Els experts consideren que la inversió del Govern en Spanair va ser excessiva

Els professors Germà Bel i Xavier Fageda compareixen a la comissió d'investigació del Parlament sobre el cas

Germà Bel / PERE VIRGILI
Efe
16/01/2015
3 min

BarcelonaEl professor de la UB Xavier Fageda ha dit aquest divendres, a la comissió parlamentària sobre la fallida de Spanair, que la inversió pública en l'aerolínia va ser un "malbaratament", mentre que el catedràtic d'Economia Aplicada de la UB Germà Bel ha assegurat que de seguida es va veure que l'operació no anava bé.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Fageda i Bel han comparegut avui en la primera sessió de la comissió parlamentària d'investigació sobre la fallida al gener del 2012 de l'aerolínia Spanair, en què les administracions catalanes van invertir prop de 200 milions d'euros.

Germà Bel ha assegurat que a la setmana de la compra de Spanair ja es va veure que "l'operació no anava bé", perquè els inversors privats no es van implicar en realitat, i ha assegurat que quan ja es va descartar que s'integrés en un grup de l'aliança aèria Star Alliance "s'hagués hagut de dir: hem invertit tant i no volem seguir perdent" i calgués haver tallat l'operació.

En aquest sentit, ha dit que la continuïtat de la Generalitat en l'operació a partir d'aquest moment va ser un "error d'intervenció pública".

Ha insistit que de seguida, es va veure que l'operació "anava malament", perquè no hi va haver compromís real dels socis i es va veure que dins de l'Star Alliance no hi havia comprador.

Ha dit que, d'haver estat el conseller de Territori, ell hauria dit "endavant", però com a conseller d'Economia "hauria arrufat el nas" i hauria dit que donava l'operació per acabada, si és que el deixaven.

Bel tampoc no hauria recomanat l'operació com a responsable de política industrial, en un moment en el qual el mercat s'estava contraient.

Segons la seva opinió, algunes de les raons per les quals va fracassar l'operació Spanair van ser la incapacitat tant de trobar un soci com de creixement orgànic i, "la punta", l'entrada de Ryanair a l'aeroport del Prat, perquè l'Aeroport de Barcelona tenia unes "taxes absolutament per sota de costos".

De la seva banda, Fageda ha explicat que el mercat d'aerolínies és bastant complicat des del punt de vista econòmic, amb rendibilitats baixes, i "com a inversor privat mai no aconsellaria invertir en aerolínies", ha assegurat.

En aquest sentit, ha assegurat que no feia falta fer un estudi i que era de sentit comú que allò "era un malbaratament de recursos públics. Jo no ho hauria fet".

Xavier Fageda ha explicat que l'accident d'un avió de Spanair a l'agost del 2008 va suposar una pèrdua d'imatge de marca que ja "no es va poder recuperar".

Spanair tenia poc més del 10% de quota al Prat i uns 10 o 12 milions de passatgers i, d'entrada, era "bastant esperable" que seria una empresa en pèrdues perquè no tenia posició de domini a l'aeroport del Prat, ni era la que millors 'slots' tenia.

Per a Fageda, des del punt de vista del sector públic, l'operació podia justificar posar diners per "externalitats positives", com fer de Barcelona un 'hub', encara que és difícil saber si aquestes externalitats compensen, però, per això, es pot arribar a justificar la intervenció publica.

Per a Fageda, Spanair "no era viable" autònomament i l'aposta última, que formés part d'un gran grup o una gran companyia internacional, requeria "mida", per la qual cosa es va veure obligat a operar rutes no rendibles i es "van disparar" les pèrdues.

La caiguda de la demanda, el preu del combustible o l'actitud agressiva d'altres companyies 'low cost' van accelerar i van magnificar les pèrdues, segons Fageda.

També ha dit que el fet que hi hagi una gestió centralitzada dels aeroports dificulta que aquesta operació podria tenir sentit.

Fageda ha assegurat que, ens agradi o no, el futur de l'aeroport de Barcelona està lligat a Vueling perquè és l'aerolínia que té més 'slots', i ha recomanat al Govern que convenci Vueling que dugui a terme vols transoceànics.

stats