La Caixa entrarà al capital de la siderúrgica catalana Celsa

BarcelonaNova aposta industrial del braç inversor de la Fundació La Caixa. CriteriaCaixa ha arribat a un principi d'acord amb el Grup Celsa, primer productor europeu d'acer circular de baixes emissions, per entrar en el seu capital mitjançant una ampliació de capital. Està previst que l'operació, amb la qual l'entitat financera fa una clara aposta per una de les grans indústries amb seu a Catalunya i que arribarà aproximadament al 20% de les accions, es tanqui en les setmanes que venen.

Amb aquesta aliança, Celsa consolida l'estratègia de reorganització financera per impulsar el seu pla industrial. La companyia, que va ser propietat de la família Rubiralta i va passar a mans dels creditors, essencialment fons internacionals, va iniciar un procés per a la incorporació d'un accionista amb vocació de permanència i espanyol, al qual es van presentar cinc ofertes. L'escollida ha estat la de La Caixa.

Criteria valora la visió a llarg termini i el compromís “sòlid” de la companyia presidida per Rafael Villaseca amb el desenvolupament socioeconòmic als països en els quals opera, especialment a Espanya des de fa gairebé 60 anys. Aquest desembarcament s'anuncia dos dies després de la decisió de Criteria d'entrar al capital d'Europastry, també amb el 20%, per uns 300 milions d'euros.

Aquesta operació, de la qual no se n'ha facilitat import, s'emmarca en el pla estratègic de Criteria, el principal hòlding de participacions empresarials d'Espanya, que espera que el valor de la seva cartera arribi als 40.000 milions el 2030. Actualment supera els 30.000 milions. L'entrada a Celsa forma part de l'estratègia per arribar a 4.000 milions en inversions en companyies de capital privat (no cotitzades a borsa) en 5 anys, dins de l'anomenat Pla 100 empreses. La meitat està previst aconseguir-los a través d'inversions directes, com la de Celsa o Europastry, i l'altra meitat de manera indirecta.

A més d'aquesta pota del capital privat, Criteria té una cartera d'empreses que considera estratègiques, amb CaixaBank (31%), Naturgy (26,71%) i Telefónica (9,99%); una altra de diversificació, amb ACS (9,36%), Veolia (5,01%) o Puig (3,05%), i la inmobiliària, a través d'Inmocaixa i de Colonial (17,32%).

Celsa té 120 centres de treball, 7 plantes d'acer, 12 trens de laminació i 48 plantes de reciclatge, a més d'empreses de transformació, distribució i serveis. En total té uns 70.000 treballadors, de manera directa i indirecta, i està present industrialment, a més d'Espanya, a França, Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Polònia, Suècia i Irlanda.

Una de les claus del canvi de propietat de Celsa el seu dia va ser pel seu valor. S'havia de veure si era superior al deute que arrossegava i que des de feia uns anys estava en mans d'una sèrie de fons estrangers que el van comprar a bancs. Els tribunals van avalar el que els creditors defensaven: la valoració de Celsa era inferior al deute de la companyia, motiu pel qual els fons demanaven apoderar-se del 100% d'aquesta empresa industrial a canvi de part del deute, uns 1.300 milions.

Durant el procés judicial, les parts van protagonitzar una batalla sobre la capitalització de la companyia: la família Rubiralta va presentar dos informes –a través de Lazard i BDO– que la valoraven en uns 6.000 milions d'euros i per sobre dels 4.400, respectivament. Paral·lelament, un informe de l'expert independent Lexaudit i Grant Thornton i un altre de Deloitte encarregat pels fons xifraven el seu valor en no més de 2.851 milions.

Els creditors van passar a ser els propietaris mitjançant la capitalització de 1.352 milions d'euros de deute convertible i part del deute jumbo, i l'extensió en cinc anys dels venciments del deute restant.