L'opa del BBVA al Sabadell: com més temps, més diners
Els dos bancs destinen recursos econòmics i humans ingents en assessors, consultors i advocats, l'un perquè l'operació triomfi i l'altre per desbaratar-la
BarcelonaUna opa hostil, com és el cas de la del BBVA sobre el Banc Sabadell, crema esforços i recursos. Per això s'acostuma a buscar l'acord, en un sector tan regulat com el de la banca. El precedent va ser l'intent frustrat de l'antic Banc de Bilbao sobre Banesto (avui integrat al Santander) fa gairebé 38 anys. El cas és que la integració més important d'aquest segle va ser acordada: l'absorció de Bankia, amb l'Estat com a accionista, dins de CaixaBank.
Una opa com la del BBVA és com una batalla. Les parts implicades hi dediquen molts recursos propis i contractats per desenes o centenars de milions d'euros, que no s'acostumen a explicar. L'operació és en si un negoci per a assessors, despatxos d'advocats, bancs d'inversió i consultores. L'un, el BBVA, enfoca l'energia a captar el màxim nombre d'accionistes del Sabadell; i l'altre, el banc català, es concentra a evitar fugues.
La gran contraofensiva del banc vallesà, a més del retorn a Sabadell de la seu social d'Alacant, on va marxar el 2017, va ser acordar la venda de la seva filial britànica, TSB, al Banco Santander en plena opa. I hi va vincular un dividend extraordinari de 2.500 milions que cobraran els accionistes que continuïn al banc.
A més, va anunciar un pla de repartiment de beneficis, via dividends i recompra d'accions, per 6.300 milions fins al 2027, que ara ja són 6.450 milions. Aquest mateix dimarts, alhora que ha rebutjat l'oferta millorada del BBVA sense el suport del conseller David Martínez Guzmán (l'inversor mexicà amb un 3,86% del capital), ha augmentat la remuneració a compte del 2025 dels 1.300 milions previstos als 1.450 milions. Ha estat el darrer contraatac del Sabadell en aquest procés que ja està a punt d'arribar als disset mesos. La millora de la retribució es pagarà el 13 de novembre, un cop finalitzada l'opa, el període d'acceptació de la qual s'acaba el dia 10 d'octubre, amb l'objectiu de retenir el màxim nombre d'accionistes.
També el BBVA ha protagonitzat girs de guió imprevistos, com ara la millora de l'oferta la setmana passada, després de reiterar que no la milloraria: "L'oferta és la que és", va arribar a assegurar el president, Carlos Torres. I el segon gir és d'aquest mateix dilluns: un dividend a compte rècord de 32 cèntims per acció, que es pagarà el 7 de novembre, un cop liquidada l'opa. Un missatge clar no solament als seus accionistes, sinó també per captar els del Sabadell, que són uns 200.000 petits partícips que sumen més del 40% del capital. També du a terme una campanya amb analistes i inversors institucionals intensa. Un d'ells, BlackRock, és el primer accionista individual del BBVA (7,158%) i del Sabadell (7,128%).
El banc català entén que l'opa és com un "tap" que frena el seu potencial i la seva política d'aliances amb entitats europees, segons va explicar el president, Josep Oliu, en una entrevista a l'ARA. Proporcionalment, els costos de defensar-se són més alts per al Sabadell, perquè és un banc de menys dimensió. Segons Oliu, l'entitat va voler aïllar l'equip que es dedica a l'opa del que s'ocupa del dia a dia, encapçalat per Carles Ventura, director general de banca d'empreses, xarxa i banca privada, encara que això és molt difícil. Oliu i el conseller delegat, César González-Bueno, lideren les actuacions defensives, en les quals també treballen la directora general de comunicació, Virginia Zafra; el financer, Sergio Palavecino, amb reunions amb inversors institucionals, i el responsable jurídic, Gonzalo Barettino. El Sabadell va contractar com a assessors els bancs d'inversió Goldman Sachs i Morgan Stanley, així com Evercore. A més, compta amb el despatx Uría Menéndez i els grups d'afers públics Roman Reputation Matters i LLYC.
El BBVA, per la seva banda, a més del president, Carlos Torres, i el conseller delegat, Onur Genç, té un batalló dedicat a buscar suport a l'opa. Destaquen la directora financera, Luisa Gómez Bravo, i el responsable del negoci a Espanya, Peio Belausteguigoitia. L'entitat, que cotitza als EUA, necessita també vendre l'operació fora d'Espanya. Va fitxar els bancs JP Morgan, UBS, Rothschild i Mediobanca; despatxos d'advocats com Garrigues i Davis Polk & Wardwell; consultores com Deloitte i Acento (entitat especialitzada en afers públics amb expolítics com Alfonso Alonso del PP i qui va ser ministre de Foment socialista, José Blanco) i Atrevia per a la comunicació i relacions públiques.