Diversos experts asseguren que la proposta de finançament singular no té "res a veure" amb el concert basc

Barcelona"L'aportació de Catalunya es farà a través d'un percentatge dels impostos. No ens quedarem tots els impostos". Així ha descrit la professora d'economia pública de la Universitat de Barcelona (UB), Maite Vilalta, la principal diferència entre la proposta de finançament singular per a Catalunya pactada entre el PSC i ERC i el model de concert que tenen el País Basc i Navarra. Vilalta, que és membre del grup d'experts nomenat per la Generalitat per dissenyar el nou model, ha reiterat que la proposta acordada és molt diferent de la dels models de les dues comunitats forals.

"El model pactat res té a veure amb els dos pilars que defineixen el model foral", ha explicat. Aquests dos pilars són, per una banda, que el País Basc i Navarra controlen el 100% de la recaptació d'impostos i, en segon lloc, l'anomenat cupo, que és la quantitat de diners recaptats que les administracions forals transfereixen al govern espanyol per compensar la despesa de l'Estat als seus respectius territoris i en serveis comuns (per exemple, l'exèrcit o la diplomàcia). Aquests dos elements no estan presents al pacte entre ERC i PSC. "Aquestes dues diferències són tan substancials que dir que el model singular de Catalunya és una rèplica del concert o del conveni és totalment irregular o fals", ha dit Alejandro Esteller, catedràtic d'economia de la UB i també membre del grup d'experts de la Generalitat.

Si s'acaba concretant com al text de l'acord, doncs, el finançament singular de Catalunya farà que els ciutadans i empreses catalans paguin tots els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), tal com passa a les dues comunitats forals. Ara bé, la diferència rau que, sempre segons la proposta pactada, l'ATC transferirà un percentatge dels impostos recaptats directament a les arques de la Generalitat i una altra a les de l'Estat. Aquest percentatge és el que s'haurà d'acordar en l'àmbit polític i tècnic per tal de cobrir la despesa de les dues administracions a Catalunya.

És a dir, sobre el paper, el model nou mantindrà un sistema "similar al que tenim ara", en què hi ha una cistella d'impostos recaptats i Estat i autonomies pacten quina proporció de cada tribut es queden, ha indicat Vilalta. Ara bé, Esteller i Vilalta han recordat que la proposta de finançament singular no és una simple actualització del model vigent ara (aprovat el 2009), sinó que pretenen que hi hagi una "millora substancial" dels ingressos que rebi la Generalitat, a més d'altres elements que representarien canvis profunds del model, com ara la inclusió del principi d'ordinalitat.

El model també preveu que, en els tributs que controli, la Generalitat guanyi capacitat normativa per modificar-los. "Això sí que s'acostaria més al model foral", ha explicat Vilalta.

Una singularitat possible

Vilalta és una de les autores de l'informe Models singulars de finançament subcentral publicat per l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) de la UB sobre models de finançament singular al món, que han coordinat Esteller i Marta Espasa, professora d'hisenda pública de la UB, exsecretària d'Hisenda de la Generalitat i actualment també membre del grup d'experts del Govern. L'estudi, presentat aquest divendres a Barcelona, aprofundeix en el model de finançament de tres territoris diferents: Navarra, que té un model foral com el basc; el Quebec, la principal província francòfona del Canadà, i Escòcia, on el 2014 es va celebrar un referèndum pactat sobre la independència del Regne Unit.

Un dels punts de l'informe és constatar que "pot existir un país federal cohesionat que convisqui amb singularitats", ha dit Espasa. De fet, l'actual legalitat espanyola ja inclou tres models diferenciats: els dos forals i el cas de les Canàries. L'exsecretària d'Hisenda també ha recordat que un model que doni més competències fiscals i més recursos a la Generalitat tindria pros i contres: "Més autonomia fiscal també ha de comportar més risc fiscal", ha indicat.

"Podem tenir molta descentralització, però si es queda en administrativa, no guanyem fortalesa financera. Si es queda curta, haurem d'avançar en la singularitat perquè potser no totes les comunitats autònomes volen més responsabilitat [fiscal]", ha afegit Esteller. Igualment, el catedràtic de la UB ha recordat que el pacte entre PSC i ERC inclou una aportació de la Generalitat a la "solidaritat" interterritorial, però no està en tots els sistemes (per exemple, el dels EUA): "No tots els països federals tenen solidaritat, però a través de la Constitució i altres lleis ens hi hem autoobligat".

En aquest sentit, per exemple, el model del Quebec preveu que sigui l'única província canadenca que recapta els impostos, a més de tenir capacitat per modificar l'IRPF i altres impostos, però que depèn de transferències directes del govern canadenc. En el cas d'Escòcia, després del referèndum d'independència del 2014, en què la majoria de la població va votar a favor de romandre al Regne Unit, el govern britànic va aprovar una ampliació de la capacitat normativa de l'executiu escocès sobre diversos impostos, sobretot l'impost sobre la renda, per tal que Edimburg no depengués tant de les transferències directes amb què fins aleshores s'havien finançat les arques escoceses.

Pel que fa al model navarrès, el professor d'economia de la Universitat Pública de Navarra i coautor de l'informe, Pedro Pascual, ha explicat que dona al govern foral "el màxim nivell d'autonomia financera" possible, cosa que situa aquest territori i el País Basc al capdavant dels recursos per persona que tenen les seves administracions autonòmiques. Per contra, Pascual critica que el model és "molt opac" i l'ha comparat amb una "caixa negra". En aquest sentit, ha remarcat que les autoritats fiscals navarreses "no volen donar informació": "Hi ha una cultura intrínseca a la hisenda foral de Navarra que no ha canviat en molts anys", ha conclòs.