El BBVA i el Sabadell, en un punt mort per evitar un pas en fals

SantanderHan passat més de 14 mesos des que el BBVA va llançar l'opa hostil sobre el Banc Sabadell i el seu desenllaç encara no s'ha resolt. D'entrada, ningú imaginava que el calendari s'allargués tant, cosa que ha dut l'operació a convertir-se en un debat (i cobertura mediàtica) sobre les declaracions públiques d'uns i altres. El que es diu des d'una banda o des de l'altra omple l'agenda del dia, i no tant els fets en si. Això, però, no vol dir que damunt la taula no hi hagi qüestions determinants per a la continuïtat, o no, de l'opa. De fet, tant el BBVA com el Sabadell estan en un punt mort per evitar fer un pas en fals.

En el cas del primer, ha de decidir quin camí segueix després que el govern espanyol hagi condicionat l'operació a què no hi hagi fusió entre els dos bancs durant tres anys (només hi hauria integració). Mentrestant, el Sabadell ha de fer números per si li surt a compte desfer-se o no del TSB, la seva filial britànica.

El maldecap de les sinergies

El BBVA està a les portes d'allò que tant ha reivindicat durant tot aquest temps: que siguin els accionistes del Sabadell els que determinin el futur de l'operació. És a dir, si durant el període d'acceptació venen els seus títols al BBVA. Després de la decisió del govern espanyol, el següent pas natural hauria estat tancar el fullet amb tota la informació sobre l'operació amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Un cop aprovat, s'obriria el període d'acceptació.

Ara bé, la condició del govern de Pedro Sánchez trastoca, directament, les sinergies o estalvi de costos que es produeixen quan hi ha una fusió: el banc comprador sol acomiadar, tancar sucursals i combinar les capacitats tecnològiques per evitar duplicitats. El BBVA sempre ha defensat que l'operació presenta "sinergies molt rellevants", tot i que també ha afirmat que sense fusió l'operació encara té sentit. En concret, les ha quantificat en 850 milions d'euros: 450 milions d'estalvi administratiu i tecnològic, 300 milions de personal i 100 milions de financers. Tenint en compte que la condició del govern espanyol complica, entre altres coses, els acomiadaments vinculats a la fusió, els 300 milions d'estalvi personal es veuen diluïts.

"Estem analitzant totes les opcions", indicava el director del BBVA a Espanya, Peio Belausteguigoitia, aquesta setmana. El número tres del banc mesurava molt les paraules i deixava oberts tots els escenaris: des de continuar amb l'operació, malgrat l'impacte sobre l'estalvi de costos, retirar-la o fins i tot dur la decisió del govern als tribunals.

Convèncer els accionistes

"El BBVA ha de buscar un difícil equilibri entre acontentar els seus propis accionistes i els del Sabadell", indica un alt directiu del sector bancari, ara ja retirat. El directiu es refereix al fet que hi ha una part del mercat que apunta que el BBVA haurà de millorar l'oferta per assegurar-se que una majoria dels accionistes del Sabadell venen els seus títols, sobretot després de la seva evolució a borsa. De fet, si l'opa acaba prosperant, però amb una oferta molt més bona, hi ha qui ho veu com una oportunitat per al mateix Sabadell: "Els seus accionistes es podrien sentir agraïts perquè [el president i el conseller delegat] han aconseguit que els paguin més", comenta una font del mercat.

En canvi, de cara els mateixos accionistes del BBVA, l'entitat ha de justificar per què tot i l'impacte negatiu en les sinergies, l'aposta d'unir tots dos bancs segueix tenint sentit. "L'oferta tenia un preu amb unes condicions que avui són més oneroses [pels accionistes del BBVA]. [...] Com que no pots fusionar les companyies fins d'aquí a tres anys, els guanys per eficiència arribaran més tard", raona el financer. "La racionalitat econòmica a mi em diria que és hora de tirar enrere, però a vegades pesen més les emocions", afegeix.

Tanmateix, hi ha qui no veu tan "dura" la condició del govern espanyol, de manera que no ha de suposar un problema per al BBVA de cara a trobar els arguments per continuar amb l'operació. Una font coneixedora del sector ho vincula al fet que un procés de fusió no sol ser immediat, i recorda que la decisió del govern espanyol no afecta el fet que el BBVA pugui consolidar els seus resultats amb els dels Sabadell. "Això li permetria diluir l'impacte en sinergies", indica. També l'exposició que té a Turquia i a Mèxic a favor dels mercats en els quals el Sabadell és fort: el Regne Unit i Espanya.

La mateixa font creu que el pas d'ara del BBVA és engegar una ronda de contactes amb els seus accionistes, sobretot els inversors internacionals. "L'inversor internacional pot veure [l'escenari actual] com una debilitat des del punt de vista econòmic perquè no tens valor afegit en les sinergies", indica la mateixa font d'abans. Alhora, els beneficis per aquestes sinergies permetien no posar els focs en l'evolució macroeconòmica de Turquia o Mèxic, mercats en què la volatilitat no juga a favor. "Crec que [el BBVA] estan atrapats aquí", comenta.

TSB: ¿Adeu, deu anys després?

Però la decisió que pugui prendre el BBVA o, més aviat, els temps no passen per alt el fet que el Sabadell estigui immers en la possible venda de la seva filial britànica, TSB, cosa que deixaria un banc molt més petit. D'entrada, el moviment es va llegir com una ofensiva del banc vallesà per defensar-se de l'opa, però l'entitat ho ha negat. La CNMV no ha detectat, per ara, que hi hagi una vulneració del deure de passivitat.

Damunt la taula hi ha les ofertes de Santander i Barclays, segons ha informat Bloomberg TV i confirmen fonts financeres a l'ARA. El Sabadell ha d'analitzar aquestes manifestacions d'interès, i sobretot el preu. L'entitat va comprar TSB l'any 2015 per 2.300 milions d'euros i després d'un inici convuls, avui el negoci ha reflotat. "Avui el mercat en fa una bona valoració i podria aprofitar-ho per remunerar als accionistes", indiquen fonts del mercat.

Per tot plegat, l'opa continua embolicada, tot i que hi ha qui ho veu així des del seu naixement. "Mai són ben vistes [les ofertes hostils] i menys dins d'un mateix país", comenta una veu. El gestor de la companyia opada, en aquest cas Josep Oliu i César González-Bueno, sol fer mans i mànigues per dificultar el procés. "Oliu sempre ha estat un home de poques paraules. Ara [amb l'opa] no té res a veure", assegura qui el coneix de prop, que afegeix que "lluitarà fins al final". A més, en el cas de l'opa del BBVA al Sabadell hi ha un component polític "molt clar". Coincideixen diferents veus consultades que recorden que l'opa va néixer després d'una filtració i a les portes de les eleccions autonòmiques a Catalunya. "És el moment que el BBVA assumeixi si l'adquisició s'ho val, o no s'ho val", reflexiona el mateix financer d'abans.