L'economia catalana frena, però creix sis dècimes més que l'espanyola

BarcelonaL'economia catalana es va alentir lleugerament el primer trimestre, tot i tornar a registrar un creixement notable i expandir-se a un ritme més elevat que el del conjunt de l'economia espanyola, segons dades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) català publicades aquest dilluns per l'Idescat, l'institut estadístic de la Generalitat.

Així, el PIB català va augmentar un 3,4% els primers tres mesos de l'any respecte al mateix període de l'any passat. Aquesta xifra representa un increment de dues dècimes amb relació a la primera estimació publicada per l'Idescat el mes passat. Això suposa, també, superar en sis dècimes la taxa anual de creixement del PIB espanyol, que va ser d'un 2,8%, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Si es compara amb el trimestre anterior (el quart del 2024), el creixement de l'economia catalana va ser d'un 0,3%. "Són bones xifres", assegura Josep Reyner, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, que les veu com una confirmació que "es va alentint el ritme de creixement" del PIB. "Apunten que aquest serà un any d'estabilització" després de dos exercicis, el 2023 i el 2024, en què tant Catalunya com Espanya han registrat fortes expansions de l'activitat.

Creixement generalitzat

El creixement va ser generalitzat en tots els àmbits, però amb un alentiment de l'activitat en comparació amb el trimestre anterior: "Tots els sectors mostren increments, malgrat que de menys intensitat que al trimestre precedent", afegeix l'Idescat en un comunicat. Així, els serveis —que representen quasi el 70% del PIB català— va créixer un 3,6% anual, mentre que en la indústria va ser d'un 2,4% i en la construcció, d'un 2,8%. L'agricultura va augmentar un 4,7% respecte al primer trimestre del 2023 i va recuperar les bones taxes de creixement després de tres anys de gran sequera.

Ara bé, en comparació amb el trimestre anterior, alguns dels sectors van veure com es reduïa l'activitat, com ara la construcció, que va caure un 0,1%. Al sector serveis, tot i que en conjunt l'increment trimestral va ser d'un modest 0,1%, les activitats immobiliàries i professionals van registrar una caiguda d'un 0,1%, igual que el subsector format per l'educació, la sanitat, els serveis socials i l'administració pública. L'hostaleria, el transport i el comerç van augmentar un 0,6% la producció respecte a l'últim trimestre del 2024.

La indústria, en canvi, va mantenir un bon creixement trimestral, d'un 1,3%, i l'agricultura d'un 2,7%. En aquest aspecte, la bona marxa de la indústria va en paral·lel a les exportacions, que també van augmentar, en aquest cas un 1,8% anual en relació amb un any enrere, cosa que Reyner atribueix "claríssimament" a un "efecte anticipació" a la guerra comercial oberta pels Estats Units. De fet, les empreses exportadores espanyoles havien avisat que el comerç mundial va créixer durant el primer trimestre perquè moltes empreses van optar per omplir estocs abans que el president nord-americà, Donald Trump, anunciés una nova onada aranzelària, tal com es va produir el 2 d'abril. Per tant, queda fora de les dades de l'Idescat, que són dels primers tres mesos de l'any.

En total, el saldo positiu de Catalunya amb l'exterior (altres països, però també la resta de l'Estat) va augmentar un 0,3% anual.

En l'àmbit intern, el consum de les famílies va augmentar un 0,5% en comparació amb el trimestre anterior i un 3,9% anual, uns increments notables en un trimestre que sol ser de contenció de la despesa per a la majoria de llars després de Nadal i abans de l'arribada del bon temps amb Setmana Santa i l'estiu. En aquest sentit, les bones dades del comerç i l'hostaleria es poden deure a aquest consum familiar. Per contra, la despesa pública es va alentir i va caure un 1,9% trimestral, malgrat situar-se un 2,6% per sobre dels nivells d'un any abans.

Frenada de la inversió

La inversió, que els darrers dos anys ha estat un dels punts forts del creixement econòmic català, va donar senyals contradictoris. Reyner lleva importància al fet que, amb relació al trimestre anterior, caigués un 1%, perquè pot tractar-se d'elements conjunturals i caldrà veure l'evolució a més llarg termini. Quan es mira més enrere, doncs, sí que els números resulten positius: en un any la inversió total va augmentar un 4,3%.

La inversió purament en construcció va créixer un 1,8% i la que fa referència a béns d'equipament (maquinària, vehicles i altres actius productius) es va disparar un 7,8% respecte al primer trimestre del 2024. Aquesta darrera dada és especialment positiva perquè aquest tipus d'inversió empresarial sol aportar augments de la productivitat, una de les assignatures pendents de l'economia catalana si es vol evolucionar de l'actual model productiu a un de més avançat, amb més pes dels sectors de més valor afegit (indústria avançada, recerca, activitats professionals d'alta qualificació) i, per tant, amb feines més ben remunerades.

En aquest àmbit, Reyner apunta que la inversió "no hauria d'anar malament" els pròxims mesos, perquè el context és favorable: les baixades dels tipus d'interès del Banc Central Europeu faciliten a empreses i famílies demanar préstecs i, a més, les administracions encara reben fons procedents del programa europeu Next Generation.