Laboral
Economia 07/05/2022

Els beneficis de la pausa per al cafè, el gran debat irresolt

Els estudis no són concloents sobre l'impacte en la productivitat dels descansos dels treballadors

3 min
Un treballador treu un café d'una màquina de vending en una pausa del treball

BarcelonaPer a alguns treballadors, fer una pausa per esmorzar, fer un cafè o berenar és sagrat i, en alguns sectors, fins i tot està prevista als convenis. Ara bé, ¿les pauses serveixen únicament per esbargir la ment durant uns minuts o tenen algun benefici més? ¿Són només un dret dels empleats o les empreses també hi surten guanyant? La resposta, com acostuma a passar, és que depèn.

Per començar, hi ha un fet indiscutible: “La pausa és una necessitat bàsica de qualsevol lloc de treball”, afirma Fernando García Benavides, catedràtic de salut pública de la UPF. “És raonable tenir descansos curts però periòdics seguint un programa raonable de treball”, afegeix.

Aquestes aturades calen per un tema “ergonòmic” –és a dir, físic– però “també mental”, explica el catedràtic. Un treballador “ha de descansar cada cert temps perquè el seu treball sigui productiu”, ja que els “processos neuronals necessiten descans”, indica.

García Benavides destaca que avui moltes feines demanen “una intensitat mental brutal”, ja que consisteixen en passar moltes hores davant d’un ordinador, un fet que “s’ha incrementat” amb la pandèmia. Això fa les pauses encara més necessàries.

En aquest sentit, el metge recorda que el fet de poder descansar durant la feina té grans beneficis en l'aspecte sanitari, ja que eviten lesions o altres problemes de salut entre els treballadors. Igual, de fet, que limitar el nombre d’hores diàries que es treballa: “La jornada de vuit hores és una conquesta històrica per a la salut pública que no té comparació”, assegura, perquè ha permès reduir les malalties derivades d’excessos de feina que durant segles van afectar gran part de la població.

Està clar, doncs, que per a la gent que ha d’anar cada dia a treballar, trencar el ritme de feina de tant en tant és un fet necessari des d’un punt de vista mèdic, perquè el descans beneficia el benestar físic i mental i perquè posteriorment es pot treballar millor.

No obstant, la qüestió sobre si aquesta millora del treball afecta el rendiment està més en dubte. A Catalunya veure treballadors menjant un entrepà, baixant a una cafeteria o fumant un cigarret és habitual, igual que en molts altres llocs. A Suècia –sovint un exemple de rigidesa i eficiència laboral– moltes empreses reserven una estona per al fika, una pausa perquè els treballadors prenguin cafè i pastissos i socialitzin entre ells. La pràctica està tan estesa que s’ha convertit en un element identitari de la cultura del país. Tanmateix, en molts altres països trencar el ritme de feina està mal vist.

"Correlació positiva"

La recerca sobre els efectes de les pauses en la productivitat dels treballadors va començar fa anys. Fins ara, s’ha provat que “hi ha una correlació positiva” entre les pauses i la productivitat, però la majoria d’estudis “no miren l’impacte causal”, és a dir, no acaben d’analitzar si realment la millora productiva es deu al fet de fer més pauses, explica Rosa Ferrer, investigadora del departament d’economia i empresa de la UPF i de la Barcelona School of Economics. “Hi ha un problema de selecció: les empreses més ben gestionades atreuen més bons treballadors”, afegeix, la qual cosa pot distorsionar la recerca.

De fet, en els últims anys la gestió de recursos humans està canviant molt. El presencialisme i el fet de treballar més o menys temps estan deixant pas a noves maneres de mesurar el rendiment dels empleats que tinguin en compte moltes més variables. “No importa si es fan deu pauses, importa el rendiment”, diu Ferrer, la qual cosa fa que hi hagi “una tendència creixent a fer que el sou estigui més associat al rendiment del treballador”.

Dins de la gestió del rendiment, les pauses són un element més, tot i que continuï sent important per a l’empresa. “Les pauses poden ser positives, però també són costoses”, recorda la investigadora, ja que és temps en què el treballador no està actiu. A més, segons l’empresa el cost pot variar molt. “El cost d’una pausa és alt per exemple a una botiga només té un treballador”, perquè li suposa quedar-se sense ningú durant una estona, mentre que en un bloc d’oficines d’una multinacional no hi ha aquest problema.

Malgrat això, Ferrer explica que per mesurar el rendiment calen moltes variables, no només el temps treballat. “Només un indicador no és suficient. També és positiu combinar indicadors objectius i subjectius”, explica. L’adaptació de la gestió de l’empresa a la productivitat dels empleats i a la seva manera de treballar és clau: “Qui gestiona bé la seva empresa és generalment qui coneix millor la productivitat dels seus treballadors”, rebla.

stats