Josep Oliu: "Per un plat de llenties no val la pena anar a l'opa"

BarcelonaJosep Oliu (Sabadell, 1949) fa més de setze mesos que viu pendent de l'opa hostil del BBVA sobre el banc que presideix. Rep l'ARA a la seu del Sabadell a Sant Cugat només dos dies després que el BBVA anunciés una nova oferta –segons Oliu, "pitjor"– als accionistes del Sabadell, i la situació queda pendent, primer, de l'aprovació de la nova oferta per part de la CNMV, i després, de la posició del consell d'administració del Sabadell.

Per què consideren que la nova oferta que ha fet el BBVA és dolenta? N'hi ha prou per convèncer els accionistes?

— No n'hi ha prou, crec, per convèncer la majoria dels accionistes, perquè segueix sent una oferta baixa. No ha millorat res substancialment respecte de la primera, que era una oferta de fusió. Al revés, és pitjor que la primera. És que no mou l'agulla respecte a allò que hi havia. Segueix sent molt per sota del valor que nosaltres estimem que és el del Sabadell. És una oferta que donarà menys rendiments a l'accionista, menys retribució; no té prima o té una prima del 2%. Jo, a l'accionista del Sabadell, li diria que per un plat de llenties, no val la pena vendre's un projecte que dona servei a la comunitat catalana, a les empreses de tot Espanya, que ha ajudat a crear empreses, i que té una manera de fer banca molt diferenciada… Per això és dolenta. 

I el preu?

— És un preu que està molt per sota del valor que nosaltres hem estimat, del que és el valor del Sabadell amb les previsions que té per als pròxims anys. Donarà menys dividends que els que va donar el Sabadell. El que va a l’opa, per tant, renunciarà a aquests dividends en funció d'uns del BBVA que són incerts; la previsió del Sabadell és certa, nosaltres sabem què farem, el BBVA no sap si farà una segona opa i no sap si ha de fer una ampliació de capital, és incert. Per tant, jo crec que no ha canviat res.

— L'únic invent que ha fet aquesta opa, que pretenia, era dir que era millor des del punt de vista impositiu, i no ho és. Només és millor si guanya, però no si no treu el 50%. Però com que la probabilitat que superi el 50% és molt minsa, segons la meva opinió, no ho serà.

Després que la CNMV aprovi la nova oferta del BBVA, s’ha de reunir el Consell d’Administració del Sabadell. Què dirà?

— Home, jo li diré el que jo penso. El Consell del Banc és lògic que pensi igual que jo, perquè si a la primera proposta d'intercanvi va dir que no, ara que és pitjor... Deu ser que hi ha una fórmula màgica que és la que diu el valor exacte del Sabadell. Segueix sent una oferta incerta, perquè depèn del preu del BBVA i depèn del que faci el BBVA i si ha de fer ampliació de capital després. Vaja, des del punt de vista del Consell del Banc, evidentment hi ha un debat sobre si l'operació és bona o no. Jo, com vostès saben, penso que el Banc de Sabadell és un element fonamental pel sistema financer, òbviament català, però també de tota Espanya. Seria una pena que els accionistes, d'alguna manera, si el preu fos suficientment bo, deixessin perdre la possibilitat que el Banc de Sabadell segueixi creant valor pel seu compte.

Quin seria el preu suficientment bo? 

— Ah, no ho sé. El preu suficientment bo seria aquell que tots els accionistes diguessin que sí. Avui estem lluny d'aquest preu.

Quina és l'última vegada que ha parlat amb el senyor Carlos Torres? Hi té bona relació?

— Cada vegada que fa alguna cosa. L'altre dia que em va dir que pujava un 10% l'oferta. Amb ell hem tingut una relació, des del punt de vista personal, molt correcta.

Per què creu que el BBVA es manté tan insistent amb l’opa?

— És difícil d'entendre, això. No m'ho ha explicat mai, ni li he preguntat, però conec el tipus de persona que és: és bastant tossut. L'insistència d'ara és perquè pel projecte del BBVA el Sabadell deu ser molt necessari, i és necessari per compensar la seva presència més exagerada del compte en països emergents respecte a Espanya, i això els compensaria, per dir-ho així, el perfil de riscos. Jo crec que aquesta és la raó per la seva insistència, però per al Sabadell no és necessari el BBVA.

Si no aconsegueixen el 50,01%, han dit que tenen l'opció de renunciar.

— Sí. No sabem en quina data serà. Ells hauran conegut abans que nosaltres els resultats. Per tant, tenen temps de pensar de quina manera reaccionen. 

I quina implicació pot tenir el fet que renunciïn i optin a fer-se entre el 30 i el 49,99%?

— Hi ha tres escenaris. Que treguin menys del 30%, amb això s'acaba aquesta novel·la. Si treuen més del 50%, que d'alguna manera també s'acaba la novel·la, en comença una altra, però ja és la novel·la del BBVA. I si quedem entre el 30 i el 35%, i evidentment si es queden per sota del 50%, Carlos Torres ha dit que llavors ho deixen estar, però dins del fullet diu que potser no. Llavors s'obre un cas d'incertesa. Si segueixen tenen un mes per presentar una segona opa, que és obligatòria.

De cara a la gestió del banc, una situació d'aquestes, què pot significar?

— La gestió del banc sempre és en funció de qui són els accionistes. Si els accionistes volen una altra cosa, ja en parlarem, però la gestió del banc durant tres anys, amb independència de les persones, ha de ser exactament igual.

Quan diuen que els accionistes que vagin a l'opa no rebran el dividend del TSB, indirectament sí que el rebran no?

— Clar, perquè ho rebrà el BBVA. És en funció del que decideixi. Se'l reparteixen entre tots. Almenys en els del BBVA els hi treuen els accionistes del Sabadell i representa que al rebre TANTES, TANTES [emfatitza amb sorna] accions del BBVA, en aquestes TANTES ja hi entren els cèntims que haguessin tingut i que d'alguna manera obligatòriament es queden allà en forma d'accions del BBVA. Però el que rep el dividend és el BBVA. L'accionista del banc que vagi a aquesta opa és que es deixa convèncer pels cants de sirena. Però no són res més que cants de sirena, perquè això no s'aguanta ni des del punt de vista econòmic ni des del punt de vista dels interessos de l'accionista del Sabadell.

L'associació d'accionistes minoritaris del Sabadell insistia l’altre dia en el fet que consideren que la CNMV no està actuant del tot com a regulador, i acusaven Carlota Torres (BBVA) d'estar manipulant les accions. Vostè què en pensa?

— Penso que ells estan en el seu dret a fer-ho. Però jo no n'opino. Nosaltres el que hàgim de dir a la CNMV els hi diem directament. Però mai en públic. I evidentment ara ja no té sentit. Perquè ell deia que no apujaria l’oferta, i l’ha apujat. Llavors això crea molta incertesa per aquell accionista que vulgui anar en aquesta opa. I davant de la incertesa el millor és quedar-se quiet perquè el que es quedi quiet sempre sortirà guanyant. Tant si no surt res com si al final surt alguna cosa.

El president del BBVA va dir que l’opa faria que Catalunya guanyés més poder econòmic perquè guanyaria un cocentre de decisió d'un banc més gran.

— A veure si hi ha algú català que s'ho creu, això. El Sabadell és un projecte d'arrel catalana des de fa 140 anys. I és un projecte que forma part de la centralitat d'aquest país. És un projecte espanyol, de banc i local. És a dir, està arrelat a Catalunya, però també a Galícia, a Astúries, a Lleó, a Múrcia, a Andalusia i a Madrid, també. Això fa que Catalunya sigui des d'on el banc de Sabadell beu, d'on treu la seva essència, la seva identitat. Sabadell és diferent dels altres. 

Hi ha la possibilitat que aparegui algú per fer una contraopa, un cavaller blanc?

— No, ningú s’ha manifestat. Sí que hi ha accionistes que tenen interès de parlar amb nosaltres en el moment en què tot això s'acabi i que ens traguem del damunt l’opa. És a dir, l'opa avui actua per nosaltres com un tap.

Què vol dir?

— Per exemple, n'hi ha una de molt clara. Nosaltres tenim un acord, una estratègia de fer aliances europees i la tenim des de fa temps. Si triomfa l’opa desapareixerà. Per tant, això [l'opa] que és una operació cap a fer més Europa, en realitat és una operació cap a fer menys Europa i més Espanya o més països emergents. Però nosaltres tenim un acord amb Zurich, amb Crédit Agricole pels fons d'inversió, tenim un acord amb BNP i un amb Nexi, que queda pendent. Nexi és un operador mundial de mitjans de pagament. Ho teníem a punt d'iniciar, és una col·laboració estratègica i no s'ha pogut posar en marxa perquè, clar, hi ha un tap. I anem posant pròrrogues fins que es destapi la cosa. En aquest sentit hi ha projectes que mentre ens dediquem a això [a l’opa], no podem fer.

Si hi ha una segona opa, a quin preu hauria de ser?

— La segona opa ha de ser a un preu superior a una cosa que es defineix com a preu equitatiu. El preu de la segona opa l'ha de fixar el BBVA, i el pot fixar tan alt com vulgui, com si posa un 20%. Ara, els de la primera opa es quedaran una mica amb cara de ximples, però ho pot fer si vol, pot fer el que vulgui. Ara, ha d'estar per damunt del preu equitatiu, i aquest l'ha de determinar la CNMV. Jo crec que la CNMV hauria de determinar com serà o com es calcularà aquest preu equitatiu.

A qui li està costant més car l'esforç per aquesta, al BBVA o al Sabadell per defensar-se? 

— Home, en proporció, probablement, ens costa més car a nosaltres, que som més petits. Però amb això hem estat molt curosos, perquè d'alguna manera, l'equip que es dedica a l'opa i el que es dedica al banc han quedat pràcticament separats. Malgrat tot, és un llast. 

En algun supòsit com a president vendria les seves accions?

— En el context d'aquesta opa, no. Jo només vendria les meves accions si ho pogués recomanar a la major part dels accionistes. Però si jo no ho puc recomanar als accionistes, llavors no.

Creu que el govern espanyol ha fet tot el que estava a les seves mans per protegir els interessos del Sabadell?

— Crec que ha fet tot el que havia de fer, igual que la CNMC. Ens ha semblat que ha fet tot el que ha pogut respectant la voluntat dels accionistes, posant un període de transició. Ha fet tot el que ha pogut, sí. Jo crec que en aquest sentit ho hauria pogut prohibir, però llavors, imaginin el soroll polític que hi hagués hagut. Tots [també l’oposició] han estat d'acord amb aquest tipus de plantejament perquè a ningú li acaba d'agradar aquest projecte.

A Catalunya, no sé si esperen, per part de la Generalitat, que el president Salvador Illa faci algun posicionament clar.

— No. Deixem-lo fer de president. Jo ja faig de president del banc i intento que això surti com al president li agradaria, que d'això sí que en sé. I com a la major part de la gent d'aquest país li agradaria que fos, que és que surti com a resultat com una entitat autònoma, un projecte com el que és.

Què li quedarà a Catalunya si perd aquesta batalla que ha generat tan consens?

— Defensem tant com podem que el banc generarà valor i donarà rendiment perquè ja en dona als nostres clients de manera diferencial. Aquesta és l'única cosa que ens aguanta. Si això es perd, els altres tindran la responsabilitat de seguir fent aquestes coses que feia el Sabadell. Però això espero que no passi. Estem molt lluny que això pugui passar. Jo crec que el Sabadell seguirà.