Espanya frena lleugerament el creixement mentre la inflació continua caient

BarcelonaL'economia espanyola va tancar el primer trimestre del 2025 amb una lleugera frenada del seu creixement, tot i que es manté a nivells molt superiors a la mitjana europea. Així mateix, l'Estat ha registrat aquest abril una petita caiguda de la inflació que l'acosta encara més a les taxes considerades òptimes pel Banc Central Europeu (BCE).

Concretament, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) espanyol va augmentar un 0,6% entre gener i març, dues dècimes per sota de la xifra registrada el trimestre anterior, segons dades avançades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Si es compara amb el mateix període del 2024, el creixement va ser del 2,8%. Per comparar, el conjunt de països de l'eurozona van tancar l'any passat amb un increment anual del 0,9%, és a dir, notablement inferior.

Aquest avenç manté l'Estat com la principal economia de la zona euro amb uns nivells de creixement econòmic més robustos, sobretot si es compara amb països amb un PIB més alt, com Alemanya, França i Itàlia, que en els dos últims anys han registrat creixements més modestos o, en el cas germànic, es troben en recessió.

El consum de les famílies i la bona evolució de la inversió van ser els principals causants de l'expansió de l'activitat durant el primer trimestre, tot i que totes les branques de l'economia, incloent-hi el sector exterior i el sector públic, van registrar creixements durant el primer trimestre. Concretament, el consum de les llars va pujar un 0,4% en relació amb el trimestre anterior; la despesa de les administracions, un 0,2%, i la inversió, un 0,6%. Si es comparen amb el mateix període de l'any passat, els tres elements van augmentar més d'un 3%, xifres que permeten mantenir el PIB espanyol en un camí ascendent similar al dels últims dos anys.

Les exportacions de béns i serveis (inclouen la despesa de turistes estrangers en territori espanyol) també van créixer, en aquest cas un 1% trimestral, i a un ritme més alt que el 0,7% de les importacions. De fet, el sector exterior va aportar dues dècimes de les sis que va pujar el PIB el primer trimestre, mentre que les quatre dècimes restants corresponen a la demanda interna. Tanmateix, respecte a un any enrere, la demanda interna va aportar 3,2 punts percentuals al creixement del PIB, mentre que la demanda exterior n'hi va restar 0,4 (cosa que dona l'esmentat increment del 2,8%). Aquesta aportació negativa del sector exterior coincideix amb l'inici de la nova guerra comercial engegada pel president dels Estats Units, Donald Trump, que ha provocat un alentiment del comerç internacional i ha impactat negativament sobre l'activitat econòmica en molts països, també entre els principals socis comercials d'Espanya a la Unió Europea.

En aquest sentit, si es comparen amb el primer trimestre del 2024, les exportacions van créixer un 2,1%, 1,1 punts percentuals menys que al quart trimestre. Les importacions també es van desaccelerar, en aquest cas tres dècimes, en comparació amb els últims tres mesos de l'any passat, i van augmentar un 3,6% interanual. Això mostra la tendència creixent del sector exterior espanyol, però alhora també fa paleses les dificultats que, cada vegada més, pateix l'economia internacional a causa de les pujades aranzelàries anunciades per Washington.

Per branques d'activitat, la indústria va incrementar la seva activitat un 1,1%, amb el subsector manufacturer amb un augment del 0,8% trimestral, mentre que la construcció va pujar un 0,4%. Els serveis, que representen més de dos terços del PIB estatal, van créixer un 0,3% en relació amb l'últim trimestre del 2024.

La inflació continua a la baixa

Pel que fa a la inflació, l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) tancarà l'abril amb un creixement del 2,2% respecte al mateix mes de l'any passat, una dècima menys que al març, segons dades també avançades per l'INE. Això acosta la taxa interanual encara més a la barrera del 2%, que el BCE considera l'objectiu a llarg termini. El descens del cost del gas, l'electricitat i, en grau més baix, dels carburants explica la caiguda respecte a fa un any, tot i que el preu de productes i serveis d'oci i cultura va impulsar a l'alça el cost de la vida.

La part negativa va ser l'increment mensual dels preus, que s'han disparat un 0,6% aquest mes, la xifra més alta des de l'octubre passat.

Pel que fa a la inflació subjacent (la que no inclou els elements més volàtils, com els aliments frescos i l'energia), va ser del 2,4% anual, cosa que la torna a situar per damunt de la taxa de creixement de l'IPC general, un fet que no es produïa des de l'octubre de l'any passat. L'INE publicarà les xifres definitives i ampliades de l'IPC d'aquest abril el pròxim 14 de maig, quan també les desglossarà per comunitats autònomes.