Economia 17/03/2020

La banca es felicita per l'aval públic a la línia de crèdit

El govern Sánchez va pactar amb les entitats les mesures de xoc contra el coronavirus

Albert Martín
3 min
Seu del Banco Santander a Boadilla del Monte, Madrid.

BarcelonaDesprés d’anys de recels i retrets, ciutadania i govern han mirat aquest dimarts de nou als bancs per anunciar la moratòria en el pagament de la hipoteca en famílies afectades per la crisi del Covid-19. I la banca, que fa anys que rep crítiques per herències de la crisi i continua pagant la seva factura immobiliària, no ha girat l’esquena.

El pla de xoc del govern per evitar un col·lapse social i econòmic no ha agafat els bancs per sorpresa. “Se’ns ha consultat via Associació Espanyola de Banca (AEB)”, explicava un executiu del sector. “El procediment ha sigut exemplar”. El govern, explica aquesta veu, va fer la petició a través de l’AEB i la CECA (la patronal que agrupa les antigues caixes de crèdit) d’obrir línies de crèdit. I si la petició inicial dels bancs és que 50.000 milions tinguessin la garantia de l’Estat, finalment aquesta quantitat ha arribat als 100.000 milions. Pel que fa a la moratòria d’hipoteques, els bancs no tenen calculat quin impacte pot tenir encara: “Ningú sap si parlem de dues setmanes o de quatre mesos o si no aixecarem el cap fins a finals d’any”.

Diferents veus explicaven aquest dimarts que també hi va haver trucades de diferents presidents dels grans bancs de l’Íbex-35 a la ministra d’Economia, Nadia Calviño, per ajustar el paquet de mesures. Però la satisfacció per l’aval de l’Estat era evident.

“Els creditors serem nosaltres, però si hi hagués un impagat, l'assumiria l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), de titularitat pública”, afegia aquesta veu. Això farà possible que els bancs obrin l’aixeta fins i tot en casos en què hi hagi dubtes de la recuperació del crèdit. “La reacció de les borses ha sigut clara”, afegia aquesta veu, en referència al fort repunt de l’Íbex-35, que avui creixia més d’un 6%.

El sector financer ha viscut la dinàmica dels últims dies “amb més impotència que preocupació”, asseguraven fonts del sector. “Com sempre, Europa ha arribat tard i amb descoordinació", lamentaven.

El precedent del Sabadell

Durant l'última crisi hi va haver una enorme polèmica pel paper que van jugar els bancs, executant hipoteques impagades i forçant desnonaments. Durant tot aquest període, però, hi va haver una entitat, el Banc Sabadell, que no va practicar-ne ni un. El banc que presideix Josep Oliu es va adonar que el procés, que a més tenia impacte social, provocava cost reputacional, costos jurídics i a sobre es derivava en un augment del cost financer si el banc es quedava un pis.

L'entitat va crear una societat, Sogeviso, amb treballadors socials i personal procedent de l'administració, per fer de mediadors entre els hipotecats morosos i l'entitat. Aquesta manera d'abordar el conflicte va acabar sent majoritària entre gran part dels bancs, per bé que, fins a arribar a aquesta solució, van practicar milers de desnonaments en els pitjors anys de la crisi.

El filó hipotecari

En els últims anys el volum de crèdit bancari ha anat disminuint a Espanya i al desembre del 2019 se situava en 1,1 bilions, amb una caiguda de l’1,8% interanual i la xifra més baixa des del 2005. Des del moment de crèdit més elevat, a finals del 2008, el desendeutament és ja de 677.000 milions o un 36%.

El crèdit hipotecari ha sigut important en aquesta reducció i l’any passat, segons el sector a causa de la nova llei que regula les hipoteques, les caigudes en el nombre de nous contractes signats van rondar el 25%. Encara així, el filó és important i el tercer trimestre de l’any passat suposaven la meitat del crèdit total, amb 508.200 milions, un 45% del total. Mai des del 2006 havia estat tan avall.

La mitjana del préstec dels catalans és de 156.000 euros, amb un termini mitjà per pagar de 24 anys i una quota de 719 euros. Al conjunt d’Espanya, la mitjana és de 126.000 euros per una quota de 588.

stats