Colau vol canvis a la Zona Franca
Creu que l’Estat ataca l’autonomia local amb la política recentralitzadora
BarcelonaEl govern espanyol ha integrat aquest any, i per primer cop en la història, els pressupostos del Consorci de la Zona Franca de Barcelona en els pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent. Una situació nova que ha causat sorpresa a l’Ajuntament de Barcelona i al mateix Consorci. De fet, l’Ajuntament considera que el Consorci, del qual formen part l’Estat i el municipi, queda en una situació anòmala que atempta contra l’autonomia local, i en vol la revisió global, segons han explicat a l’ARA fonts municipals.
El Consorci compta actualment amb un plenari, que presideix l’alcaldessa i en què hi ha representació de l’Estat, de l’Ajuntament i d’altres organismes com l’Autoritat Portuària o Renfe. Però les funcions executives les exerceix el delegat especial del govern al Consorci de la Zona Franca. Un càrrec que sempre ha anat lligat al partit que governa a Madrid, actualment el PP, i que exerceix en aquest moment Jordi Cornet, que va dirigir la campanya de Xavier García Albiol en les últimes eleccions.
En el que sí que estan d’acord tant l’Ajuntament com el Consorci és que incorporar els pressupostos de la Zona Franca als generals té una transcendència pràctica molt limitada. A més, fonts del Consorci han explicat a l’ARA que la petició del ministeri d’Hisenda perquè els passessin la informació va arribar al juliol.
Però els pressupostos del Consorci els ha d’aprovar el plenari, que encara no ho ha fet. Per tant, el que ha incorporat Cristóbal Montoro als pressupostos generals de l’Estat no és més que una previsió de despesa de la Zona Franca per a l’any que ve.
El Consorci, que vol defugir la polèmica, va facilitar al ministeri aquesta previsió el 13 de juliol, però fonts de l’organisme recorden que sempre han funcionat buscant la concertació i defugint els enfrontaments. Aquestes fonts atribueixen la petició del ministeri, fins ara inèdita, a un intent de l’Estat de presentar un pressupost com més rigorós millor.
La importància del Consorci
El Consorci de la Zona Franca és alguna cosa més que un organisme públic. Se’l pot considerar la primera immobiliària pública catalana, amb uns actius que pugen a més de 483 milions d’euros i un patrimoni net de 472 milions. Gestiona cinc milions de metres quadrats que són de l’Ajuntament, i no s’ha limitat només a explotar el polígon industrial que li dóna nom, sinó que ha fet de promotor d’altres polígons industrials a Catalunya, edificis d’oficines o fins i tot habitatge social.
L’Ajuntament i el Consorci ja han tingut topades en altres ocasions. Com el 2013, quan el Consorci va cedir 5.000 metres quadrats de les antigues casernes de Sant Andreu -que havia comprat a l’exèrcit- als antics legionaris. L’oposició municipal va carregar contra el llavors alcalde, Xavier Trias, perquè era el president d’aquest organisme.
La petició de Montoro, a més, arriba quan el Consorci ha remuntat la situació. El 2001 va tenir un forat d’11 milions d’euros i les pèrdues van pujar fins a 27 milions el 2012. Però el 2013 ja en va guanyar 7 i el 2014 va elevar el benefici el 231%, fins als 23 milions, gràcies a la venda d’edificis com la Torre Telefónica Diagonal 00 o el Banc de Sang i de Teixits.
