Brussel·les vol prohibir els contractes com els d'Espanya amb Huawei per qüestions de seguretat

Brussel·lesNou pas endavant de la Comissió Europea per acabar amb els contractes d'empreses estrangeres que poden suposar un perill per a la seguretat comunitària. Brussel·les ha proposat aquest dimarts que les administracions públiques deixin de licitar contractes públics com el que Espanya va atorgar a Huawei per al sistema SITEL, que emmagatzema intercepcions telefòniques judicials.

La Comissió Europea planteja en la reforma del reglament de ciberseguretat, que ara passarà a ser d'obligat compliment, que els estats membres tinguin tres anys per excloure o executar el trencament del contracte amb empreses que considera que presenten "riscos substancials", com té qualificats Huawei i ZTE. L'executiu comunitari calcula que l'impacte econòmic per eliminar progressivament aquests proveïdors d'alt risc serà d'entre 3.000 i 4.000 milions d'euros.

Brussel·les encara no ha fet la llista de les empreses que estaran incloses en la nova llista, però ja tenien qualificada Huawei com a "risc substancial". Fonts comunitàries confirmen que "el mercat no ha canviat" en aquest sentit durant els últims temps. De fet, la Comissió Europea ja ha tocat el crostó al govern espanyol per al contracte amb Huawei en més d'una ocasió. "Té el potencial de generar dependència d'un proveïdor d'alt risc en un sector crític i sensible que augmentaria el risc d'ingerència estrangera", va avisar a finals de l'any passat Henna Virkkunen, vicepresidenta de l'executiu comunitari i titular de Sobirania Tecnològica.

Més enllà del govern espanyol, però, la Generalitat també va atorgar a Huawei un contracte públic que va aixecar polseguera i que el reglament que proposa ara la Comissió Europea pretén evitar. L'administració catalana va adjudicar a Sirt-Connecta, que utilitza tecnologia xinesa de Huawei, el projecte de connexió de tots els seus serveis públics i equipaments a través de la fibra òptica. El contracte, per valor de 127 milions d'euros, va deixar fora empreses com Telefónica, MasOrange o Vodafone, i és un projecte estratègic perquè implica la connectivitat de serveis públics crítics com els Mossos d'Esquadra, el servei educatiu o el d'emergències.

Cal recordar que la proposta reglamentària de la Comissió Europea no és definitiva i encara l'han de negociar el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea, que és l'organisme que representa els estats membres.