Finançament autonòmic: ara és l'hora, però el rellotge s'ha parat
Exconsellers d'Economia destaquen la necessitat d'aprofitar la correlació actual de forces polítiques per avançar en el model
BarcelonaEl moment d'avançar en l'acord per un finançament que permeti a Catalunya recaptar tots els impostos s'acosta. Era un element essencial per a la investidura del president Salvador Illa, però la situació política, amb l'escàndol de corrupció que afecta el PSOE, ho complica. I, tot i que els treballs per implantar el model es trobaven en fase avançada, el límit del dia 30 de juny s'allunya, admeten diverses fonts consultades. El repte ara és, si aguanta la legislatura, oferir la imatge que continuen els treballs pel nou model de finançament. Arriba l'hora, però el rellotge s'ha parat.
I, en aquest context, qui va ser president de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha avisat aquest divendres sobre la necessitat d'aprofitar la correlació de forces polítiques existent per fer un salt endavant. "Tenim una conjuntura política excepcional, amb molt soroll, però que possibilita fer un pas significatiu en el finançament. No sabem quan tornarem a tenir una correlació de forces com la que hi ha actualment", ha alertat durant la seva intervenció en una taula d'exconsellers d'Economia en el marc de quart Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya que se celebra a Barcelona. L'havia de clausurar el president Salvador Illa, però s'ha cancel·lat perquè havia de reunir-se amb el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa.
Segons Aragonès, "els que són a la primera línia tenen una gran oportunitat i mereixen el nostre suport" perquè Catalunya, ha afegit, requereix "un finançament just". La proposta pactada entre el PSC i ERC preveu, a més de la recaptació de tots els impostos, començant per l'IRPF l'any que ve, pagar a l'Estat pels serveis centralitzats, com ara les ambaixades i la defensa; i establir un percentatge de solidaritat amb altres territoris.
A la taula d'exconsellers, no se'ls ha preguntat per la qüestió, però ha sorgit directament o indirectament. Jaume Giró, que va ocupar el càrrec per Junts en coalició amb ERC amb Aragonès de president, ha destacat que el model de finançament vigent, caducat des del 2014, "detreu recursos que es generen a Catalunya": "Són 22.000 milions que cada any se'n van i no tornen". L'ha comparat amb l'arbre de l'eucaliptus, que xucla i xucla l'aigua i el que té al voltant seu: “El model de finançament actual no és un bastó a les rodes, és un tronc”. I ha afegit que era un tema que "no es pot obviar a l'hora de parlar de la competitivitat de l'economia catalana”.
Productivitat pendent
A la taula hi han participat també qui va substituir Giró en el càrrec, un cop Junts va sortir del Govern, Natàlia Mas (ERC), i Antoni Castells (PSC), que va encarregar-se de la cartera durant l'etapa del tripartit. Oriol Junqueras, que també va ser vicepresident i conseller d'Economia, hi estava convidat, però no hi ha pogut assistir per una indisposició. Els ha precedit la titular actual de la cartera, Alícia Romero, que s'ha limitat a destacar "el bon moment econòmic" que viu Catalunya, amb un creixement del producte interior brut (PIB) del 3,4% en el primer trimestre de l'exercici actual. Sense esmentar el model de finançament, ha reconegut que hi ha assignatures pendents com un creixement més inclusiu, que requereixen impulsar la productivitat, tot i que és una variable que els darrers anys ha millorat, segons Mas.
I és aquest, el de la productivitat, un dels problemes més destacats durant aquesta jornada i també per a alguns dels que van ser conseller d'Economia. Mas ha insistit en la importància d'apostar per la indústria com a motor ateses les seves externalitats positives i ha recordat el pacte per la indústria impulsat per l'executiu del qual formava part.
Per a Castells, que tot i ser membre del consell d'experts pel finançament no s'hi ha referit, patim el problema des d'una perspectiva doble: l'europea, com adverteixen els informes de Mario Draghi i Enrico Letta, en comparació amb els EUA i la Xina; i el propi, perquè a Catalunya, que està per sobre de la mitjana d'Espanya, "entre 1998 i 2018 el PIB per càpita és on era i actualment ens superen els països bàltics". Giró, per la seva banda, ha defensat més la competitivitat que la productivitat i ha recordat problemes que afecten les empreses, com la burocràcia, la fiscalitat i l'absentisme laboral.
Aquest quart congrés organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya se centra en la digitalització i la sostenibilitat. Els anteriors van ser en uns altres contextos. Al primer, el 1979, Espanya acabava de recuperar la democràcia i es vivia una profunda crisi econòmica. Al segon, el 1988, feia poc que el país s'havia incorporat al que aleshores era la Comunitat Econòmica Europea. I al tercer, el 2018, encara s'arrossegaven els efectes de la gran recessió del 2008 en una Catalunya immersa en el Procés.