El canvi normatiu que ha enfonsat el Popular
La nova norma del Banc d’Espanya castiga més els bancs amb més crèdit promotor
MadridEl sector financer tremola cada cop que s’acosta un canvi regulador. Les demandes de més capital propi que fa la Comissió Europea -transposant les normatives de Basilea- són periòdicament el principal maldecap als despatxos de les plantes nobles de les entitat financeres europees. Però el canvi en les normatives comptables també acostuma a fer ballar el cap dels financers. Tant és així que l’últim canvi d’aquest tipus que va fer el Banc d’Espanya, a principis d’aquest mes, és un dels factors que expliquen la sol·licitud d’oxigen que ha fet aquesta setmana el Banco Popular als accionistes, als quals ha demanat una ampliació de capital de 2.500 milions per acumular més provisions.
La nova normativa comptable, que encara no ha entrat en vigor -ho farà a l’octubre-, canvia la manera com els bancs espanyols han de fer les provisions, que són els diners que guarden en previsió de futures pèrdues per crèdits impagats. Fins ara, les provisions es calculaven estrictament segons un calendari. Quan un crèdit era impagat durant tres mesos, es provisionava el 25%; de sis a nou mesos, la meitat del crèdit s’havia de guardar a la caixa forta del banc; fins a un any, el 75%, i a partir d’aquí, s’havia de provisionar la totalitat del crèdit per minimitzar l’impacte d’un possible impagament.
La circular que va enviar aquest mes el Banc d’Espanya, però, modificava aquests criteris amb l’objectiu d’adaptar progressivament la normativa comptable espanyola als criteris internacionals, en un procés que ha de culminar el 2018 amb la plena adaptació a la norma coneguda com a NIIF 9, i també a les de l’Autoritat Bancària Europea i a Basilea. La nova norma canvia el concepte de crèdit morós, i ja no ho serà només aquell que s’ha deixat de pagar sinó també aquell que està en risc d’impagament. Això fa témer a la banca que es puguin incrementar les provisions de manera molt notable. Però amb l’objectiu de no provocar un terratrèmol financer, especialment en l’entorn de caiguda dels ingressos bancaris pels tipus baixos, el Banc d’Espanya va acordar no imposar tota la nova norma, sinó fer un pas intermedi que no tingués un impacte important en els comptes de resultats dels bancs (perquè com més diners han de provisionar, menys beneficis tenen).
Canvis de criteri
El nou càlcul de les provisions encara considera morós un crèdit si ha estat impagat algun mes, però deixa als bancs més llibertat per calcular quina part d’un crèdit han de provisionar. Això no vol dir que tinguin més flexibilitat, perquè han de seguir uns requisits del Banc d’Espanya, que a més comprovarà que les previsions dels bancs s’hi ajustin.
El Banc d’Espanya defensa que aquesta reclassificació no afectarà el nivell de provisions globals de la banca espanyola, i per tant no farà cap forat als seus resultats, però admet que té un efecte en els diferents tipus de préstec. Això és així perquè en lloc de fer uns requisits lineals per a tots els tipus de crèdit, la nova norma estableix requisits de provisions més durs per al crèdit promotor i més laxes, per exemple, per al crèdit a les pimes o a les famílies.
El fet que el Banc d’Espanya posi l’accent en el crèdit promotor perjudica especialment els bancs que encara estan molt exposats al totxo. I el campió en aquesta lliga és, de manera destacada, el Banco Popular, que concentra prop d’un terç del totxo que encara hi ha en mans dels grans bancs a Espanya (més de 100.000 milions d’euros). Previsiblement, el Popular haurà de provisionar més diners per aquests crèdits de manera imminent i això el faria entrar en pèrdues. Els directius del banc van admetre aquesta setmana que hi havia unes “incerteses” que li suposarien provisions addicionals de 4.700 milions. Bona part d’aquestes incerteses s’expliquen per la nova normativa.
