CaixaBank esquiva la baixada de tipus i guanya un rècord de 2.951 M€ el primer semestre

ValènciaCaixaBank ha aconseguit esquivar la baixada de tipus d'interès –que el Banc Central Europeu (BCE) manté ara al 2%– i ha tancat el primer semestre amb un benefici net de 2.951 milions d'euros, un 10,3% més respecte al mateix període de l'any passat. Es tracta d'un nou rècord de guanys que, segons ha detallat l'entitat financera aquest dimecres en roda de premsa des de València, han estat impulsats per un augment de l'activitat comercial, la nova producció de crèdit i la bona marxa de l'economia espanyola.

L'entitat d'arrel catalana ha pogut esquivar parcialment el canvi en la política monetària del BCE, atès que els beneficis pels marges d'interessos cauen un 5,2% interanual, fins als 5.282 milions d'euros entre el gener i el juny. Els guanys globals del 10% tenen, això sí, un important asterisc per la forma en què s'ha compatibilitzat l'impost extraordinari a la banca. Fins aquest 2025, el tribut es pagava per complet en el primer trimestre (493 milions el 2024), mentre que ara s'abonarà per trimestres (296 milions entre el gener i el juny). La previsió de CaixaBank és pagar prop de 600 en tot l'exercici. Si aquest any s'hagués registrat el gravamen de la mateixa manera que en l'exercici anterior, el creixement del benefici fins al juny s'hauria quedat entorn de l'1%.

Per al conseller de l'entitat Gonzalo Gortázar, uns guanys de l'1% serien igualment "un resultat molt positiu", atès que suposarien mitigar l'impacte de la reducció de tipus. En aquest sentit, ha destacat que els experts estimaven que el benefici de la companyia tindria "una caiguda del 10%". "Ara ja diuen que estarà entre el 4% i el 5%, però nosaltres esperem equiparar o tenir millor resultats que l’any anterior", ha resumit.

Al darrere d'aquests números de CaixaBank hi ha el crèdit que ha crescut en tots els segments: especialment en hipoteques (un 46,2% més respecte al primer semestre del 2024), un percentatge que Gortázar ha qualificat d'"espectacular", però també en empreses (25,5%) i consum (10,4%).

"No estem davant una bombolla immobiliària"

L'impacte del turisme, de l'augment de la població per migració i del fons Next Generation es troba, segons el principal executiu del banc, al darrere de la fortalesa de l'economia espanyola i del sector bancari. Els dos primers actors també afecten un àmbit molt tensionat com és el de l'habitatge. Sobre aquest, Gortázar ha destacat que Espanya no s'enfronta a una "bombolla immobiliària", sinó que, "al contrari", pateix una falta d'oferta que pot portar a colls d'ampolla econòmics. "Jo no veig un risc de caiguda de preus, però tampoc una pujada ad infinitum, perquè la societat i l'economia no ho resistirien", ha subratllat, abans de recordar que les previsions de l'entitat indiquen un augment del preu de l'habitatge al voltant del 9% aquest any.

Sobre les diferències amb la bombolla immobiliària del 2009, Gortázar ha insistit que en aquell any la contribució al PIB del sector residencial era a prop del 12% mentre que ara és a prop del 6%. Al mateix temps, en el balanç de les entitats financeres la promoció i construcció d'habitatges representava al voltant d'un 24% i ara està en un 6%.

"La corrupció perjudica l'economia"

A preguntes dels periodistes, el conseller delegat de CaixaBank també ha valorat l'impacte dels presumptes casos de corrupció que esquitxen la política espanyola i que tant polaritzen el debat públic. Sobre els seus efectes en l'economia, ha reconegut que, “evidentment, perjudiquen". Això no obstant, ha evitat aprofundir-hi, i s'ha limitat a dir que "no són bons per a ningú, tampoc per a l’economia”.