Una ciutat anti-tech. Així va descriure Barcelona el cofundador de Glovo Sacha Michaud. Michaud ha criticat la situació d’empreses com Uber i Airbnb a la ciutat i ha carregat contra les administracions per no posar “més facilitats a la inversió”. “Soc fan de Barcelona i això em permet ser-ne molt crític”, ha dit.
El directiu de Glovo ha participat aquest dilluns en un debat de la sèrie Foro Barcelona Capital, la qual cosa no deixa de tenir un punt irònic perquè l’organitza el Círculo Ecuestre, una de les entitats locals més contrària al fet que Barcelona sigui capital d’estat.
En la introducció de l’acte, el vicepresident del Círculo, Enric Lacalle, va elogiar Michaud, una “estrella” que –ha recordat– havia estat “joquei professional” i està “casat amb la filla d’un bon amic, de la família Martorell, molt de Barcelona”. També ho ha fet el moderador, l’ex CEO de Mobile World Capital Aleix Valls (”un campió”, segons Lacalle), que ha afirmat que Michaud havia “aconseguit el que tots volíem: un unicorn a Barcelona”. També han participat en el debat Ana Maiques, CEO de Neuroelectronics, i Miquel Martí, CEO de Barcelona Tech City, en el que Lacalle va descriure com un “grup superrepresentatiu de la Barcelona capital de les start-ups”.
Malgrat la insistència, la conclusió principal de l’acte és que Barcelona no és ara mateix una capital de les start-ups. Per la “part regulatòria menys comprensiva”, segons Martí, i perquè, tot i estar ben posicionada i haver creat un bon ecosistema d’empreses, la ciutat encara està lluny dels grans pols tecnològics, com Londres o Berlín. Ara bé, Martí creu que el sector prospera “malgrat tot”.
“Encara no hem madurat; a Boston van començar fa 30 anys”, ha dit Maiques. Els ponents, però, han recalcat l’atractiu de la qualitat de vida de Barcelona, encara que Martí ha comentat que evita “el pitch de la paella” a l’estranger i prefereix vendre “talent”. El talent és, de fet, el punt fort de la ciutat, però per una qüestió de costos laborals: els sous dels professionals són molt baixos. “Que contractar sigui un 30% més barat és una oportunitat”, ha dit Martí. “Un enginyer de software normalet costa 120.000 dòlars d’entrada” als EUA, ha reblat Maiques.
En aquest sentit, també han destacat que el fet de ser a Europa dona a Barcelona avantatge davant de ciutats d’Àsia i Amèrica per captar talent pels drets socials que s’hi garanteixen. “Els nostres avis van lluitar molt pels drets que tenim i no els podem perdre”, ha dit Michaud. Tothom hi ha estat d’acord.
