La Caixa descarta també entrar al capital d'Europastry
L'equip que va rellevar Àngel Simón a Criteria rebutja invertir en el fabricant català de masses congelades, igual com va passar amb la siderúrgica Celsa
BarcelonaEuropastry tampoc. L'altra de les inversions anunciades per Àngel Simón –l'anterior conseller delegat de Criteria, el braç inversor de la Fundació La Caixa, que va ser destituït fa unes setmanes– ha estat rebutjada definitivament per l'equip actual, del qual Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, és el vicepresident primer.
La idea inicial era entrar a la companyia líder de producció de masses congelades a través d'una ampliació de capital per arribar al 20% per uns 300 milions d'euros. La nova direcció –seguint el mandat de la Fundació La Caixa, que en controla el 100% del capital– ha acabat rebutjant definitivament l'operació, com va passar fa uns dies amb la siderúrgica Celsa, una altra de les inversions pactades per Simón i un dels motius pels quals va ser destituït.
Criteria actuarà a partir d'ara de manera més "coherent i coordinada" amb la fundació. Les dues entitats estan presidides per Isidre Fainé, que en el pla estratègic de la fundació del 2025 al 2030 destaca que l'objectiu ha d'estar "totalment arrenglerat amb els principis que marca el pla de la fundació". Criteria, que compta amb la cartera més gran de participacions empresarials d'Espanya, entre les quals la Naturgy que presideix Reynés, alimenta l'obra social amb els dividends que percep.
Adequació del full de ruta
Un dels objectius més immediats de Criteria, que té José María Méndez com a director general, és adequar el seu pla estratègic 2025-2030, que va presentar la primavera passada Simón, i alinear-lo amb el de la fundació. El nou full de ruta destaca "el reforç de la governança compartida entre el patronat de la fundació i el consell d'administració de Criteria", així com "la col·laboració i les sinergies efectives entre els equips de totes dues entitats".
El pla estratègic de la fundació preveu arribar a una inversió de 4.000 milions d'euros el 2030, exercici en el qual el pressupost està previst que arribi a 800 milions. La dotació per l'obra social aquest any ja ha marcat un rècord, amb 655 milions, el 9% més que el 2024.