Mas-Colell, un potent disc dur de l'economia

BarcelonaAndreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) és un dels economistes més reconeguts. A l'acte d'entrega del premi Alexandre Pedrós, l'insigne fiscalista, de la Societat Econòmica Barcelona d'Amics del País; que s'ha fet aquest dimarts al Palau Macaya de Barcelona s'ha encarregat de recordar-ho el catedràtic Guillem López Casanovas, president del jurat. Amb Mas-Colell el guardó estrena el vessant de reconeixement a una carrera professional.

El fet és que quan es va incorporar als inicis de la Universitat Pompeu Fabra als anys 90, provinent de Harvard i Berkeley, als EUA, entre altres unbiversitats de primera, "mai no havia vist un disc dur tan potent" de l'economia, ha recordat López Casanovas. Un dels mèrits d'aquest acadèmic que també va passar per la política com a conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació amb Jordi Pujol i d'Economia amb Artur Mas, és la seva aposta per la política científica.

De fet, va posar "les bases del nostre ecosistema de coneixement i recerca. Si no hagués estat per ell, avui no seríem el país que som en l’àmbit de la recerca", li ha reconegut la consellera d'Economia, Alícia Romero, que ha participat també a l'acte amb el president d'Amics del País, Miquel Roca i un auditori ple de col·legues i excompanys.

Considerat el més internacional dels economistes, aquest "savi de celles despentinades i aparença despistada" (trets inclosos al quadre de Perico Pastor que li han entregat com a guardó), és l'autor del manual de microeconomia que estudien tots els economistes des de fa 30 anys. Quan va arribar al departament d’Economia de la Pompeu "vaig descobrir un minnesoto (tal com es coneix als que van estudiar a la universitat de Minnesota) que a més d'Economia era un pou de saviesa en cultura", ha recordat López Casasnovas.

Mas-Colell ha aprofitat, en el seu discurs, per destacar les seves passions que, a més de la família, són la teoria econòmica i el vessant cívic i no ha criticat el setge de l'administració de Donald Trump al món universitari i investigador. Apassionat per Barcelona, ha aplaudit la frase de l'expresident Pere Aragonès que en una entrevista a l'ARA aquest diumenge passat deia que "un projecte de nació excloent és el camí més ràpid per deixar de ser nació" i ha avalat el pacte per la llengua, ja que aquesta, diu, és l'eix cohesionador. També han assegurat que la prosperitat "només és possible comerciant i cooperant amb la resta del món", a diferència del que defensa Trump. I ha explicat les seves "dèries": Europa i Barcelona que, al seu entendre s'ha de projectar al món com una capital europea amb una economia oberta. "Peus al Born i cap al món", ha resumit. L'altra obsessió és la política científica i la tercera: la col·laboració publicoprivada, amb un sector públic que ha d’aprendre a actuar sota la base de la confiança i l'autoresponsabilitat del sector privat.