El Regne Unit, un gegant amb peus de fang (i sabates brutes)

LondresQue el Regne Unit viu una crisi permanent en molts fronts des de fa, no mesos, sinó anys, és una evidència: vagues de tota mena, inflació desbocada i recessió econòmica, deute públic disparat, caos polític a Westminster, la mort de la icònica Elisabet II, les baralles entre la família reial a compte d'Enric i Meghan… La visió macroeconòmica no convida a l'optimisme. Però els petits detalls tampoc ajuden a treure pit. Al contrari, suggereixen que alguns valors tradicionals de les illes s'esquerden sense remei.

El fabricant de Kiwi, el famós esmalt per al calçat de pell d'origen australià, ha contribuït a aquest pessimisme anunciant que deixa de vendre el seu producte estrella al Regne Unit, la llauna rodona de 50 mil·ligrams que té un preu, segons l'establiment, d'entre 10 i 12 euros.

L'empresa justifica la decisió per la pèrdua del costum de polir sabates. La pandèmia, amb l'esclat del teletreball, hi ha ajudat. També el que alguns qualifiquen d'ús i abús de calçat esportiu. Però per a la imatge que els britànics tenen d'ells mateixos, o almenys les elits, potser el més preocupant és que SC Johnson, la companyia nord-americana propietària de la marca, diu que el poliment Kiwi només es continuarà venent en països on la cura formal del calçat "continua sent rellevant".

Des de la pèrdua de la joia de la corona, l'Índia, el 1947, el Regne Unit ha deixat pel camí el llast de totes les suposades lluentors, amb polítiques i polítics controvertits a Downing Street, en especial els últims dotze anys i mig, sense oblidar els anys del thatcherisme. El resultat és que ara ja ni tan sols és "rellevant" dur unes sabates lluents.

L'esmalt Kiwi va ser creat per l'australià William Ramsay. La seva dona, Annie, era neozelandesa, i per retre-li un homenatge va manllevar el nom de l'ocell que no vola, i que és endèmic de Nova Zelanda, per nomenar el producte. La primera llauna de poliment la va vendre el 1906. La marca va fer fortuna després que els soldats dels exèrcits britànic i nord-americà la fessin servir per mantenir les botes durant la Primera Guerra Mundial.

El 1984, Kiwi va ser adquirida per la Sara Lee Corporation, una companyia nord-americana de béns de consum que, sobretot, comercialitza aliments congelats. Les vendes no van ser les esperades. L'empresa va llançar una campanya de màrqueting amb un cost de dos milions de dòlars, però sense èxit. El 2011 se'n va desfer, venent-la al seu torn a l'esmentada SC Johnson, de Wisconsin (Estats Units), propietària de productes de neteja, control de plagues i emmagatzematge, com ara Mr. Muscle, Raid o Ziploc.

Un monument més de l'imperi

Ara desapareix el poliment, però primer van desaparèixer els enllustradors. A Barcelona, la Rambla n'era plena fa quatre dècades, amb Bromuro, el personatge de Manuel Vázquez Montalbán, al capdavant, almenys com a referent mític. A mitjans dels anys noranta, trobar-ne un era ja una proesa: de tant en tant, en un racó del Bracafé del carrer de Casp, i amb sort al Velódromo de Muntaner o als billars del Novedades. El servei es va acabar esvaint i, si en queda algun, potser només és a llocs com al Círculo Ecuestre, on els amos i senyors de la ciutat es miren als ulls i a les sabates per saber de quin peu calcen.

A Londres, si fa no fa, ha passat el mateix. Ja no en queden, d'enllustradors, a les estacions de tren. Victoria, Euston, Paddington o Liverpool Street n'eren plenes als 50, 60 i 70 del segle passat. També en carrers com Picadilly, sota les porxades del Ritz, per exemple.

N'hi ha encara en algun club de cavallers, que se'n deien, però són molt exclusius. Amb tot, la flama d'una tradició extingida perviu a Burlington Arcade, indret de privilegi del centre de la capital britànica. Com tots els monuments que recorden per arreu de la ciutat un imperi ja enfonsat, TopShine és un servei de neteja de sabates fundat fa més de vint anys per Romi Topi, que l'any passat va obrir una delegació al davant de la Royal Echange, de la City. Topi, fins i tot, va arribar a llançar el seu propi poliment, que venia per Amazon. Ara el gegant online l'hi retorna perquè ja no té sortida. Resisteix, però, i des dels dos llocs on opera, i amb un servei online, fins i tot ofereix una classe, per 15 lliures, per aprendre a enllustrar sabates. Ja no serà amb el poliment Kiwi: el Regne Unit és un gegant amb peus de fang i sabates brutes.