Espanya ja no podrà vetar fusions bancàries? Una dècada després, Brussel·les posa la llei en el punt de mira
Una de les normes assenyalades la va aprovar el govern de Mariano Rajoy i va servir per autoritzar la fusió CaixaBank–Bankia
MadridL'opa hostil del BBVA al Sabadell ha eclipsat el debat al voltant del procediment d'infracció obert per Brussel·les sobre la legislació que el govern espanyol ha utilitzat per intercedir en aquesta operació. En concret, el govern de Pedro Sánchez va fer ús de la llei de defensa de la competència del 2007 per imposar condicions addicionals a les de Competència, amb la incorporació de requisits a l'opa per raons d'interès general. La conseqüència d'aquestes condicions és que durant com a mínim tres anys, el BBVA i el Sabadell hauran d'operar de forma "autònoma". És a dir que, en cas que l'opa prosperi –necessita almenys que els accionistes es venguin el 50,01% dels títols del Sabadell–, hauran d'operar com si el segon banc fos una filial del primer. La veritat, però, és que Brussel·les va més enllà i també assenyala una norma que, de moment, el govern espanyol no ha hagut d'utilitzar en l'operació del BBVA sobre el Sabadell. Es tracta de la llei d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit aprovada el 2014 i desplegada el 2015, sota el govern de Mariano Rajoy (PP).
Aquesta llei permet al govern espanyol aprovar o vetar una fusió bancària. Per tant, s'utilitza un cop l'opa prospera, és a dir, un cop el BBVA i el Sabadell ja estiguessin integrats. Després d'aquest pas, l'entitat basca hauria de sol·licitar l'autorització per fusionar-se amb el banc vallesà. Mentre això no passi –amb les condicions que ha imposat el govern espanyol, el BBVA haurà d'esperar entre tres i cinc anys per fer-ho–, tots dos bancs només estaran integrats. Com ha explicat l'ARA en altres articles, és l'escenari d'un banc "opat", però no fusionat.
En concret, aquesta norma recull que "correspon al ministeri d'Economia i Competitivitat autoritzar les operacions de fusió, escissió o cessió global o parcial d'actius i passius en les quals intervingui un banc, o qualsevol acord que tingui efectes econòmics o jurídics anàlegs als anteriors [...]. Prèviament, es tindran en compte els informes preceptius que corresponguin i, en tot cas, el del Banc d'Espanya".
Què diu ara Brussel·les?
Ara, i després d'una dècada d'aquesta norma en vigor, la Comissió Europea considera que "determinades disposicions de la legislació espanyola en matèria bancària i de competència, que atorguen al govern espanyol poders il·limitats per intervenir en fusions i adquisicions de bancs, vulneren les competències exclusives del Banc Central Europeu i dels supervisors nacionals conforme a la normativa bancària de la UE", es desprèn a la nota sobre l'expedient obert contra Espanya. "Es considera que aquestes facultats discrecionals constitueixen restriccions injustificades a la llibertat d'establiment i a la lliure circulació de capitals", s'afirma en el comunicat.
¿Fins ara havia passat desapercebut el redactat d'aquesta norma? La possibilitat que això hagi estat així existeix, tot i que la llei i el poder d'autoritzar o vetar una fusió ja ha estat utilitzat. En concret, fa ni més ni menys que quatre anys, el govern de Pedro Sánchez va utilitzar aquesta norma per aprovar la fusió entre CaixaBank i Bankia. El ministeri d'Economia va donar el seu vistiplau a la fusió després que la CNMC autoritzés l'operació en fase 1. Abans, havia rebut els informes del Banc d'Espanya, així com d'altres organismes. Aquella operació va suposar que l'Estat, com a accionista de Bankia, adquirís el 16,1% del capital social del banc resultant. Tot plegat, però, va generar molts menys maldecaps que l'opa del BBVA al Sabadell perquè va ser una operació amistosa.
El govern espanyol està convençut que les normes espanyoles, tant la llei de defensa de la competència, com la llei d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats són "coherents" amb la normativa europea. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, però també la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, han indicat que confien que amb la resposta que ara es doni a l'expedient de Brussel·les s'arribi a bon port pel que fa al procediment d'infracció obert.
En tot cas, Brussel·les mai ha vist amb bons ulls que es posin traves a la concentració bancària a la Unió Europea, sobretot arran de la crisi financera, i tenint en compte que des de fa temps persegueix una unió bancària. Ara, però, aquest posicionament ha agafat força. La defensa de més integracions empresarials a Europa és un anhel que, enmig d'un tauler geopolític en crisi, ha trobat en l'autonomia estratègica promoguda per l'executiu comunitari una oportunitat per consolidar-se.