RECERCA
Economia 22/08/2016

Catalunya, líder de patents a l’Estat

La innovació catalana supera Madrid en nombre de sol·licituds per primer cop en tres anys

Paula Solanas
3 min
L’augment de les vendes catalanes a l’exterior és un dels motius de l’impuls de les patents.

BarcelonaLa innovació catalana comença a remuntar la davallada en les sol·licituds de patents dels últims anys, que ja acumula un descens de gairebé el 30% des del 2009. Per primera vegada en tres anys, Catalunya és la primera comunitat en sol·licituds de patents a l’Estat, amb un total de 288 registres fins al juliol, una xifra que supera l’acumulat de la comunitat de Madrid, on se’n van demanar 282. Abans del 2013, Madrid havia anat sempre per davant des de l’inici de la crisi econòmica el 2007.

De fet, en els primers set mesos de l’any el nombre de sol·licituds de patents va créixer un 2,1% a Catalunya respecte al mateix període del 2015. En canvi, aquesta evolució va ser negativa a Madrid, amb un 7,2% menys que l’any passat, seguint la tendència del conjunt de l’Estat, on aquest mesurador de l’esforç innovador va caure un 10,7%. En el cas espanyol, el sector encadena una reducció del 23% en l’acumulat de sol·licituds de patents estatals des de l’any 2009.

L’augment de l’activitat econòmica de Catalunya a l’exterior és una de les raons que explicarien aquest nou sorpasso. “Per marxar fora, les empreses necessiten demostrar el valor dels productes i les patents són una via per atreure socis en mercats que desconeixen, encara que treballin amb llicències a través de tercers”, explica Josep Isern, president d’Isern Patentes y Marcas, una de les principals companyies del sector a Catalunya.

Isern també destaca el fet que les patents catalanes tenen un caràcter més industrial que científic, a diferència de les madrilenyes, en què la presència del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) -el primer dels sol·licitants espanyols- augmenta considerablement el seu pes respecte al total de l’Estat. En aquest sentit, l’empresari apunta que gran part d’aquesta innovació encara prové de l’empresa tradicional, amb indústries com la farmacèutica, la química o la mecànica.

L'evolució de les sol·licituds

Aquesta tendència podria explicar que Catalunya lideri històricament el nombre de sol·licituds per models d’utilitat, un altre sistema de protecció de la innovació menys estricte que el de les patents i més fàcil d’obtenir. Aquest dret exclusiu s’adapta més a les pimes, ja que els permet protegir millores “menors” en productes que ja existeixen i és més barat. De totes maneres, aquestes sol·licituds tampoc han esquivat la davallada del sector i fins al juliol es van demanar 283 models d’utilitat, un 6% menys que en el mateix període de l’any passat. Pel que fa a la sol·licitud de marques nacionals, Madrid va ser la comunitat que en va demanar més, amb 7.551 registres, seguida de Catalunya amb 5.724. Tot i així, aquesta xifra va caure un 9,5% a la comunitat madrilenya, mentre que les empreses catalanes van demanar un 3,5% més de marques que el 2015.

No obstant, segons Isern, aquestes dades amaguen gran part de la innovació recent, ja que no es pot patentar, sinó que es protegeix a través de la legislació de propietat intel·lectual. És el cas de les aplicacions mòbils o productes digitals desenvolupats per start-ups de nova creació, que no es recullen en aquestes estadístiques.

Primers en patents europees

Les dades de sol·licituds de patents a l’Estat reforcen el balanç que l’Oficina de Patents Europea (OPE) va presentar al març. Segons l’OPE, el 2015 Catalunya va presentar un 34% dels formularis per registrar una patent europea a Espanya, un percentatge superior a la resta de comunitats.

L’any vinent el nombre de sol·licituds podria seguir caient, apunta Isern, ja que entrarà en vigor la nova llei de patents, molt més restrictiva que l’actual. Aquesta norma estableix que les empreses hauran de passar un examen de novetat i innovació tècnica abans de rebre el vistiplau de les autoritats. Fins ara, aquest procés era més senzill i les patents rebien un informe amb una nota adjudicada.

L’arribada d’aquest nou marc podria ser una de les raons per les quals Catalunya ha retallat la distància amb Madrid, comenta Isern, ja que algunes empreses s’haurien afanyat a tancar projectes de patents abans que la llei es faci efectiva. “Segurament es registraran menys invencions, però n’augmentarà la qualitat i les empreses seran més conscients del seu valor”, explica aquest empresari del sector. A més, les empreses espanyoles i catalanes no es podran beneficiar de la patent unitària europea -la que protegeix una innovació a tota la UE-, ja que Espanya n’ha quedat fora voluntàriament.

stats