Desapareixeran les cabines dels carrers?

MadridLes cabines telefòniques s'enfronten a un futur incert després que cap operador s'ha presentat al concurs per renovar el servei i que la Comissió espanyola encarregada dels Mercats i la Competència (CNMC) n'hagi qüestionat el manteniment en el marc del servei universal de telecomunicacions. Amb menys usuaris i un cost elevat de manteniment, les cabines s'enfronten a una possible desaparició.

Les cabines de telèfon no han estat mai tan icòniques com les d'Anglaterra, sobretot d'ençà que desapareguessin els habitacles que deixaven l'usuari completament aïllat al seu interior. Tot i així, han format part de l'escenari urbà durant nou dècades. Una història que pot quedar definitivament enrere per la confluència de diferents factors.

El principal problema a què s'enfronten les cabines és el seu ús, cada cop menor. L'arribada dels mòbils va suposar la mort virtual dels telèfons públics, que s'han mantingut però que ja no tenen pràcticament usuaris. D'acord amb un estudi de la CNMC, el 88% dels ciutadans mai no n'ha utilitzat una. A això cal afegir-hi l'elevat cost de manteniment, conseqüència del vandalisme. Qualsevol objecte situat al carrer és susceptible de patir un acte violent, ja sigui per robar-lo o per simple diversió. Però les cabines, amb parts de metall i amb diners al seu interior, han estat tradicionalment un blanc predilecte dels vàndals.

Concurs desert

L'últim capítol en la lenta decadència de les cabines ha arribat aquesta setmana, quan ha quedat desert els concurs convocat per mantenir els telèfons públics (també ha quedat desert el concurs per a l'elaboració i lliurament de les guies telefòniques, que fins ara presta Telefónica).

Vol dir això que les cabines desapareixeran, o que es quedaran al carrer però sense línia? Fonts del sector creuen que Telefónica haurà de seguir prestant aquest servei com a mínim un any més, mentre es decideix si les cabines es treuen del servei universal de telecomunicacions, com proposa la CNMC i com ha passat en altres països, com França.

Els telèfons públics formen part del servei universal de telecomunicacions, que garanteix que tots els ciutadans tinguin accés a serveis de telecomunicacions amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat determinada i un preu assequible. Això implica portar la xarxa de telecomunicacions a qualsevol punt geogràfic —incloses les zones no rendibles—, comptar amb guies de telèfons i serveis adaptats per a persones amb discapacitat, garantir l'accés a la banda ampla, i disposar de cabines telefòniques.

El concurs, ara desert i que buscava la renovació del servei de cabines per un any més, estipulava la necessitat d'ubicar, com a mínim, un telèfon públic a cada municipi de 1.000 o més habitants, als quals se'n sumaria un més per cada 3.000 habitants. Els experts apunten que el manteniment de les cabines és de cinc milions d'euros anuals. Només 6.300 de les 18.300 cabines que hi ha a l'estat (500 de les quals a Barcelona) són rendibles, segons dades de Telefónica. L'any 1999 hi havia 55.000 cabines, 100.000 si s'inclouen les de recintes com ara hospitals o aeroports.