Banca
Economia  /  Banca 17/07/2022

Joan Cavallé: "La meitat de clients que van marxar el 2017 de Caixa d'Enginyers ja han tornat"

Director general de Caixa d'Enginyers

4 min

BarcelonaJoan Cavallé és el director general de Caixa d'Enginyers, la cooperativa de crèdit que el 2017 va mantenir a Catalunya la seva seu quan la gran banca la va portar a altres indrets d'Espanya. Cavallé recorda aquells moments com una disrupció en què l'entitat va experimentar un gran creixement de socis. Ara la situació s'ha apaivagat i el que preocupa és el nou paradigma econòmic, amb una inflació desbocada i els tipus d'interès a l'alça.

Té sentit el cooperativisme a l’economia?

—  Més que mai. Cada vegada parlem més del propòsit de les empreses, que va més enllà de generar un compte de resultats, de què s’aporta a la societat. Crec que el cooperativisme encarna la forma més moderna que una empresa pot adoptar.

Hi haurà un procés de consolidació de cooperatives?

— Hi ha moltes veus del sector que parlen de tendència a la consolidació, que també pot ser que sigui no només vertical, sinó també horitzontal, que és el concepte de l’economia de plataforma. És la forma que els grups cooperatius puguin abastar diferents àmbits de necessitat de la societat.

El 2021 va ser un any de bons resultats, però amb una frenada en la captació de socis. Es vol seguir amb el creixement?

— Nosaltres mantenim un creixement d’altes de socis que estaria en la línia d’anys anteriors als que havíem tingut abans d’aquesta disrupció, bàsicament pel tema de l’any 2017. També havíem fet els anys 2019 i 2020, abans de la pandèmia, un cert alto en el creixement de socis perquè un dels elements nostres no és només quants socis tenim sinó la qualitat de servei que podem donar. Havíem tingut una entrada tan rellevant que el servei que prestàvem, de personalització, s’havia deteriorat. Vam plantejar aquesta primera campanya de comunicació adreçada a la societat explicant qui som i què fem.

Mantenir la seu a Catalunya va portar a aquest creixement, però els ha frenat a la resta de l’Estat?

— L’any 2017 va tenir uns impactes enormes d’entrades i sortides. En el primer moment vam tenir certes sortides de socis, de fora de Catalunya principalment. Molts d’aquests socis, jo diria que prop de la meitat dels que van marxar, han tornat. Perquè la veritat és que la Caixa d’Enginyers es formula com una entitat oberta a tothom, que presta un servei. Nosaltres fem finances, fem economia de proximitat, donem el màxim valor possible a la relació que tenim amb els socis. A Catalunya creixem més, és evident, tenim més desplegament, marca més reconeguda. Espanya és molt gran i només estem en determinades places.

Han començat a cobrar comissions, ni que siguin petites, als clients. Això es pot revertir amb la pujada de tipus que retorna en negoci bancari?

— En definitiva, les comissions són els ingressos per la prestació de serveis. En els darrers anys sí que hi ha hagut un canvi, cobrem més comissions de les que cobràvem, però és perquè prestem serveis. Una altra cosa són les comissions de compte corrent, que a Caixa d’Enginyers tenim unes condicions de vinculació mínimes que en diem vinculació cooperativa. Hem incorporat comissions, que són supercompetitives, però també hem reforçat serveis.

L’octubre del 2019 es va fer una ampliació de capital. En caldrà més?

— Com a entitat que està creixent s’ha de finançar una part amb recursos de capital. També veiem una evolució molt clara dels bancs centrals, que estan augmentant els requeriments de capital de les entitats bancàries. Un 75% o 80% del compte de resultats es capitalitza dins de l’entitat, generem un creixement orgànic de capital. No hi ha cap decisió presa, però és evident que estem reforçant al màxim aquesta generació de capital, fonamentalment orgànica, i si cal, amb els socis, que tenim llista d’espera, perquè cap soci en la història ha perdut diners en aportacions de capital a Caixa d’Enginyers.

Com afectaran les previsibles pujades de tipus d’aquest any?

— Les expectatives de tots han canviat. Ningú preveia que els tipus pujarien a aquesta velocitat o que tindríem una inflació com la que estem veient. S’ha acabat l’època dels tipus d’interès negatius. Això és una molt bona notícia global. Perquè es recupera que el crèdit tingui un cert retorn. En general les famílies i les empreses no tenen globalment una càrrega financera que no es pugui assumir. La càrrega financera fonamentalment és en els estats, en els comptes públics. Això d’una manera o altra ens afectarà a tots. D’altra banda, els estalviadors recuperen instruments per poder tenir els seus estalvis amb una certa rendibilitat. Tornem a una certa ortodòxia. Potser hi haurà un any o dos d’una certa inestabilitat. En el mitjà o llarg termini tenim clar que els tipus poden estar entre el 2 i el 3%, si realment ens creiem que la inflació pot ser d'entorn del 2% en el conjunt de la Unió Europea.

Com acabarà el 2022 l’entitat?

— És un escenari d’estrès. Les entitats aquest any ens mesurarem més per la ràtio de capital que pels resultats. És un any de transició i de gestió de risc. Això té un impacte en el compte de resultats i també de les reserves i provisions. El compte de resultats evidentment sortirà positiu, però en un escenari inestable, l’enfocament és la ràtio de solvència. Nosaltres tenim un objectiu d’estar per sobre del 15,5%, tres punts per sobre de la mitjana espanyola i en els nivells de la banca europea.

stats