Economia 20/02/2021

El Brexit fa tremolar la City de Londres

Amsterdam supera la capital britànica com a centre de comerç d'accions en el primer mes des de la sortida efectiva del Regne Unit de la UE

3 min
La ciutat de Londres
Disponible en:

Londres¿Tenen els gegants de la City els peus de fang? La pandèmia ha buidat els grans edificis del districte financer de Londres des de fa un any. Més enllà de l'impacte de la crisi sanitària, i les conseqüències que se'n derivaran en relació als hàbits de treball i al retorn o no als grans edificis d'oficines, a llarg termini és el Brexit el que estén una ombra d'amenaça sobre el fins ara centre financer per excel·lència d'Europa.

Així ho certifiquen les dades de l'intercanvi d'accions durant el primer mes després que es fes efectiu el Brexit, l'1 de gener passat. No és la part del negoci més rellevant, en un àmbit en què els derivats i la compensació financera (clearing) també són claus.

En tot cas, el resultat de la immediata sacsejada del Brexit és que, per primer cop, Amsterdam ha superat Londres en volum d'intercanvi d'accions, d'acord amb les dades oficials d'Euronext i les branques neerlandeses de les plataformes d'accions CBOE Europe i Turquoise.

Durant el mes de gener, de mitjana s'han negociat 9.200 milions d’euros diaris a la Borsa d'Amsterdam, un increment recollit pel Financial Times de més de quatre vegades en relació amb l'increment registrat al desembre. L'augment ha tingut lloc a mesura que el volum d'intercanvi a Londres ha caigut bruscament fins als 8.600 milions d'euros diaris. El Regne Unit s'ha vist així, si més no momentàniament, descavalcat de la seva històrica posició dominant.

Posició ferma de la UE

Michel Barnier, el negociador en cap de la Unió Europea durant tot el procés del Brexit i de l'acord comercial posterior signat el dia de la nit de Nadal, va advertir dies enrere que la Unió no està disposada a fer fàcil la vida a la City. D'aquesta manera, Brussel·les no concedirà l'accés als mercats comunitaris a les empreses amb seu jurídica al Regne Unit fins que el govern britànic no doni detalls sobre els plans de divergència que té en relació amb les normes de la Unió.

"En aquest procés, la preocupació principal de la Comissió és defensar l'interès de la Unió un cop més, i la sobirania i l'estabilitat financera, i la integritat dels nostres mercats financers", va dir a la Cimera Europea de Negocis de Brussel·les. La raó és senzilla. La Unió tem que el Regne Unit adopti un model regulatori a l'estil de Singapur, lleuger, que soscavi la protecció garantista que es vol oferir des de l'altra banda del canal de la Mànega.

Veto a operar

Aquesta és la clau de volta de la davallada actual de Londres en relació amb Amsterdam. Perquè, seguint les noves normes del Brexit, els bancs de la UE que volen comprar accions europees actualment no poden negociar a través de Londres, cosa que implica una pèrdua de comissions per a les companyies de la City.

Brussel·les no reconeix que les borses i els mercats del Regne Unit tinguin la mateixa qualitat de supervisió que la UE. I encara vol menys que bona part del negoci estigui fora de la seva jurisdicció legal, per si arriba el cas que cal passar comptes en cas de fallida. Mentre no hi hagi l'equivalència financera (la possibilitat per a les entitats britàniques d'operar a Europa), l'accés estarà encotillat i el pols es mantindrà obert.

Si la tensió s'allarga i s'arriba al març sense que les parts s'hagin reconegut mútuament, el més gran risc, no tant per a la City com per al Regne Unit, és que les empreses que fins al desembre podien operar sense problemes amb el continent necessitaran desplaçar estructura i obrir-hi seus físiques i que no n'hi haurà prou amb les oficines fantasma a les quals només arribi correu.

A més d'aquest desplaçament, també haurien de traslladar-hi actius, com ha fet Barclays, que ha mogut el 15% del seu balanç a Irlanda. Els bancs internacionals, de fet, han transferit 1,2 bilions d'euros d'actius a les unitats europees en ares de l'estabilitat financera.

El Brexit ha creat un poderós rival comercial a les portes del Regne Unit. Un gegant dedicat a protegir els seus interessos. Per això, per a molts analistes és incomprensible que el pacte del post-Brexit deixés fora els serveis financers, que aporten el 7% del PIB britànic de manera directa –uns 152.000 milions d'euros–, ocupen 1,1 milions de persones i, entre empreses i treballadors, contribueixen amb 87.000 milions d'euros al Tresor públic.

stats