookies sense permís.

Multes que només són "pedaços"

"Valen més aquestes multes que res, però no deixen de ser pedaços. S'ha d'arreglar el problema de soca-rel: cal una coordinació global, de totes les grans economies mundials, inclosos els Estats Units, per acabar amb el domini gairebé absolut que tenen les grans tecnològiques sobre el seu mercat i aconseguir una competència justa", assegura Jan Eeckhout, professor d'economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i autor del llibre The profit paradox.

Eeckhout també destaca que a França, a diferència d'altres territoris d'Europa, hi ha hagut una rivalitat històrica amb el món anglosaxó, com per exemple amb la guerra lingüística. "És un factor identitari que pot ser important, igual que el populisme que es pot fer al dir que amb les multes ja s'està lluitant contra el domini de les tecnològiques, quan és evident que aquesta no és la solució", diu el professor. En el mateix sentit, l'economista Véronique Riches-Flores assegura que hi ha un cert sentiment popular contra les grans tecnològiques nord-americanes perquè els francesos veuen que la seva implementació "els pot canviar la seva forma de viure i les seves condicions laborals". Això, apunta Riches-Flores, es veu sobretot contra la implementació d'Amazon.

Rebuig contra la implementació d'Amazon

Mentre que a Catalunya hem vist que Amazon ha anat invertint i aixecant centres de distribució sense problema, a França la multinacional americana ha hagut de fer front a un rebuig força transversal de la població i a protestes arreu del país. "El principal problema és que hi ha una part dels francesos que pensen que Amazon mata les petites i mitjans empreses i buida els centres dels pobles i ciutats de comerços, i una altra part que veu que paga menys impostos dels que hauria de pagar i que no ofereix unes condicions laborals gaire bones", diu la professora Riches-Flores, que també assegura que la pandèmia pot haver canviat la percepció dels francesos cap a l'empresa de Jeff Bezos. "Hi ha negocis tradicionals que, durant les restriccions del covid, han treballat molt a través d'Amazon, i això, esclar, la gent ho veu com una cosa positiva", afegeix.

D'aquestes reticències dels francesos, també se'n pot beneficiar Catalunya, sobretot les zones fronteres, com l'Alt Empordà, on Amazon té planejat instal·lar una nau en què treballaran 2.000 persones. "És evident que això pot beneficiar els catalans, però quan Amazon ha de decidir on s'instal·la també estudia altres factors, com el preu dels recursos humans i les connexions", diu Riches-Flores, que recorda que, malgrat tot, Amazon no renunciarà al mercat francès, que és molt potent.

A l'altre costat dels Pirineus, en canvi, la Generalitat explica que no posa entrebancs a Amazon. "El canvi de consum és inevitable i la demanda de comerç va creixent. El Govern, per tant, entén que aquest canvi de tendència es produeixi", exposa el secretari d'Empresa i Competivitat de la Generalitat, Albert Castellanos. Tot i això, no combrega amb la situació de domini del gegant tecnològic. "Les administracions han de treballar perquè hi hagi iniciatives de distribució que lluitin contra el monopoli d'Amazon", remarca Castellanos.

stats