L'Estat reconeix que la fusió CaixaBank-Bankia va reduir el finançament a les pimes
El govern espanyol, que va apadrinar l'operació ara fa cinc anys, utilitza aquest precedent per condicionar l'opa del BBVA al Sabadell
MadridFa cinc anys, el mapa del sector financer a l’Estat va patir un terratrèmol: l'anunci de la fusió bancària CaixaBank-Bankia. En aquell moment, el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, ja defensava que "els bancs haurien de començar un nou procés de fusions de manera ràpida i urgent", mentre que l'aleshores governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, assegurava que a Espanya "hi havia marge per a fusions". La integració va donar lloc al primer banc espanyol i va arribar després d’una entesa entre el govern central –accionista majoritari a Bankia amb un 62% del capital social– i l'entitat de l'estrella blava –La Caixa, a través del seu braç inversor, Criteria, era el primer accionista de CaixaBank.
Pedro Sánchez i Isidre Fainé van pilotar la negociació i el seu desenllaç. Ara, cinc anys després, i enmig d'un altre terratrèmol al sector –l’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell–, el govern espanyol reconeix negre sobre blanc que la fusió que ell mateix va apadrinar va tenir un impacte negatiu per al finançament de les pimes, però també per a la plantilla. De fet, el precedent li serveix per justificar la condició addicional per raons d'interès general a l'opa hostil del BBVA al Sabadell i que implica no poder fusionar-se durant tres anys com a mínim.
En el cas de la fusió CaixaBank-Bankia, el govern espanyol reconeix que pel que fa al finançament a pimes, "van tenir lloc reduccions substancials de l’exposició [al finançament] al segment pime i en empresaris individuals en aquells exercicis immediatament successius a l’operació d’integració", tal com es desprèn de l’acord del consell de ministres de 25 pàgines al qual ha tingut accés l’ARA. També reconeix un impacte similar en la fusió Unicaja-Liberbank. "És rellevant que en aquells casos en què l'entitat absorbida comptava amb una major exposició a aquest segment [pimes], s'observa que la nova entitat ha convergit progressivament als nivells de l'absorbent", s'hi afegeix.
Fruit d'aquest resultat en fusions anteriors, el govern espanyol conclou que "resulta essencial per a l’interès general evitar alterar de forma abrupta el model de finançament empresarial" dels bancs afectats per l'opa, és a dir, el BBVA i el Sabadell. El govern apunta que una pèrdua de finançament en pimes o empresaris individuals podria ser "especialment sensible" en empreses que tot just estan creixent o que s'estan transformant.
La plantilla també en el punt de mira
Però el cas de CaixaBank-Bankia no només s’utilitza per posar en el punt de mira l'accés al crèdit de petites i mitjanes empreses. També s'utilitza com a precedent quan s'entra a valorar l’impacte que pot tenir l'opa del BBVA al Sabadell sobre la plantilla i, en concret, pel que fa a la destrucció de llocs de treball (aquesta és una de les vies a través de la qual el banc que planteja l'operació busca un estalvi de costos).
"En operacions recents de presa de control seguides d'una fusió al sector financer s’ha observat una destrucció de llocs de treball extraordinària, superior a la tendència observada a escala sectorial", exposa el govern. "La ràtio de disminució de la plantilla anual mitjana a CaixaBank, per un costat, i a Bankia, per l’altra, era del voltant del 7%", detalla l'executiu, que afegeix que un any després de la fusió, "el nivell d’ocupació se situava un 14% per sota [en cadascuna de les entitats] de l’any anterior de la fusió". És a dir, que un any després de la fusió entre els dos bancs van desaparèixer el doble de llocs de feina en comparació a la tendència registrada abans de l'absorció. El mateix passa en el cas d'Unicaja i Liberbank.
Aquest impacte abrupte en tan poc temps (un any de diferència) és el que el govern espanyol vol evitar en el cas d'una possible fusió entre el BBVA i el Sabadell amb la condició de mantenir separades les dues entitats. "Es vol afavorir a través d’una condició única una transició ordenada [de la integració] que contribueixi a preservar aquests intangibles [llocs de treball], i amb això l’interès general afectat", s'explica.
"Un ajust en l'ocupació com a resultat de la concentració [entre el BBVA i el Sabadell] podria, d'acord amb aquests precedents [CaixaBank-Bankia i Unicaja-Liberbank], tenir efectes importants en termes de llocs de treball, cosa que aniria acompanyat d'un elevat cost social i humà", argumenta el govern espanyol. Que també vincula la destrucció de llocs de treball a un increment dels costos per part de la Seguretat Social per l'augment de prestacions com les de desocupació.
Avui, l'Estat, a través de l'Autoritat de Resolució Executiva o Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), continua sent accionista de CaixaBank (el nom de Bankia ha desaparegut). En concret, l'entitat financera controlada per la Fundació La Caixa (31,2%) té com a segon principal accionista l'Estat amb un 17,9%. L'any passat, el govern espanyol va aprovar mantenir-se al capital i no vendre's la participació dos anys més, fins al desembre del 2027.
