Fiscalitat

Per carta i sense Consell de Política Fiscal: així arriba aquest any l'oxigen econòmic per a Catalunya

Les comunitats rebran 156.990 milions d'euros el 2026 per les bestretes, 30.062 dels quals es transferiran a Catalunya

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
2 min

MadridAl juliol les comunitats autònomes se solien veure les cares amb el ministeri d'Hisenda. Sempre ha estat habitual que aquest mes se celebri un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), el conclave que reuneix el ministeri amb els consellers autonòmics del rang. En la reunió, Hisenda comunicava els recursos amb els quals comptarien les comunitats autònomes de règim comú l'any següent per elaborar els seus pressupostos: les anomenades entregues a compte o bestretes. Alhora, també s'informava de la liquiditat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquest any, però, el ministeri s'ha saltat aquesta cita i ha informat directament per carta els governs autonòmics. En concret, l'any que ve les comunitats rebran un rècord de 156.990 milions d'euros en concepte d'entregues a compte (un 6,5% més que l'any 2025), 30.062 milions dels quals aniran a parar a Catalunya. "És una xifra rècord que mostra la bona marxa de l'economia espanyola", defensen des del ministeri.

Comunitats com Extremadura, governada pel PP, havien demanat al ministeri que convoqués un CPFF i informés d'aquests recursos. Finalment, han conegut la quantitat a través d'una missiva que han rebut aquest dimecres. Aquesta cita, però, no només servia per conèixer els nous recursos. Les comunitats també manifestaven la seva opinió, sobretot pel que fa als objectius de dèficit i deute, qüestions també imprescindibles per elaborar els comptes públics. De moment, Hisenda no ha comunicat res sobre aquests objectius (continuen prorrogades les referències de dèficit i deute del 2023).

Als recursos financers anunciats cal sumar-hi la liquidació positiva del 2024, que vol dir que l'Estat va preveure menys recaptació de les comunitats i, finalment, no va ser així. Aquesta liquidació serà de 13.506 milions d'euros (2.687 milions per a Catalunya). Per tant, les comunitats rebran un total de 169.560 milions d'euros del sistema de finançament, cosa que suposa un 7,2% més que els recursos d'aquest 2025 (147.412 milions). En el cas català, en total rebrà 32.749 milions, un 6,1% més.

Els recursos d'aquest 2025 tot just s'han aprovat ara per les dificultats del govern de trobar els vots necessaris (les entregues a compte s'han de votar al Congrés dels Diputats, cosa que en el cas del 2025 es va fer just la setmana passada).

Tot i que actualitzar els recursos suposa un baló d'oxigen per a les comunitats autònomes i els ajuntaments, la proposta d'Hisenda arriba en un moment de tensió entre el PP, que governa a la majoria de les comunitats autònomes, i el govern espanyol pel cas Cerdán. Però també per qüestions com el finançament singular acordat entre el PSOE i ERC o la condonació del deute autonòmic. De fet, en el CPFF del mes de febrer, quan es va discutir aquesta condonació per a les comunitats de règim comú, el PP va abandonar en bloc la reunió.

Què són les entregues a compte?

Les entregues a compte o bestretes són els recursos que l'Estat transfereix amb antelació a les comunitats autònomes i als ajuntaments depenent de la previsió de recaptació d'impostos de les administracions. Suposen el gruix dels recursos amb què compten els territoris per elaborar els seus pressupostos i cobrir els serveis bàsics i cada any s'actualitzen segons les previsions de creixement de l'economia, però sobretot dels ingressos tributaris, que els últims exercicis s'han comportat bé.

stats