Barcelona desplaça Madrid del mapa mundial de la núvia
El saló català es queda sol a l'Estat i es referma com a líder europeu
BarcelonaLes batalles entre Barcelona i Madrid per ser aparador de la moda no són cosa del passat. Tot i que la capital espanyola va ser capaç, durant el govern de José María Aznar, d'imposar la passarel·la Cibeles a la seva homòloga catalana, la Gaudí -més consolidada i amb més història, però sense tant suport institucional-, els familiars de l'impulsor d'aquella passarel·la, Paco Flaqué, han aconseguit fer prevaldre el saló (i la passarel·la) nupcial català.
El saló de Madrid ha hagut de tancar per la falta d'expositors, mentre que el català -que té suport econòmic de la Generalitat- tornarà a repetir a partir de divendres la plena ocupació a la Fira de la Gran Via, i es consolidarà així com la fira europea més important del sector, per davant de la italiana, Sposaitalia, i la britànica, White Gallery. I no és poca cosa, perquè Espanya és el segon productor mundial de vestits de núvia i cerimònia, només per darrere de la Xina. O, en altres paraules, és la capital mundial del disseny nupcial, perquè el país asiàtic és líder en volum, gràcies a productes molt més barats però sense tant valor afegit.
Això és gràcies, en gran part, a la potència de dues multinacionals catalanes: Pronovias i Rosa Clará. Són els líders del mercat, contribueixen a convertir Catalunya en el principal motor exportador de vestits de núvia d'Espanya i tenen a Barcelona la seva base d'operacions. Totes dues empreses han apostat per la fira catalana, i són els plats forts de la passarel·la que la precedeix, la Gaudí Núvies. "Però també la resta de marques, com Jesús Peiró, Yolan Cris i Raimon Bundó", afirma Ricard Flaqué, codirector del saló amb el seu germà Àlex Flaqué.
Plegats, el saló i la passarel·la formen la Barcelona Bridal Week -que va començar dimarts i acabarà diumenge-, l'única setmana de la moda que se celebra a Barcelona dedicada al públic professional, després de la reconversió del saló de moda urbana The Brandery en festival de moda. "És l'única que aguanta, i és gràcies que les empreses s'han sabut reformar. I és l'única passarel·la de Barcelona on els que hi ha asseguts a banda i banda són clients o potencials clients", considera Flaqué.
El secret: la internacionalització
El secret del sector de la moda nupcial, un dels pocs que ha estat capaç de resistir els embats de la deslocalització, és que va ser un dels primers sector productius que va començar a vendre fora. "Tenen l'avantatge que fa 20 anys que exporten", explica Flaqué. El 2011, l'últim any amb dades -tot i que es preveu que divendres se'n presentin de noves-, el sector nupcial va facturar a Espanya 1.300 milions d'euros. El 30,7% d'aquests ingressos es van facturar a l'exterior, i prop de la meitat d'aquestes exportacions van sortir de Catalunya. L'increment de les exportacions respecte a l'any anterior va ser de més d'un 12%, segons les dades dels organitzadors del saló. Traduït a vestits, això vol dir que aproximadament una de cada 20 núvies que es van casar al món ho van fer amb un vestit català.
Aquesta internacionalització es tradueix en el públic del saló. Entre els visitants internacionals que passaran per la Fira de la Gran Via hi destaquen els clients russos, alemanys, italians i francesos, segons apunta Flaqué. A més, aquest any el saló coincideix amb la Setmana Santa ortodoxa, cosa que farà que molts russos allarguin l'estada a Barcelona per fer turisme.
I això és el que van a buscar els expositors de saló, atrapar clients internacionals. "Si cada expositor aconsegueix quatre clients nous estrangers ja li val la pena la inversió", explica Flaqué. En el cas dels estands de vestits de núvia, les 200 marques que hi exposaran han pagat un mínim de 8.000 euros, que és el que val l'espai més barat del saló. El fet que el saló madrileny hagi tirat la tovallola ha permès a la fira catalana acollir algunes de les marques que hi participaven, a més d'ampliar l'espai dedicat a la comunió, un nínxol que Madrid havia explotat més que Barcelona. Aquest subsector concentra el 10% de la facturació de la roba de cerimònia.
