Economia 01/05/2020

El coronavirus i el poder

Neix un macroeconomista polític: José Luis Escrivá

5 min
El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, avui a la comissió del Pacte de Toledo del Congrés.

MadridPoloni: Què està llegint, senyor meu?

Hamlet: Paraules, paraules, paraules.

Poloni: I de què tracten?

Hamlet: De calúmnies, senyor...

Poloni: Encara que sigui una bogeria, té un mètode... vol venir, senyor meu, a on no li toqui l'aire?

Hamlet: A on? A la meva tomba?

Poloni: És cert que allà no toca l'aire... amb quina agudesa respon de vegades!

El govern de Pedro Sánchez ha de fer front a dos patògens al mateix temps: el covid-19 i el crispavirus. El primer ataca la població, la vida social i l'economia; el segon, encara que pugui semblar una bogeria, pretén carregar-se el govern del PSOE i Unides Podem. Com diria Poloni al segon acte, escena segona, de l'obra de Shakespeare, circa 1600, "encara que sigui una bogeria, té un mètode".

Totes les previsions sobre la catastròfica recessió generalitzada que ja ha començat tenen un taló d'Aquil·les: a l'horitzó no hi ha cap vacuna per matar el virus i el confinament probablement serà intermitent, amb avanços i retrocessos.

Això fa que qualsevol recuperació en V, és a dir, una reanimació després d'una aturada brusca, sigui encara més improbable.

La idea és que aquest tipus de recuperació estigui associada al que s'anomena demanda acumulada o continguda, és a dir, que les famílies gastaran durant la recuperació una part important del que han estalviat durant el confinament forçós.

Però la sortida gradual no sembla encaixar amb aquesta previsió.

Tot i així, macroeconomistes com José Luis Escrivá, ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, aposten per una recuperació en V. D'altres, com l'exministre d'Indústria Miguel Sebastián, no ho veuen tan clar. "No veig una recuperació així. En tot cas, seria una V bastant imperfecta", explica a l'ARA.

Escrivá, que va col·laborar amb l'Oficina Econòmica de la Moncloa en la crisi 2007-2008 durant la gestió de David Taguas –tots dos procedien del servei d'estudis del BBVA–, creu, segons fonts governamentals i privades consultades, que és necessari adoptar totes les mesures possibles a través de l'Estat perquè aquesta demanda acumulada i continguda surti a la llum a efectes d'apuntalar el consum.

El ministre s'està reunint aquests dies amb ajuntaments de comunitats autònomes on ja funciona una renda mínima per intercanviar criteris sobre la proposta d'ingrés mínim vital (IMV) que el govern aprovarà la segona quinzena de maig per a un milió de famílies, de manera que arribarà a tres milions de persones sense ingressos de cap tipus.

"Pensàvem discutir aspectes tècnics, però ens hem trobat amb un ministre que presenta, juntament amb els seus coneixements macroeconòmics, un clar perfil polític. Està convençut que l'IMV, entre altres mesures, és un recurs molt rellevant en aquest moment de crisi", explica una font que va participar en algunes reunions i que prefereix mantenir el seu nom en l'anonimat.

Segons ha pogut saber l'ARA, Escrivá ja té un esborrany del reial decret que es posarà sobre la taula de totes les comunitats autònomes, començant per aquelles que ja tenen sistemes de renda mínima per efectuar una comptabilització amb la renda de garantia d'ingressos (RGI), vigent a Euskadi des del 1989. "Si de cas, en aquelles comunitats on ja funciona es podria estendre a grups molt vulnerables que no tenen ingressos", diu una font consultada.

L'IMV es quedaria a l'entorn dels 400 euros per als responsables principals d'una família –per sota de la quantitat proposada pel vicepresident segon, Pablo Iglesias–, però a aquesta quantitat s'hi afegirien complements en funció del nombre d'adults, de fills o de dependents que tingui la família. Això permetria arribar a un total de fins a 800 euros.

Escrivá, adscrit "filosòficament" pels mitjans de comunicació a la política de la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, s'ha apartat d'ella en el tema de l'IMV. "En realitat, la seva adhesió a l'IMV l'ha situat en un front comú amb Iglesias, la qual cosa també ha ajudat a fer realitat la iniciativa, donant-li solvència tècnica", assenyala una font. El ministre d'Inclusió, doncs, s'està projectant com un potencial competidor de Calviño.

Serà difícil que els diners arribin als més necessitats a finals de maig. És més probable que cobrin al juny.

El superàvit dels ajuntaments de tot Espanya, que acumulen uns 30.000 milions d'euros dipositats als bancs, és una altra de les qüestions que s'ha de resoldre en qüestió de dies.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, manté la regla de despesa i demana a les corporacions locals els romanents acumulats en els últims vuit anys. El Partit Popular està donant suport a deixar que els ajuntaments gastin per fer front a les necessitats de la població. A més, Unides Podem estudia presentar una esmena que autoritzi les corporacions locals a utilitzar el superàvit. El risc és que el govern, si hi persisteix, podria perdre una votació al Congrés.

Però, a part de la mateixa pandèmia i de les mesures per fer front a la crisi, hi ha el crispavirus. La tàctica convergent del Partit Popular i Vox consisteix en criminalitzar el govern de Pedro Sánchez per les morts i fer d'això una llarga campanya permanent al llarg d'aquesta legislatura. ¿Les patronals s'uniran a aquest combat? Encara que com les meigas, haberlas haylas, no sembla que les grans empreses vulguin una crisi governamental.

Per descomptat, molts dels errors del govern aconsegueixen mostrar que en aquesta "bogeria", parafrasejant Poloni, hi ha mètode.

stats