ENERGIA
Economia 24/11/2012

Els consumidors pagaran el deute elèctric en 30 anys

El dèficit de tarifa elèctrica el pagaran els consumidors i els seus "fills i néts", segons va explicar ahir el secretari d'estat d'Energia, Ferran Martí, ja que aquest deute s'haurà de pagar durant "20 o 30 anys".

Ignasi Pujol
3 min
Les companyies elèctriques tradicionals creuen que les renovables són les culpables del dèficit de tarifa.

BARCELONAEl dèficit de tarifa elèctrica, la diferència entre els ingressos i els costos reals del sistema, és el llast del sector energètic espanyol. A finals del 2011 ascendia a 24.000 milions d'euros i creix a un ritme de 5.000 milions anuals, amb el risc d'arribar als 50.000 milions el 2015, segons les estimacions del ministeri d'Indústria.

El creixement d'aquesta bombolla, ideada pel govern del PP de José María Aznar de l'any 2000, va ser el que va motivar la reforma energètica aprovada pel consell de ministres el setembre passat. L'avantprojecte de llei, que va enfrontar els ministres José Manuel Soria (Indústria) i Cristóbal Montoro (Hisenda), és bàsicament un reguitzell impositiu per recaptar fins a 3.000 milions d'euros a través de nous tributs a la generació elèctrica. La llei incorpora un impost que gravarà amb un 6% cada megawatt d'energia produït amb independència del seu origen (renovable o convencional).

El secretari d'estat d'Energia, Ferran Martí, va assegurar ahir al Senat que els consumidors, "els seus fills i els seus néts" hauran de retornar l'actual deute del sistema elèctric durant "vint o trenta" anys, i va defensar les mesures adoptades pel govern espanyol per controlar el dèficit de tarifa i evitar una "fallida" del sistema. "¿Sap quant de temps pagaran els nostres fills i néts l'excés de primes i de dèficit de tarifa? Vint o trenta anys", va afirmar Martí en una compareixença a la comissió de pressupostos del Senat. El secretari d'estat d'Energia es va mostrar especialment molest amb les crítiques del senador socialista Jesús Alique a la seva gestió.

Martí va atribuir el dèficit de tarifa a "decisions reguladores anteriors mal fetes", i va considerar que el seu departament s'enfronta a "un sot provocat per un endeutament no desitjat", de manera que "l'Estat ha de cobrir el deute apujant tarifes, posant impostos elèctrics" o aturant instal·lacions poc rendibles.

"Ens diuen que no tenim política energètica. La millor política energètica del país és poder pagar tots els costos. S'ha format un dèficit de tarifa tan gran que probablement el sistema es trencaria" si no s'haguessin adoptat les decisions aprovades aquest any pel govern, va assenyalar.

El secretari d'estat d'Energia va assegurar, a més, que el seu departament ha estat el primer a "treure" diners a l'"oligopoli" elèctric, en concret 3.000 milions, per evitar amb això una "fallida" del sistema provocada pel voluminós dèficit de tarifa. "Per primera vegada es treu l'oligopoli d'Endesa i Iberdrola 3.000 milions. I vostè diu que protegim l'oligopoli", va afirmar Martí en resposta a Alique.

Sense pujada de preus

D'altra banda, Martí va explicar que el govern central, després d'aprovar la fiscalitat elèctrica, no apujarà els peatges de la tarifa de llum (la part regulada de la factura que retribueix el transport, la distribució i les primes a les renovables, i que equival a la meitat del rebut) el 2013, i va sostenir que, "una vegada ordenat el dèficit de tarifa", el ministeri d'Indústria "seguirà ordenant el sector elèctric". Entre els temes que estan "en estudi" figura la situació del carbó, va indicar.

El secretari d'estat va recordar, com a exvicepresident de la Comissió Nacional d'Energia (CNE), que el regulador "no va veure venir" el desajust fins al 2005, ja que fins aquell moment "no tenia rellevància". "Quan el desfasament pressupostari va ser gran, es va començar a avisar el govern -va assenyalar-. Tots li vam fer aquesta advertència".

Per la seva banda, el senador socialista va reclamar al govern que retiri la fiscalitat elèctrica o, si més no, eviti que els nous impostos es traslladin al consumidor domèstic i industrial i provoquin una forta pujada de la llum. La norma, va afirmar, és una "nyap recaptador".

stats