Catalunya és la comunitat més beneficiada per la condonació del deute?
Ni en números absoluts ni en percentatge sobre el deute ni per habitant ajustat el Principat guanya més que altres territoris
Madrid / BarcelonaEl Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) debatrà aquest dimecres la proposta del govern de Pedro Sánchez de condonar a les comunitats una part del seu deute. Les comunitats governades pel PP, amb Isabel Díaz Ayuso, presidenta de Madrid, al capdavant, han sortit en tromba dient que és un pacte del govern espanyol amb els independentistes catalans per beneficiar Catalunya. Però, és Catalunya la comunitat que en surt més beneficiada? Diversos aspectes indiquen que no és així. De fet, en conjunt les comunitats que governa el PP són les que hi surten guanyant.
En números absoluts, la comunitat que veurà més quantitat de deute perdonat és Andalusia (18.791 milions d'euros), on governa el PP amb Juanma Moreno Bonilla de president. Tot i això, Andalusia s'ha sumat a les comunitats que s'han posicionat en contra de la condonació. De fet, si es miren les quatre primeres comunitats més beneficiades pel perdó del deute –Andalusia, Catalunya, el País Valencià i Madrid–, entre les tres que governa el PP sumen molts més recursos que Catalunya.
Però els números absoluts no són l'únic paràmetre. Si bé és cert que Catalunya és la comunitat que actualment té un passiu més alt en termes absoluts, 88.917 milions d'euros, segons les últimes dades del Banc d'Espanya, no és la comunitat més endeutada si s'utilitza el criteri més habitual per observar el deute públic: el percentatge sobre el PIB, és a dir, quant pesa el deute públic sobre la dimensió de l'economia. Així, si s'observa el deute sobre el PIB, la comunitat més endeutada és el País Valencià, al voltant del 40%, seguida de Catalunya, al voltant del 30%, una ràtio molt similar a la de Castella-la Manxa. En el cas d'Andalusia, el seu deute sobre el PIB supera lleugerament el 19%. Per tant, la condonació del deute rebaixarà molt més la ràtio d'endeutament d'Andalusia que la de Catalunya.
Si ens tornem a fixar només en el passiu total, en cas que la proposta del govern espanyol prosperi –s'ha d'aprovar al Congrés dels Diputats–, les Illes Canàries veurien com el seu deute actual (6.467 milions) es redueix a la meitat, ja que la condonació que se li proposa suposa més del 50% del seu passiu actual. A l'arxipèlag canari el segueix Andalusia (veuria condonar un 47% del seu deute actual) i Astúries. Les comunitats que menys proporció del seu deute actual veuran reduir són, precisament, el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. En el cas valencià, el percentatge de deute condonat sobre el passiu total és del 18,84%. En el cas de Catalunya el percentatge puja al 19,24% i a les Balears, al 20,1%. Pel que fa a la Comunitat de Madrid, en aquest cas es beneficiaria més que aquests territoris, ja que la condonació afectaria el 23,42% del seu passiu actual (36.915 milions, segons dades del Banc d'Espanya).
Es perdona només el deute del FLA?
És important observar el passiu total perquè no només es condona les comunitats que es van veure empeses a acollir-se al fons de liquiditat autonòmic (FLA) per obtenir liquiditat arran de la Gran Recessió. Aquest mecanisme extraordinari ideat pel PP garantia als governs autonòmics que ho volguessin poder finançar el seu deute a través del Tresor espanyol i no al mercat, on és més car. De fet, comunitats com Catalunya o el País Valencià s'hi van veure obligades perquè van ser expulsades del mercat per la mala nota de les agències de ràting. D'altres, en canvi, mai hi han estat, com és el cas de Madrid. La condonació d'una part del deute, però, s'aplica a totes. A tall d'exemple, un informe del servei d'estudis del BBVA estimava que, sense el FLA, la Generalitat hauria pagat un 2,5% d'interessos pel deute del 2022, mentre que amb el FLA se li va reduir fins a l'1,4%.
La idea és que la condonació ajudi els territoris que encara no han tornat al mercat a entrar-hi de nou. Aquest pas, però, no és automàtic. "La condonació en molts casos serà una condició necessària per tornar als mercats, però no suficient", apunta Diego Martínez, professor d'economia de la Universitat Pablo Olavide, que posa l'exemple del País Valencià o Catalunya. "A Andalusia pot ser que l'ajudi molt més", afegeix. "També dependrà de la decisió de cada comunitat autònoma, però amb una condonació les agències de ràting segurament qualificaran millor la seva condició financera, cosa que podria fer que entressin al mercat sota unes millors condicions", apunta Núria Bosch, professora d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona.
Què passa amb els interessos?
Una incògnita pendent de resoldre's és, precisament, la dels interessos vinculats al deute que les comunitats han de tornar a l'Estat. Des del ministeri d'Hisenda apunten que això es calcularà més endavant, amb cada comunitat autònoma, tot i que damunt la taula han col·locat una forquilla d'entre 5.000 i 7.000 milions d'euros addicionals a la condonació que els territoris es podran estalviar.
Amb tot, al passiu total que es condonaria a les comunitats (83.252 milions) no només s'hi arriba pel sobreendeutament assumit durant els pitjors anys de la Gran Recessió, i que el govern espanyol vincula directament a les polítiques del PP, que aleshores governava a l'Estat, sinó perquè s'assumeix que el model de finançament de règim comú va conduir a què alguns territoris rebessin menys del que els pertocava per poder cobrir els serveis bàsics, de manera que no tenien cap més remei que endeutar-se o assumir els diners del FLA. És per això que la metodologia que ha establert el ministeri d'Hisenda per calcular la condonació de cada territori incorpora fases amb correccions: observar si hi ha hagut infrafinançament o no, però també si s'ha renunciat o no a ingressos per la baixa d'impostos com l'IRPF. En alguns casos aquestes correccions no tenen cap impacte, mentre que en d'altres, com és el cas català o de les Illes Balears, els beneficia a l'alça.