La sagnia de l'Euríbor no s'atura, però comença a frenar

BarcelonaAls ciutadans endeutats amb hipoteques de tipus variable els deu semblar impossible que fa només nou mesos l'Euríbor toqués fons i se situés prop del -0,52. Aquesta dada en l'indicador abaratia de manera notable les seves hipoteques: l'Euríbor (el preu al qual es presten diners els principals bancs) és la quantitat que se suma –o que es resta– al tipus d'interès pactat entre banc i client a l'hora de signar un préstec. Així, si ara fa nou mesos algú signava una hipoteca a l'Euríbor +1%, acabava pagant un 0,48% pels diners que el banc li havia concedit; nou mesos després pagaran per aquest mateix préstec un 2,1%.

Aquest salt en el preu del deute s'ha produït després d'uns mesos en què el fantasma de la inflació ha contaminat les principals economies del món, especialment a partir de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. Com a mesura per combatre-la per la via de refredar l'economia, els bancs centrals de tot el món han optat per apujar els tipus d'interès, amb la Fed al capdavant. De fet, quan el Banc Central Europeu va anunciar al juny que al juliol apujaria tipus, ja feia mesos que l'Euríbor, precisament per l'expectativa que això passaria, va començar a pujar mes rere mes a ritmes no vistos en molts anys.

Les dades mostren (vegeu gràfic) que en l'últim any aquest índex al qual estan referenciats la majoria de préstecs a Espanya es va disparar especialment a la primavera: a l'abril es va duplicar i va créixer un 105%, al juny es va triplicar amb una alça del 196%, i el veritable boom es va donar al maig, quan va passar del 0,01% al 0,28% i es va multiplicar per 22. Al juliol, l'Euríbor va tornar a pujar, i a l'agost la tendència segueix a l'alça, encadenant fins i tot sis dies consecutius de pujades.

Els hipotecats, però, tenen una petita bona notícia a la qual es poden aferrar després de la sagnia dels últims mesos: amb la xifra provisional de l'Euríbor mitjà d'aquest mes, la de l'agost és la variació intermensual més petita dels últims vuit mesos. O dit d'una altra manera, el boom de la primavera sembla a tocar de la seva fi. Ho prova el canvi en l'últim mes: al juliol l'índex es va encarir un 16% respecte al juny, mentre que actualment l'encariment respecte al juliol no arriba al 4%.

Els usuaris amb hipoteques a tipus variable tenen poc marge per millorar el seu acord amb el banc. Sempre poden mirar d'endur-se la hipoteca a un altre banc, però totes les entitats estan apujant les seves ofertes en bloc. Els experts tampoc recomanen la segona opció que hi ha sobre la taula: passar d'un tipus variable a un tipus fix. Això és així perquè els bancs ofereixen un tipus fix molt superior al nivell de l'Euríbor actual (amb ofertes que van de l'Euríbor +1,5% fins a l'Euríbor +2,5%). El que sí que recomanen els experts per mirar d'estalviar en la hipoteca en plena pujada de tipus és analitzar els productes vinculats a la hipoteca, com assegurances, on sovint es poden obtenir rebaixes.

L'encariment dels préstecs és general, i aquest dijous l'acreditava el diari Expansión. Durant el 2022, el tipus mitjà de les hipoteques és de l'1,7%, quan l'any passat era de l'1,38%, un augment del 23%. En els crèdits al consum, el salt és més acusat i el tipus mitjà (que és la suma de l'Euríbor més el diferencial) s'ha situat en el 6,5%, quan l'any passat era del 6,1% (un augment del 8%).

Tot plegat ho notaran els clients des del moment en què la seva hipoteca s'actualitzi (habitualment això passa anualment o semestralment), i té un notable impacte a les seves butxaques. Per exemple, amb l'Euríbor mitjà del mes d'agost actual en l'1,03%, la quota mensual d'un préstec de 180.000 euros a 25 anys a un preu d'Euríbor +1% es pagaria a 765 euros, quan fins ara s'hauria estat pagant a 639 euros. Això suposa una diferència de 126 euros al mes, que són més de 1.500 euros a l'any.

Malgrat aquest encariment, fonts financeres consultades per l'ARA creuen que ben aviat, l'any que ve, els tipus podrien tornar a baixar. Aquesta previsió té dues assumpcions principals. La primera: la més que probable entrada en recessió d'Alemanya a partir de finals d'aquest any per la seva exposició als hidrocarburs russos. El mal moment de l'economia alemanya (i la gran influència d'aquest país sobre el Banc Central Europeu) fa pensar que hi haurà baixades de tipus per ajudar l'economia del país.

La segona: la més que probable caiguda de la inflació interanual per l'efecte base. Les fortes pujades d'aquest any fan pensar que encara que l'any que ve les pujades continuïn, molt probablement baixarà significativament la taxa d'inflació. I amb la inflació de caiguda, els tipus podran tornar a abaixar-se per fomentar l'activitat.