Finances personals

El càrtel dels cotxes: pots recuperar milers d'euros si vas comprar un cotxe entre el 2006 i el 2013

El Suprem sentencia que una vintena de fabricants van inflar els preus dels vehicles

3 min
Un concessionari de Barcelona

BarcelonaEl cas de càrtel al sector de l'automoció destapat el 2015 ha arribat fins al Tribunal Suprem, que ha sentenciat en contra de la majoria de companyies automobilístiques que operen a Espanya. En diverses sentències recents, l’alt tribunal considera provada l’existència de pràctiques contràries a la competència i valida la sanció que la Comissió Nacional dels Mercats i Competència (CNMC) va imposar a 26 marques per compartir informació i poder així cobrar preus més alts entre el febrer del 2006 i el juliol del 2013. Un cop sentenciat al Suprem, els consumidors afectats, que poden ser milions, podran reclamar als fabricants que els tornin els diners de més que van pagar. 

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Concretament, la CNMC va multar amb 171 milions d’euros els fabricants, tot i que la sanció es va reduir a 131,4 milions, ja que l’autoritat de la competència va retirar la multa a les marques del grup Volkswagen a canvi d’haver delatat el càrtel, com és habitual en aquests casos. La CNMC va trigar dos anys a demostrar que les marques tenien un club que utilitzaven per distorsionar els preus.  

Quants diners es poden reclamar?

Depèn de cada cas concret, però la xifra es mou entre el 10% i el 15% del valor del vehicle. El valor del cotxe depèn exclusivament del model, mentre que el percentatge exacte que es pot demanar depèn tant del fabricant com del moment exacte en què es va fer la compra: no tots els fabricants van manipular els preus de la mateixa manera ni ho van fer igual en cada moment. Això vol dir, per exemple, que per un automòbil que va costar 15.000 euros es poden recuperar entre 1.500 i 2.250 euros. 

Com es pot saber la xifra exacta?

Cal mirar què diu per a cada cas el Tribunal Suprem. Hi ha alguns fabricants que van ser multats però sobre els quals el Suprem no s’ha acabat de pronunciar exactament. De moment, doncs, “el Suprem s’està posicionant en algunes marques” però encara no ho ha fet amb totes les multades per la CNMC, explica Albert Padilla, advocat d’Arriaga Asociados, bufet especialitzat en reclamacions; per la qual cosa alguns perjudicats encara hauran d’esperar un temps abans de poder demanar que els tornin els diners.

Quines són les marques afectades?

Gairebé totes les més importants del mercat: Volkswagen, Seat, Audi, Skoda i Porsche (grup Volkswagen); Citroën, Fiat, Peugeot, Opel, Jeep, Dodge, Chrysler, Lancia i Alfa Romeo (grup Stellantis); Hyundai i Kia (grup Hyundai); Renault, Mitsubishi i Nissan (per part de l’aliança entre PSA i els dos grups japonesos); Honda; BMW; Ford, Chevrolet; Toyota; Mercedes, i Volvo.

¿És millor fer una demanada col·lectiva?

Com que cada cas és diferent, una demanda col·lectiva –una demanda als tribunals posada conjuntament per centenars o milers d’afectats– pot ser complicada de resoldre, ja que cada afectat que s’hi adhereixi tindrà moltes particularitats.

¿S’ha de reclamar judicialment?

Padilla recomana demanar una compensació per danys i perjudicis directament a la marca del vehicle. Si no hi ha resposta o la resposta a la reclamació és negativa o insuficient, aleshores es pot anar a un jutjat mercantil. El fet d’haver contactat amb l’empresa venedora abans de posar una demanda mostra “bona fe” i que “s’ha intentat solucionar per una via amistosa”, la qual cosa dona més arguments davant d’un jutge, explica Padilla.

Què cal fer si el cotxe és d’empresa?

Depèn de qui sigui propietari del cotxe i de qui sigui propietari de l’empresa. Si el cotxe ha estat comprat per una empresa o un autònom, són ells qui han de reclamar la devolució de part dels diners. Si el conductor és un assalariat, no pot demanar res, ja que el cotxe no és seu. Això també és així per als cotxes de lísing.

Si el vehicle és de rènting –i el mateix passa amb els cotxes d’empreses de lloguer–, el conductor no hi pot fer res, ja que és l’empresa de rènting qui n’és propietària i, per tant, qui va fer la compra. La quota que paga el conductor és simplement un lloguer.

stats