Economia 21/03/2022

L'Audiència Nacional multa Endesa amb 15 M€ per la fuita radioactiva d'Ascó del 2007

La central va informar tard i malament de l'arribada de partícules radioactives a l'exterior

2 min
Torre de refrigeració de la central nuclear d'Ascó.

L'Audiència Nacional ha ratificat les quatre multes a Endesa Generación, propietària única de la central nuclear d'Ascó I, per la fuita de partícules radioactives i la mala gestió posterior de l'incident que va patir la central de la Ribera d'Ebre el 2007. Les multes sumen, en total, un import de 15, 3 milions d'euros. La companyia elèctrica ha declinat valorar el cas perquè la sentència, que encara no és ferma, encara no se'ls ha notificat.

El 26 de novembre del 2007, durant la parada programada de recàrrega del reactor, una maniobra declarada posteriorment "matussera" pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va emetre partícules radioactives a l'exterior a través del sistema de ventilació. La fuita va arribar al riu Ebre, i algunes partícules fins i tot van arribar a quilòmetres de la central a bord d'un camió.

No obstant això, l'operadora d'Ascó 1, l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), va trigar fins al 4 d'abril del 2018 a comunicar aquesta fuita al CSN. A més, va informar de valors de 235.000 becquerels (la unitat que mesura la carrega radioactiva), però el Consell va concloure que la xifra pujava a 19,5 milions.

Els motius de les sancions

El 2009, el ministeri d'Indústria va multar la propietària de la central per quatre infraccions greus de la llei 25/1964 de seguretat nuclear: 7,5 milions per la fuita i la mala gestió en la descontaminació del personal i el control de la zona afectada; 3 milions per haver informat tard i malament el CSN; 3 milions més per no haver informat amb diligència i precisió l'inspector resident del CSN sobre la contaminació en zona de lliure accés i, finalment, 1,8 milions per haver incomplert el Manual de Protecció Radiològica.

En paral·lel a aquest procediment administratiu, també es va acusar per la via penal tres directius de la nuclear com a presumptes autors d’un delicte contra la seguretat col·lectiva relatiu a l'energia nuclear; un altre contra el medi ambient; un tercer contra els drets dels treballadors, i un quart de falsedat documental. El 2020, l'Audiència de Tarragona va arxivar la causa al no quedar prou acreditats els càrrecs: es va provar la falta de danys personals i al medi ambient.

stats