Diego Sánchez de la Cruz: "A Catalunya li aniria molt bé una política de rebaixes fiscals com la de Madrid"

MadridDiego Sánchez de la Cruz (Santiago de Compostel·la, 1988) és un liberal convençut i amic personal d’Isabel Díaz Ayuso. Ha escrit Liberalismo a la madrileña (Deusto), una defensa aferrissada del model instaurat pel PP a Madrid en els últims 20 anys.

Quin és el secret de Madrid?

— Madrid era una capital burocràtica i administrativa, a l’estil de Washington, i això ha canviat en els últims 20 anys. El sector públic, que era el preponderant, s’ha reduït. Madrid representava el 14% del PIB espanyol i ara és el 19%, igual que Catalunya però amb un milió d’habitants menys.

I com s’ha produït el canvi?

— L’administració autonòmica ha apostat per reduir el pes de l’Estat i l’efecte ha sigut notable. Ha sigut un canvi molt agressiu, raonablement radical, que ha trencat molts tabús: eliminació de l’impost sobre el patrimoni, reduccions de l’IRPF, eliminació dels impostos propis, bonificació del de successions, liberalització dels horaris comercials... S’ha girat la situació com un mitjó. Abans Madrid creixia com la mitjana i ara tira de la resta del país.

És un canvi no només econòmic sinó també social, no?

— Sí, el madrileny corrent assumeix avui que pot canviar de metge, que pot triar escola, que els hospitals són de gestió privada. I exerceixen aquesta llibertat: mig milió de persones canvien de metge cada any. I aquest entorn capta talent:4 de cada 10 madrilenys són de fora.

És innegable la puixança de Madrid. El tema és en detriment de qui es produeix. Catalunya no ha perdut pes en l’economia espanyola, però altres territoris sí.

— Aquesta és una tendència que transcendeix Espanya. El segle XXIés el segle de les ciutats. Madrid no era una ciutat turística fa 20 anys i ara és a prop de Barcelona. 

¿Però entén el malestar d’altres comunitats pel que consideren dúmping fiscal de Madrid?

— Ximo Puig n’ha parlat molt i la hisenda valenciana ha fet una trentena d’expedients per trasllat fraudulent de residència fiscal. Però de quant estem parlant a nivell agregat? De molt poc. A més, l’impost de patrimoni no recapta gaire. I en clau europea Madrid és la norma.

Però l’OCDE va dir que Madrid era un paradís fiscal...

— És veritat que la idea es va incloure en un informe, però després es va desmentir. L’interessant és que l’OCDE diu que aquest impost és confiscatori. I sense patrimoni Madrid recapta més. En donacions ha fet aflorar 1.600 milions.

Però no negarà que Madrid es beneficia d’això que es coneix com a efecte capital, i per tant es pot permetre rebaixes fiscals...

— Fa 20 o 30 anys les multinacionals anaven a Catalunya i Euskadi, que tenien un entorn més favorable als negocis, i ara també venen a Madrid. Per què? Per la política econòmica. A Catalunya s’han creat 30 impostos propis, se n’han creat de nous...

Però, esclar, la Generalitat afirma que està infrafinançada i que necessita obtenir recursos per poder garantir uns serveis públics bàsics.

— A Madrid s’ha prioritzat la prestació de serveis a la titularitat pública. Aquí un de cada tres hospitals públics és de gestió privada, 8 de cada 10 alumnes nous entren a la concertada o a la privada. El sector privat porta la veu cantant i l’administració s’estalvia despeses i pot baixar impostos. I a Catalunya li aniria molt bé una política així. Només traient patrimoni el sector privat tindria una injecció tremenda.

Catalunya és l’autonomia que té menys treballadors públics.

— M’encaixa. Jo em pregunto com s’ha pogut permetre que avanci tan el sector públic en alguns territoris com Extremadura. Té sentit que les comunitats assumeixin més responsabilitat recaptatòria. Jo crec que sí.

A més del finançament hi ha el model radial, que beneficia Madrid.

— No entenc per què no s’ha fet abans el Corredor Mediterrani. És un error polític. L’AVE també ha sigut antieconòmic de vegades, i és un altre error. Però tampoc entenc l’oposició a l’ampliació del Prat. Cal allunyar la política del que haurien de ser debats tècnics.

Com pot explicar que amb tot això que diu Catalunya tingui avui menys atur que Madrid?

— L’important ara no és un punt més o menys en una comunitat, sinó que Madrid i Catalunya han preservat més l’ocupació que la resta gràcies a la reforma laboral de Rajoy. Bé per Catalunya, en tot cas.