El catalans ja deuen al néixer 10.880 euros

BarcelonaEls catalans són els segons habitants de comunitat autònoma que més deute per cap suporten, després dels valencians. En concret, només néixer carreguen amb un passiu mitjà pel deute del sector públic català que a finals del tercer trimestre d'aquest any era 10.880 euros, davant d'11.367,2 euros dels residents al País Valencià. Les xifres surten del deute de les administracions públiques durant el tercer trimestre, difoses pel Banc d'Espanya. La quantitat en el cas català, en tot cas es va reduir entorn del 0,9% gràcies a l'augment de la població el darrer any, però continua sent més del doble que a la Comunitat de Madrid (5.277,9 euros), on aquesta xifra va créixer en un any l'1,3%.

Es dona la circumstància que Catalunya acostuma a ser la tercera comunitat en aportació al sistema de finançament autonòmic vigent, encara que caducat des del 2014 i, en canvi, cau al desè lloc –ocuparia el lloc número 14 si es tingués en compte el diferencial de preus– després de la distribució dels fons mitjançant inversions i despesa pública. Madrid i Balears són la primera i segona en aportació al sistema, mentre que després del repartiment descendeixen als llocs 11 o 15 (tenint en compte el diferencial de preus) i 9 o 13, respectivament. Per la seva banda, tant el País Valencià com Múrcia, dues de les comunitats amb més pes del deute juntament amb Catalunya i Castella-la Manxa, es troben entre les pitjors finançades, segons els experts.

D'Andalusia a Madrid

De les dades del Banc d'Espanya es desprèn que a Andalusia, la comunitat amb més habitants, la mitjana de deute és de 4.642,6 euros, mentre que a la Comunitat de Madrid, la primera economia espanyola –que va superar Catalunya–, aquesta quantitat per cap se suposa entorn de la meitat que en el cas de Catalunya, segons es desprèn de les dades del Banc d'Espanya.

Catalunya és la quarta autonomia en la qual més pesa el deute, amb el 28,4% del producte interior brut (PIB). La superen el País Valencià, amb una ràtio del 40,5%, seguida per Múrcia (30,2%) i Castella-la Manxa (28,5%). Al mateix temps, Catalunya també és el territori que més part del fons de liquidat autonòmica (FLA) rep, amb el 37% del total, per la qual cosa gairebé 85 de cada 100 euros del seu deute total tenen l'Estat com a creditor. El País Valencià és el segon, amb gairebé el 87% del seu passiu en mans de l'Estat.

En total, les autonomies sumaven el passat 30 de setembre un deute de 339.000 milions d'euros, el 20,4% del PIB, amb un increment anual de l'1,7%. Un total de cinc comunitats van mantenir una ràtio de deute sobre el PIB per sota del llindar del 13%, valor de referència establert a la llei d'estabilitat: Navarra (9,9%), Canàries (10,8%), Comunitat de Madrid (11,5%), País Basc (11,8%) i Astúries (12,6%).

Segons les dades del Banc d'Espanya, la ràtio del deute de les administracions públiques segons el protocol de dèficit excessiu (PDE) en relació amb el producte interior brut (PIB) nominal es va situar en el 103,2% el tercer trimestre del 2025, un punt percentual menys que el mateix període de l'any anterior. En termes absoluts, va assolir un saldo d'1,7 bilions d'euros, amb una taxa de creixement del 4,5% en termes interanuals.

El deute de l'administració central es va situar en el tercer trimestre en 1,57 bilions d'euros, la qual cosa representa el 94,8% del PIB. En termes interanuals va augmentar el 4,5% i el de la Seguretat Social, a 126.000 milions, va créixer un 8,6% respecte a un any enrere, i un 7,6% en termes del PIB.

El deute de les corporacions locals es va situar en 22.000 milions (1,4% del PIB), un 2,8% inferior al del mateix període de l'any anterior. Dins aquest subsector, els ajuntaments capitals de província van concentrar 8.000 milions, mentre que els que no són capitals de província van acumular 10.000 milions d'euros, i les diputacions, consells i cabildos insulars van sumar els 4.000 milions.